Contaminació atmosfèrica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 10:00, 29 ago 2011

La contaminació atmosfèrica és la contaminació de l'aire.^[1], i fa referència a la presència a l'aire de determinades substàncies en concentracions superiors a les naturals que impliquen risc, dany o molèstia greu a les persones i béns de qualsevol mena^[2] o que poden atacar diversos materials, o éssers vius, reduir la visibilitat o produir olors.

La contaminació pot ser antropogènica (produïda, directa o indirectament, per l'acció de l'home) o no ser-ho, i és causant del forat a la capa d'ozó, de l'efecte hivernacle, de la boira fotoquímica i de la pluja àcida. L'efecte Callendar és un tipus de contaminació atmosfèrica.

Contaminació local o planetària

La contaminació atmosférica pot tenir carácter local, quan els efectes lligats al focus es pateixen al voltant d'aquest focus, o planetari, quan per les característiques del contaminant, es veu afectat l' equilibri del planeta i zones allunyades dels focus emissors.

La contaminació atmosfèrica pot tenir caràcter local si els efectes lligats al focus es pateixen de manera significativa únicament prop d'ell, com per exemple el fum d'una ciutat a causa dels vehicles; la boira fotoquímica i la pluja àcida. Als nuclis urbans cal destacar el fenomen de la inversió tèrmica, que pot ocasionar grans accidents contaminants col·lectius, i que consisteix bàsicament en l'estancament de cúpules d'aire calent contaminat sobre les grans ciutats.^[1] Cal tenir en compte que les masses d'aire es desplacen a llargues distàncies i de manera caòtica, per la qual cosa, en general, el concepte de "local" abarca zones de gran extensió, de vegades de varios països, per exemple després d'un accident nuclear.

Altrament, la contaminació planetària afecta l'equilibri general de la Terra, també a les zones més llunyanes dels focus, com és el cas de, per exemple, l'efecte hivernacle i del forat de la capa d'ozó.

Contaminants primaris i secundaris

Un contaminant primari és aquell que s'aboca directament a l'atmosfera per mitjà de ximeneies, vehicles, etc. Un exemple n'és el diòxid de carboni (CO₃), i un altre de molt freqüent n'és la calor.^[3]

Un contaminant secundari és el que es forma per la interacció química entre els contaminants primaris i els components naturals de l'atmosfera (nitrogen, oxigen, etc.). Els contaminants secundaris més freqüents a l'atmosfera són els PAN, el triòxid de sofre (SO₃), els nitrats (NO₃), l'àcid sulfúric (H₂SO₄) i l'ozó (O₃).^[3]

Emissió i immissió de substàncies

La contaminació de l'aire és un procés que s'inicia amb l'emissió a l'aire per part dels diferents focus emissors de contaminants a l'atmosfera. Una vegada aquestes substàncies es troben a l'atmosfera poden patir diferents efectes de transport (de la ciutat al camp, dispersió, acumulació, etc.) i transformació (contaminants secundaris, etc.). Com a resultat d'aquests processos, en cada punt determinat hi haurà una determinada concentració de cada contaminant, que es coneix com a nivell d'immissió. Són els nivells d'immissió o de qualitat de l'aire els que determinen l'efecte d'un contaminant sobre la salut o el medi ambient.^[4]

Els nivells d'emissió indiquen la concentració d'emissions atmosfèriques de tabac, vehicles, centrals elèectriques, etc. En canvi, els nivells d'immissió, indiquen la presència dels contaminants a l'aire no en els punts on es generen sino en diferents punts receptors. Entre els processos i per tant nivells d'immissió i el d'emissió hi ha un procés de transport i dispersió mitjançant l'atmosfera, que pot dispersar o concentrar els contaminants o fins i tot modificar-ne la naturalesa.^[4]

Principals focus

La major part de la contaminació atmosfèrica té origen antropogènic. Una gran part d'ella és a causa dels residus sòlids urbans (RSU) i dels residus industrials, però també alguns de mèdics (que n'inclouen de radiactius), per exemple. Una altra font important és tota mena de procès que impliqui combustió, en especial el tabaquisme, les centrals tèrmiques (de carbó o petroli) que produeixen electricitat i els vehicles de transport terrestre, marítim i aeri; siguin de combustió o elèctrics; con ara autobusos, trens, cotxes, vaixells o avions; a més d'algunts tipus de calefaccions.

