Lliga de Cambrai: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 51: | Línia 51: | ||
* Els [[Estats Pontificis]] es quedarien amb [[Rimini]] i [[Ravenna]]. |
* Els [[Estats Pontificis]] es quedarien amb [[Rimini]] i [[Ravenna]]. |
||
La '''Guerra de la Lliga de Cambrai''', que se’n va derivar del tractat, comprèn els anys 1508-16 de les Guerres d'Itàlia i pot ser dividit en tres guerres separades: la Guerra de la Lliga de Cambrai (1508-10), la Guerra de la Sagrada Lliga (1510-14), i Primera Guerra italiana (1515-16). La Guerra de la Sagrada Lliga pot ser dividida en la Guerra Ferraresa (1510), la Guerra de la Sagrada Lliga pròpiament dita (1511-14), una Guerra angloescocesa (1513), i una Guerra anglofrancesa (1513-14). Certs historiadors (especialment Phillips i Axelrod) es refereixen a cada una de les guerres de forma separada, mentre d'altres (Norwich) tracten el conflicte sencer com una única guerra. Els participants principals de la guerra, en la qual es va lluitar des de 1508 a 1516, eren [[França]], el [[Estats Pontificis]], i la [[República de Venècia]]; a més, en diversos períodes, també hi va intervenir [[Espanya]], el [[Sacre Imperi Romanogermànic]], el [[Regne d'Anglaterra]], el [[Regne d'Escòcia]], el [[Ducat de Milà]], [[Florència]], el [[Ducat de Ferrara]], i [[Suïssa]]. |
La '''Guerra de la Lliga de Cambrai''', que se’n va derivar del tractat, comprèn els anys 1508-16 de les Guerres d'Itàlia i pot ser dividit en tres guerres separades: la Guerra de la Lliga de Cambrai (1508-10), la Guerra de la [[Sagrada Lliga]] (1510-14), i [[Primera Guerra italiana]] (1515-16). La Guerra de la Sagrada Lliga pot ser dividida en la Guerra Ferraresa (1510), la Guerra de la Sagrada Lliga pròpiament dita (1511-14), una Guerra angloescocesa (1513), i una Guerra anglofrancesa (1513-14). Certs historiadors (especialment Phillips i Axelrod) es refereixen a cada una de les guerres de forma separada, mentre d'altres (Norwich) tracten el conflicte sencer com una única guerra. Els participants principals de la guerra, en la qual es va lluitar des de 1508 a 1516, eren [[França]], el [[Estats Pontificis]], i la [[República de Venècia]]; a més, en diversos períodes, també hi va intervenir [[Espanya]], el [[Sacre Imperi Romanogermànic]], el [[Regne d'Anglaterra]], el [[Regne d'Escòcia]], el [[Ducat de Milà]], [[Florència]], el [[Ducat de Ferrara]], i [[Suïssa]]. |
||
Revisió del 21:28, 4 oct 2011
La Lliga de Cambrai va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508. La lliga de Cambrai va ser una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia. El papa Juli II volia intentar minvar per la força la influència de Venècia al nord d'Itàlia i per a això va idear una aliança entre les principals potències europees.
La Lliga es va constituir entre Lluís XII de França, el papa Juli II, l'emperador Maximilià I d'Àustria i Ferran el Catòlic. Venècia es veuria desposseïda de tots els seus territoris a terra ferma. L'acord preveia el complet desmembrament dels territoris venecians a la península itàlica i el seu repartiment entre els aliats:
- Maximilià afegiria a la conquerida Istria, els territoris de Verona, Vicenza, Padua i Friuli,
- França uniria Brescia, Crema, Bèrgam i Cremona a les seves possessions milaneses,
- Ferran es quedaria amb Otranto i
- Els Estats Pontificis es quedarien amb Rimini i Ravenna.
La Guerra de la Lliga de Cambrai, que se’n va derivar del tractat, comprèn els anys 1508-16 de les Guerres d'Itàlia i pot ser dividit en tres guerres separades: la Guerra de la Lliga de Cambrai (1508-10), la Guerra de la Sagrada Lliga (1510-14), i Primera Guerra italiana (1515-16). La Guerra de la Sagrada Lliga pot ser dividida en la Guerra Ferraresa (1510), la Guerra de la Sagrada Lliga pròpiament dita (1511-14), una Guerra angloescocesa (1513), i una Guerra anglofrancesa (1513-14). Certs historiadors (especialment Phillips i Axelrod) es refereixen a cada una de les guerres de forma separada, mentre d'altres (Norwich) tracten el conflicte sencer com una única guerra. Els participants principals de la guerra, en la qual es va lluitar des de 1508 a 1516, eren França, el Estats Pontificis, i la República de Venècia; a més, en diversos períodes, també hi va intervenir Espanya, el Sacre Imperi Romanogermànic, el Regne d'Anglaterra, el Regne d'Escòcia, el Ducat de Milà, Florència, el Ducat de Ferrara, i Suïssa.
Encara que la Lliga va tenir èxit inicialment, la fricció entre Juli i Lluís va fer que es col·lapsés. Juli llavors es va aliar amb Venècia contra França, conduint a la seva dissolució (1510).
L'aliança Papal amb Venècia finalment es va es va convertir en una Sagrada Lliga, contra França, fins el 1512; desacords sobre la divisió de Venècia fa abandonar a aquesta l'aliança a favor d'una amb França. Sota la direcció de Francesc I, que havia succeït Lluís en el tron, francesos i venecians poden, a través de la seva victòria a Marignano el 1515, recobrar el territori que havien perdut; els tractats de Noyon i Brussel·les, tornarien essencialment el mapa d'Itàlia al statu quo de 1508.