Tanit

Estela amb el símbol de Tanit, al Tofet de Cartago

Tanit (també anomenada Thanit o Tinnit) és la deessa púnica de la fertilitat, la dona de Baal-Hammon i la deessa protectora de Cartago. El seu sobre nom és "cara de Baal". També és la governadora celestial. Com a senyora de la fertilitat rebia el nom de Nutrix (= Dida). Els seus símbols són la magrana, la figa, l'espiga i el colom com al seu símbol animal. El seu símbol més destacable és la Creu de Tanit: Un triangle travessat per dalt per una barra horitzontal i coronat per una rodona. Sembla que com a deessa celestial també tenia transcendència lunar. A la mare pàtria de Fenícia, emperò, no s'hi ha demostrat la presència del nom Tanit.

Originalment era una deessa menor i al segle V aC el déu Melcart i la deessa Astarte van substituir a Tanit i al marit Baal-Hammon com a principals déus dels cartaginesos. Tanit va ofrenar a alguns dels seus fills a una mort al foc (vegeu Moloc).

Tanit va ser adorada fins la desaparició de la cultura púnica. Els romans la van equiparar amb la deessa Juno i la deessa grega de la caça i la fertilitat Àrtemis.

El culte a Tanit es va mantenir fortament arrelat a l'illa d'Eivissa, on la deessa va ser adorada fins la cristianització, al segle II. A Eivissa és on més estàtues de la deessa s'han trobat, la més coneguda de les quals és la trobada a la cova d'Es Culleram, a Sant Vicent de Sa Cala.