El fum de les xemeneies domèstiques no està tractat, al contrari del que ocorre per llei al cas industrial

De manera indirecta, doncs, tot tipus d'activitat que impliqui consum elèctric o energètic en general, si aquesta energia està obtinguda per mitjà de centrals tèrmiques, contamina l'aire. Un cotxe elèctric, per exemple, contamina menys a la ciutat, ja que no hi tira fums, però contaminarà més (i en una quantitat major que hauria fet un cotxe de combustió, ja que es un procès menys eficient) al lloc on està situada la central elèctrica. Té sentit per a reduir la boira fotoquímica però en canvi augmenta l'efecte Callendar (i per tant l'efecte hivernacle i hom creu que també el forat d'ozó). Les centrals nuclears només contaminen el fons del mar, que és on s'enterren els residus, mentre que l'energia solar i hidràulica a priori són inòqües a l'atmosfera. L'energia eòlica (molins de vent) en principi, ben utilitzada, és també inòqua; però un parc mal dissenyat pot crear corrents d'aire que eviti el pas de certes aus, per exemple, o crear sorolls (contaminació acústica) molestos.

Algunes indústries, en els seus processos, emeten partícules, gassos, vapor o calor a l'atmosfera. Han de seguir les lleis ambientals per a no llençar-hi més del compte.

També existeix la contaminació atmosfèrica per causes naturals. Entre aquestes hom pot destacar l'acumulació de pols del sòl aixecada pel vent, de productes expel·lits per les erupcions volcàniques, de partícules salines despreses de l'escuma marina, d'elements radioactius naturals (com els de la cadena del radó), etc.^[1]

Contaminants atmosfèrics

Un contaminant atmosfèric és una substància present a l'aire en concentracions superiors a les naturals. Pot ser una substància habitual (natural en quantitats més petites) o bé completament aliena a l'aire. Pot ser perjudicial a curt termini per als éssers vius i en tot cas ha de ser un motiu de preocupació.^[3]

La presència de contaminants en un indret determinat per les fonts d'emissió, les condicions meteorològiques i els receptors. Els contaminants poden ser gasos o partícules (líquides o sòlides) en suspensió. Les partícules en suspensió són sempre menors de cinquanta micres i poden romandre a l'aire durant llargs periodes de temps abans de dipositar-se a la superfície terrestre.^[3]

Els agents contaminants atmosfèrics poden ser naturals o bé de causes antropogèniques (produïts per l'home), en aquest segon cas són sobretot producte de combustions i de l'activitat industrial. Entre els agents de contaminació natural es troben, entre d'altres, els contaminants biològics, com el pol·len, i els microorganismes nocius que originen processos al·lèrgics.^[1]

Els principals contaminants atmosfèrics són els següents:

Els òxids de sofre, [[diòxid de sofre|SO<su

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Contaminació atmosfèrica Enciclopèdia Catalana (català)
↑ Contaminación atmosférica, pàg. 13. Ernesto Martínez Ataz y Yolanda Díaz de Mera Morales. Universitat de Castella-La Manxa. 2004. ISBN 84-8427-324-5 (castellà)
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades upc
↑ ^4,0 ^4,1 La contaminacio atmosfèrica Generalitat de Catalunya (català)

[gec-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Contaminació atmosfèrica Enciclopèdia Catalana (català)

[2] Contaminación atmosférica, pàg. 13. Ernesto Martínez Ataz y Yolanda Díaz de Mera Morales. Universitat de Castella-La Manxa. 2004. ISBN 84-8427-324-5 (castellà)

[upc-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades upc

[gencat-4] 4,0 ^4,1 La contaminacio atmosfèrica Generalitat de Catalunya (català)

[1]

[2]

[3]

