Mutació: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: kk:Мутация
m r2.7.1) (Robot afegeix: be:Мутацыя
Línia 51: Línia 51:
[[ar:طفرة]]
[[ar:طفرة]]
[[az:Mutant]]
[[az:Mutant]]
[[be:Мутацыя]]
[[bg:Мутация]]
[[bg:Мутация]]
[[bs:Mutacija]]
[[bs:Mutacija]]

Revisió del 19:34, 21 ago 2011

Les mutacions són canvis permanents en l'ADN que es transmeten a la descendència, que poden ésser causats per agents exògens o endògens. També es poden produir per errades en la replicació i en la reparació de l'ADN. Les principals causes de variabilitat genètica, i conseqüentment de l'evolució de les espècies són les mutacions i les recombinacions meiòtiques; encara que també poden produir o induir patologies.

Els genomes han d'ésser inestables dintre d'uns límits, per fer possible l'existència d'una variació que permeti que hi hagi evolució.L'origen de la mutació pot ser espontani atribuïdes a l'atzar o artificial mitjançant agents mutàgens entre els que es troben substàncies químiques i radioactives.

Els primers científics en estudiar les mutacions i analitzar-ne els seus efectes foren Hugo de Vries i, més tard, Herman Muller. Respectivament, amb plantes i amb mosques, aquests científics demostraren que, sota determinades condicions, els éssers vius podien incorporar modificacions de la seva informació genètica que es podien heredar.[1]


Classificació de les mutacions

Segons el tipus de cèl·lules afectades

  • Mutacions en les cèl·lules germinals.- Afecten a la capacitat reproductora de l'individu, poden ser transmeses a part de la descendència. Són bastant poc freqüents ja que n'hi ha cada 10-6 per locus i divisió cel·lular.
  • Mutacions en les cèl·lules somàtiques.- No afecten a les cèl·lules descendents que no formaran un organisme sencer. Són les més freqüents.

Segons la magnitud de la mutació

  • Mutacions a gran escala o anomalies cromosòmiques.- Són les que es produeixen per errors de repartiment del genoma entre cèl·lules filles a la meiosi i a la mitosi, l'anomenat reagrupament cromosòmic. Hi trobam:
    • Duplicacions.- Quan es tenen dues còpies d'un mateix cromosoma (no ens referim a l'homòleg, sinó el mateix cromosoma en sentit estricte)
    • Aneuploidies.- Hi ha una nombre anormal de cromosomes: hi manca o sobra un cromosoma.
    • Poliploidies.- Hi ha una nombre anormal de cromosomes: tots els cromosomes estan representats més cops dels que correspon.
    • Deleccions.- Hi manca un fragment de cromosoma.
  • Mutacions a petita escala.- S'hi produeixen errors en un o diversos parells de bases. Poden ésser:
    • Delecions.- S'hi eliminen un o diversos nucleòtids.
    • Insercions o translocacions.- S'hi introdueixen puntualment seqüències repetides del triplet, en tàndem i/o elements transposables.
    • Substitucions.- Es donen poc freqüentment i s'hi produeix un canvi en un o diversos parells de bases. N'hi ha diversos tipus:
      • Transversions.- S'hi canvia una purina per una pirimidina, o a l'inrevés.
      • Transicions.- S'hi canvia una purina per una altra purina o una pirimidina per una altra pirimidina.

Segons els seus efectes

  • Mutacions silencioses.- La variació del genotip no s'expressa en el fenotip. Pot ésser degut a què la mutació s'ha produït al tercer nucleòtid d'un codó, en una sense mutació (s'ha de recordar que molts codons tenen els dos primers nucleòtids iguals a l'hora de determina un aminoàcid); o bé que s'ha produït a una zona no codificant, un intró, o una zona no reguladora.
  • Mutacions no silencioses.- La variació del genotip s'expressa en el fenotip. S'hi situen:
    • Mutacions de sentit erroni (Missense mutations).- Es canvia l'aminoàcid que s'hi situa variant-ne el codó a l'ADN.
    • Mutacions sense sentit (Nonsense mutations).- Hi ha acabaments prematurs per l'aparició de seqüències STOP.
    • Mutacions al marc de lectura (Frameshift mutations).- Amb l'addició d'un nucleòtid o la seva deleció, es produeix un desplaçament en la lectura de la seqüència que produeix en la traducció un polipèptid totalment diferent.
    • Mutació en les UTR o untranslated regions.- Hi ha una variació en les seqüències GT/AG intròniques que assenyalen el punt d'eliminació d'introns, o bé, generen seqüències no traduïbles als ribosomes.
    • Mutacions al promotor.- Es modifica el promotor, de forma que el fenotip varia a causa d'un canvi en l'expressió gènica, que pot comportar sobreexpressió, inhibició, o alteracions del patró d'expressió.

Nomenclatura de les mutacions

Es basa en indicar quina és la variació en aminoàcids o en nucleòtids. Per exemple, les substitucions dels aminoàcids vénen donades per l'aminoàcid substituït, la seva posició i l'aminoàcid substituent: R117H, Arg117His; G542X, Gly542Stop; les substitucions de nucleòtids vénen donades per la seva posició, el nucleòtid substituït i després d'una fletxa, el nucleòtid substituent: 1162G>A; les delecions de nucleòtids vénen donades pel marge de nucleòtids delectats, la seqüència d'aquests nucleòtids, i a vegades s'inclou la seqüència delectada: 6232-6236del ó 6232-6236delATAAG.

Referències

  1. Hugo de Vries i els mutants Museu Virtual Interactiu de la Genètica i l'ADN, Consultat el 10 de febrer del 2010(català)

Vegeu també