[4]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Fitxer:Pollution_over_east_China.jpg|thumb|350px|Contaminació atmosfèrica a Xina]]
-La '''contaminació atmosfèrica''' és la [[contaminació]] de l'[[aire]].<ref name=gec/>, i fa referència a la presència a l'[[aire]] de determinades substàncies en concentracions superiors a les naturals que impliquen risc, dany o molèstia greu a les persones i bens de qualsevol mena<ref>''Contaminación atmosférica'', pàg. 13. Ernesto Martínez Ataz y Yolanda Díaz de Mera Morales. Universitat de Castella-La Manxa. [[2004]]. ISBN 84-8427-324-5 {{es}}</ref> o que poden atacar diversos materials, o éssers vius, reduir la visibilitat o produir olors.
+La '''contaminació atmosfèrica''' és la [[contaminació]] de l'[[aire]].<ref name=gec/>, i fa referència a la presència a l'[[aire]] de determinades substàncies en concentracions superiors a les naturals que impliquen risc, dany o molèstia greu a les persones i béns de qualsevol mena<ref>''Contaminación atmosférica'', pàg. 13. Ernesto Martínez Ataz y Yolanda Díaz de Mera Morales. Universitat de Castella-La Manxa. [[2004]]. ISBN 84-8427-324-5 {{es}}</ref> o que poden atacar diversos materials, o éssers vius, reduir la visibilitat o produir olors.
 La contaminació pot ser antropogènica (produïda, directa o indirectament, per l'acció de l'home) o no ser-ho, i és causant  del [[forat a la capa d'ozó]], de l'[[efecte hivernacle]], de la [[boira fotoquímica]] i de la [[pluja àcida]]. L'[[efecte Callendar]] és un tipus de contaminació atmosfèrica.
@@ Línia 48: / Línia 48: @@
 [[Fitxer:Asbestos lungs.jpg|thumb|Fibres d'amiant al teixit pulmonar]]
 Els principals contaminants atmosfèrics són els següents:
+* Els '''[[òxid]]s de [[sofre]]''', [[diòxid de sofre|SO<su
-* Els '''[[òxid]]s de [[sofre]]''', [[diòxid de sofre|SO<sub>2</sub>]] i [[triòxid de sofre|SO<sub>3</sub>]], procedents de la [[combustió]] de [[carbó|carbons]] i [[petroli]]s, que afecten els [[conreu]]s i les [[vies respiratòries]] dels [[animal]]s. El SO<sub>2</sub>, per l'acció de la [[radiació ultraviolada]], pot transformar-se en SO<sub>3</sub> que, en reaccionar amb la [[humitat]] de l'[[aire]], origina [[aerosol]]s d'[[àcid sulfúric]] (H<sub>2</sub>SO<sub>4</sub>).<ref name=gec/> El SO<sub>2</sub> irrita molt els [[ull]]s i les vies respiratòries superiors, produeix [[tos]], dificultat per a  [[respiració|respirar]] i [[espasme]]s de larinx.<ref name=upc>''Guia ambiental de la UPC''. Diversos autors. A cura d'Ivan Capdevila i Antonio Torres. Edicions de la [[Universitat Politècnica de Catalunya]], [[Capellades]], [[1998]]. ISBN 84-8301-278-2 {{ca}}</ref>
-* Els '''[[sulfur]]s''' i els '''[[mercaptà|mercaptans]]''', originats en refineries, certs processos industrials, putrefacció d'aigües i de deixalles, fabricació de pasta de paper, adoberies i fabricació de colorants. Els seus efectes són la fortor i sobretot la [[toxicitat]].<ref name=upc/>
-* El '''[[monòxid de carboni]]''' (CO), originat en la [[combustió incompleta]] (amb manca d'[[oxigen]], en [[motor]]s o tubs d'escapament que no funcionen correctament, [[calefacció]] mal regulada, [[tabaquisme|fum de cigarreta]], etc.) de petrolis, carbons, etc.<ref name=gec/> Produeix en les persones [[laxitud]], [[mal de cap]] i alteracions en la coordinació de [[moviment]]s. És [[tòxic]] per tal com interfereix en el transport d'oxigen per la [[sang]].<ref name=upc/>
-* El '''[[diòxid de carboni]]''' (CO<sub>2</sub>), produït en les combustions completes (amb prou oxigen) de productes orgànics. L'augment progressiu de diòxid de carboni a l'aire pot conduir al [[canvi climàtic]] del planeta (vegeu [[efecte Callendar]] i [[efecte hivernacle]]).<ref name=gec/>
-* Els '''[[hidrocarbur]]s''', emesos pels [[motor de combustió|motors de combustió]] i l'evaporació en zones pantanoses i petrolíferes. Intervenen en la formació de [[boira fotoquímica]].<ref name=upc/> S'han mostrat com agents [[càncer|cancerígens]].<ref name=gec/>
-* L''''[[ozó]]''' ([[oxigen|O]]<sub>3</sub>), es produeix típicament amb el [[trànsit vehicular]] intens, a les zones urbanes. És un [[oxidant]] molt enèrgic amb uns efectes [[antibiòtic]]s (mata organismes vius) molt notables però els efectes directes que té sobre l'organisme [[humà]] encara no estan ben aclarits. És un factor decisiu a l'aparició de [[boira fotoquímica]] i els seus efectes (danys severs als [[conreu]]s, reducció de [[bosc]]s, irritació de [[mucoses]], problemes respiratoris greus).<ref name=upc/><ref name=biblioupc>[http://bibliotecnica.upc.es/e-ambit/professor/ambits/Ctanatmboira.html Boira fotoquímica]Centre de Recursos (virtual) d'Ambientalització Curricular. Bliblioteca digital de la [[Universitat Politècnica de Catalunya]] ([http://bibliotecnica.upc.edu/ Bibliotècnica]). {{ca}}</ref>
-* Els '''[[nitrat de peroxiacetil|PAN]]''' són contaminants secundaris que es formen a la [[boira fotoquímica]] a partir dels contaminants produits a les [[combustió|combustions]]. Actua sobre les [[mucoses]], on és molt irritant i lacrimògen, i a llarg plaç pot provocar [[càncer de pell]]. Es considera especialment [[tòxic]] per als [[vegetal]]s ([[fitotòxic]]).<ref name=upc/>
-* Els '''[[òxid]]s de [[nitrogen]]''' ([[monòxid de nitrogen|NO]] i [[diòxid de nitrogen|NO<sub>2</sub>]]), originats en les combustions a altes [[temperatura|temperatures]] (superiors a mil graus celsius), a [[volcà|volcans]] i [[tempesta|tempestes]]. Col·laboren a l'aparició de la [[boira fotoquímica]]. El NO<sub>2</sub> afecta les [[vies respiratòries]], a les quals pot causar malalties i afavorir [[infecció|infeccions]]. És [[tòxic]] per a algunes espècies [[animal]]s.<ref name=upc/> Porta a l'aparició d'[[ozó]] (O<sub>3</sub>), que amb els [[aldehid]]s i [[àcid]]s orgànics forma [[nitroperòxids d'acil]] (PAN). El PAN, el NO<sub>2</sub> i el O<sub>3</sub> són els principals [[oxidació|oxidants]] de la [[boira fotoquímica]] (en [[anglès]], ''smog'') que té importants efectes tòxics i irritants.<ref name=gec/>
-* El '''[[mercuri (element)|mercuri]]''' (Hg), prové de l'evaporació de la crosta de la [[Terra]]<ref name=upc/> i de l'activitat industrial ([[mineria]], [[construcció]], [[agricultura]], etc). És altament tòxic per que tendeix a concentrar-se als teixits del cos humà.<ref name=gec/>
-* Els '''[[fluorur]]s''', provinents dels [[Jaciment geològic |jaciments]] de [[fluorita]] i de les indústries de [[ceràmica]], [[rajoles]], fabricació d'[[fertilitzant |adobs]] i obtenció d'[[alumini]]. Els ions fluor que contenen són potents [[corrosió|corrosius]] en una atmosfera humida i als organismes vius hi tenen una activitat fisiològica gran.<ref name=upc/> S'emmagatzemen als [[os]]sos i a l'[[herba]].<ref name=gec/>
-* Les '''[[Pols (partícules)|partícules]]''', o [[Pols (partícules)|pols]], prové de l'[[erosió]] o de la indústria i causa al·lèrgies i malalties respiratòries.<ref name=gec/> Segons la mida, són particules sedimentables (majors de 30 µm), partícules en suspensió (entre 10 µm i 30 µm), partícules respirables (entre 1 µm i 10 µm) o fums ( diametre menor de 1 µm).
-* La '''[[sílice]]''' (SiO<sub>2</sub>), provinent dels [[mineral]]s que en contenen, les partícules petites s'acumulen als [[pulmons]] i provoca l'[[emfisema]] (reducció progressiva de la funció pulmonar).<ref name=gec/>
-* L''''[[amiant]]''', producte de l'explotació i manipulació de l'amiant i del [[ciment]] que en conté, provoca plaques [[pleura]]ls, [[bronquitis]], [[fibrosi]] pulmonar,<ref name=gec/> [[dolor]]s al tòrax, [[respiració]] difícil, [[tos]], [[mesotelioma]] i [[càncer de pulmó]].<ref name=upc/>
-* Les '''[[cendra|cendres]]'''<ref name=gec/>
-* Els '''[[fum]]s'''<ref name=gec/> són partícules sòlides de petitíssim diàmetre.
-== Prevenció, control i correcció ==
-[[Fitxer:Cyclone separator.svg|thumb|Esquema d'un cicló]]
-Els mecanismes de prevenció, control i correcció de la contaminació de l'aire permeten eliminar, reduir o disminuir els efectes de l'emissió de contaminants. Aquests es basen en quatre vies d'actuació diferentes: eliminar el procès contaminant, modificar el procès, regular la situació geogràfica del procès, i reduir (si pot ser, eliminar) les descàrregues de contaminant afegint sistemes o aparells especialment [[disseny]]ats per a tal fi.<ref name=stern>''Air Pollution'', d'Arthur Stern. Academic Press. Volum IV, 1977  {{en}} ISBN 0-12-666604-0</ref>
-Actualment el camí més emprat és la quarta opció, afegir sistemes o maquinària que tracti l'aire o altres substàncies abans que siguin emesses a l'atmosfera.<ref name=upc/>
-* Per a reduir l'emissió de '''partícules sòlides''' s'usen [[cambra de sedimentació|cambres de sedimentació per gravetat]], [[Cicló (màquina)|ciclons]] o separadors centrífugs, [[rentador de gasos|rentadors de gasos]] (com per exemple el [[rentador de doll]] o, en [[anglès]], ''scrubber''), [[Filtre (química) |filtres]] de teixits i filtres [[electrostàtica|electrostàtics]]. La seva eficiència es mesura amb un paràmetre anomenat eficàcia de captació, que és el percentatge en massa de partícules eliminades (o de sortida de l'aparell) respecte a la massa de partícules que hi entren.<ref name=upc/>
-* Per a reduir l'emissió de '''gotes de vapor''' i de '''gasos''' contaminants s'usen els processos o sistemes d'absorció (el contaminant es transfereix a un líquid i es separa), d'adsorció (es transfereix a un sòlid), la [[combustió]] ([[incineradora per flama directa]] o [[incineradora]] amb [[catalitzador]]) i la [[condensació]] del contaminant ([[condensador de polvorització]], [[condensador ejector]] o [[condensador baromètric]]).<ref name=stern/>
-== Legislació ==
-Existeixen lleis i normatives en quant als límits de calor i de concentració de substàncies emeses a l'aire a escala de la [[Unió Europea]],<ref>Directiva 2001/81/ CE, del [[Parlament Europeu]] i del Consell, de [[23 d'octubre]] de [[2001]]</ref> estatals ([[Espanya]],<ref>Programa Nacional de Reducció d'Emissions (Resolució de [[14 de gener]] de [[2008]], de la ''Secretaría General para la Prevención de la Contaminación y el Cambio Climático''. BOE nº 25, 29.01.08</ref><ref>''Legislación sobre el Medio Ambiente natural'', de diversos autors. Civitas, Biblioteca de Legislación serie menor. [[1979]]. {{es}}</ref> [[França]], [[Andorra]], etc.), autonòmiques i regionals, de diputacions (o vegueries o departaments) i municipals (a nuclis urbans grans) o de consells comarcals (en zones pertanyents a municipis petits). Fins i tot de més locals, per exemple per a polígons industrials determinats.
-Cal seguir totes les lleis i normes dels diferents nivells administratius. En general, les més locals són més restrictives que les pertanyents a administracions més àmplies. Aquestes administracions tenen recursos de mesura i control, i algunes tenen poder per a tancar una activitat si aquesta no segueix els seus preceptes. També es multen amb tancaments temporals o econòmicament. Per exemple, les activitats sota la [[Diputació de Barcelona]] que incompleixen la normativa emetent una concentració major de l'estipulada d'un contaminant, han de pagar una suma de diners doble a la que s'han estalviat en fent-ho (sistemes, maquinària, personal qualificat, mètodes de producció, matèria uilitzada, augment d'ingressos, disminució de costos, etc.).<ref name=diba/> Aquesta política, que s'ha estés també a l'Estat Espanyol,<ref>Llei estatal 26/2007, de 23 d'octubre de [[2007]], de Responsabilitat medioambiental.</ref> es basa en la premisa coneguda com a «qui contamina, paga» (formulada com a resposta a la coneguda expressió catalana «qui paga, mana»).<ref name=diba>''El Medi Atmosfèric'', diversos autors. [[Diputació de Barcelona]], 1996 {{ca}}</ref>
-També hi ha d'altres lleis especials, com per exemple a la mar, on la contaminació atmosfèrica de les embarcacions està regulada internacionalment a l'annex VI de la [[MARPOL]].<ref>[http://www.imo.org/Conventions/contents.asp?doc_id=678&topic_id=258#11 Convenció Internacional per a la Prevenció de Contaminació d'Embarcacions] de [[1973]] {{en}}</ref>
-Voluntàriament, es poden seguir els consells de la [[ISO 14000]], relativa a la [[qualitat]] [[medi ambient|mediambiental]] i que inclou la problemàtica associada a la contaminació atmosfèrica.
-== Referències ==
-{{Referències |2}}
-== Enllaços externs ==
-{{commonscat|Air pollution}}
-* [http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/contaminacio/contaminants.jsp?ComponentID=24049&SourcePageID=28309#1 Els contaminants atmosfèrics] [[Generalitat de Catalunya]]
-* [http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/atmosfera/realdecreto1315_2005.jsp?ComponentID=77412&SourcePageID=28309#1 Reial Decret 1315/2005, de 4 de novembre] BOE num. 268 de 9/11/2005. Decret llei espanyol sobre la verificació i seguiment des gasos hivernacle.
-[[Categoria:Contaminació atmosfèrica| ]]
-[[af:Lugbesoedeling]]
-[[ar:تلوث الهواء]]
-[[bg:Замърсяване на въздуха]]
-[[bn:বায়ু দূষণ]]
-[[cs:Znečištění ovzduší]]
-[[da:Luftforurening]]
-[[de:Luftverschmutzung]]
-[[el:Ατμοσφαιρική ρύπανση]]
-[[en:Air pollution]]
-[[es:Contaminación atmosférica]]
-[[et:Õhusaastus]]
-[[eu:Airearen kutsadura]]
-[[fa:آلودگی هوا]]
-[[fi:Ilman saastuminen]]
-[[fr:Pollution de l'air]]
-[[gl:Contaminación atmosférica]]
-[[gu:વાયુનું પ્રદૂષણ]]
-[[he:זיהום אוויר]]
-[[hi:वायु प्रदूषण]]
-[[hr:Onečišćavanje zraka]]
-[[hu:Levegőszennyezés]]
-[[id:Pencemaran udara]]
-[[it:Inquinamento atmosferico]]
-[[ja:大気汚染]]
-[[kk:Атмосфераны ластау]]
-[[kn:ವಾಯು ಮಾಲಿನ್ಯ]]
-[[ko:대기 오염]]
-[[la:Inquinatio aëris]]
-[[lt:Oro tarša]]
-[[lv:Gaisa piesārņojums]]
-[[mk:Загадување на воздухот]]
-[[ml:അന്തരീക്ഷമലിനീകരണം]]
-[[mn:Агаарын бохирдол]]
-[[mr:वायुप्रदूषण]]
-[[ms:Pencemaran udara]]
-[[nl:Luchtvervuiling]]
-[[no:Luftforurensning]]
-[[pl:Zanieczyszczenie powietrza]]
-[[pt:Poluição atmosférica]]
-[[ru:Загрязнение атмосферы]]
-[[simple:Air pollution]]
-[[sq:Ndotja e ajrit]]
-[[sr:Загађење ваздуха]]
-[[sv:Luftföroreningar]]
-[[ta:வளி மாசடைதல்]]
-[[te:వాయు కాలుష్యం]]
-[[tr:Hava kirliliği]]
-[[uk:Забруднення повітря]]
-[[ur:فضائی آلودگی]]
-[[vi:Ô nhiễm không khí]]
-[[wa:Mannixhance di l' air]]
-[[yi:לופט פארפעסטיקונג]]
-[[zh:空氣污染]]