Lingala: diferència entre les revisions
m r2.7.1) (Robot afegeix: sw:Kilingala (lugha) |
m r2.7.2) (Robot modifica: sw:Kingala; canvis cosmètics |
||
Línia 7: | Línia 7: | ||
|parlants= |
|parlants= |
||
|rank=- |
|rank=- |
||
|família=[[Llengües nigerocongoleses]]<br/> |
|família=[[Llengües nigerocongoleses]]<br /> |
||
[[Llengües atlàntico-congoleses]]<br/> |
[[Llengües atlàntico-congoleses]]<br /> |
||
[[Llengües volta-congoleses]]<br/> |
[[Llengües volta-congoleses]]<br /> |
||
[[llengües benue-congo]]<br/> |
[[llengües benue-congo]]<br /> |
||
[[llengües bantuides]]<br/> |
[[llengües bantuides]]<br /> |
||
Nororiental<br /> |
Nororiental<br /> |
||
C.36D<br /> |
C.36D<br /> |
||
Línia 19: | Línia 19: | ||
|regulat=- |
|regulat=- |
||
|iso1=ln|iso2=lin|iso3=lin|sil=LIN}} |
|iso1=ln|iso2=lin|iso3=lin|sil=LIN}} |
||
El '''lingala''' és una [[llengües bantus|llengua bantu]] parlada al nord-oest de la [[República Democràtica del Congo]] (L'Ex-Zaire) i en una gran part de la [[República Del Congo]], així com, en cert grau, a [[Angola]] i la [[República Centreafricana]]. Té més de 10 milions de parlants. Es classifica com C.36D segons el sistema [[Guthrie]] per classificar llengües [[bantu |
El '''lingala''' és una [[llengües bantus|llengua bantu]] parlada al nord-oest de la [[República Democràtica del Congo]] (L'Ex-Zaire) i en una gran part de la [[República Del Congo]], així com, en cert grau, a [[Angola]] i la [[República Centreafricana]]. Té més de 10 milions de parlants. Es classifica com C.36D segons el sistema [[Guthrie]] per classificar llengües [[bantu]]s. |
||
== Aspectes històrics, socials i culturals == |
== Aspectes històrics, socials i culturals == |
||
Línia 25: | Línia 25: | ||
En el [[segle XIX]], la [[llengua franca]] usada al llarg del [[riu Congo]] era anomenada [[Lobangi]], la qual va ser apresa i influïda pels treballadors africans que els occidentals van portar d'altres llocs ([[Zanzíbar]], [[Comores]] i [[Territori de Tanganyika|Tanganyika]]. Posteriorment, els propis occidentals van començar a aprendre la llengua. Després de [[1880]] es va començar a conèixer com ''bangala'' i al voltant de [[1900]] es va reemplaçar el terme pel de lingala, el qual va aparèixer per primera vegada en forma escrita en una publicació del missioner Egide [[De boeck]] ( [[1903]]). |
En el [[segle XIX]], la [[llengua franca]] usada al llarg del [[riu Congo]] era anomenada [[Lobangi]], la qual va ser apresa i influïda pels treballadors africans que els occidentals van portar d'altres llocs ([[Zanzíbar]], [[Comores]] i [[Territori de Tanganyika|Tanganyika]]. Posteriorment, els propis occidentals van començar a aprendre la llengua. Després de [[1880]] es va començar a conèixer com ''bangala'' i al voltant de [[1900]] es va reemplaçar el terme pel de lingala, el qual va aparèixer per primera vegada en forma escrita en una publicació del missioner Egide [[De boeck]] ( [[1903]]). |
||
El vocabulari lingala ha pres molts préstecs del [[ |
El vocabulari lingala ha pres molts préstecs del [[francès]]. També hi ha certa influència del [[portuguès]], com en la veu per a mantega (mántéka), taula (mésa) ''sabates'' (sapátu), i fins i tot de l'[[Neerlandès|holandès]] o [[anglès]]; per exemple, els termes per a llet (míliki), o llibre (búku). Els rebels congolesos usen actualment formes xifrades de la llengua per passar missatges, indesxifrables per a les agències d'intel·ligència occidentals. |
||
=== Ús i Distribució === |
=== Ús i Distribució === |
||
Línia 122: | Línia 122: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
{{InterWiki|ln|Lingala}} |
{{InterWiki|ln|Lingala}} |
||
*[http://www.ikuska.com/Africa/Lenguas/lingala/ Lingala: Iniciació a l'idioma] |
* [http://www.ikuska.com/Africa/Lenguas/lingala/ Lingala: Iniciació a l'idioma] |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
[[als:Lingala]] |
[[als:Lingala]] |
||
Línia 155: | Línia 153: | ||
[[rw:Ilingala]] |
[[rw:Ilingala]] |
||
[[sv:Lingala]] |
[[sv:Lingala]] |
||
[[sw: |
[[sw:Kingala]] |
||
[[ta:இலிங்கள மொழி]] |
[[ta:இலிங்கள மொழி]] |
||
[[ug:لىنگالاچە]] |
[[ug:لىنگالاچە]] |
Revisió del 03:19, 18 des 2011
Lingála | |
---|---|
Altres noms | Ngala |
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 2.000.000 |
Rànquing | - |
Oficial a | República del Congo, i República Democràtica del Congo (nacional) |
Autòcton de | 10 millones |
Estat | Angola, República Centroafricana, República del Congo, y República Democrática del Congo |
Classificació lingüística | |
Llengües nigerocongoleses Llengües atlàntico-congoleses | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | - |
Codis | |
ISO 639-1 | ln |
ISO 639-2 | lin |
ISO 639-3 | lin |
SIL | LIN |
Glottolog | ling1263 |
Linguasphere | 99-AUI-f |
Ethnologue | lin |
IETF | ln |
El lingala és una llengua bantu parlada al nord-oest de la República Democràtica del Congo (L'Ex-Zaire) i en una gran part de la República Del Congo, així com, en cert grau, a Angola i la República Centreafricana. Té més de 10 milions de parlants. Es classifica com C.36D segons el sistema Guthrie per classificar llengües bantus.
Aspectes històrics, socials i culturals
Història
En el segle XIX, la llengua franca usada al llarg del riu Congo era anomenada Lobangi, la qual va ser apresa i influïda pels treballadors africans que els occidentals van portar d'altres llocs (Zanzíbar, Comores i Tanganyika. Posteriorment, els propis occidentals van començar a aprendre la llengua. Després de 1880 es va començar a conèixer com bangala i al voltant de 1900 es va reemplaçar el terme pel de lingala, el qual va aparèixer per primera vegada en forma escrita en una publicació del missioner Egide De boeck ( 1903).
El vocabulari lingala ha pres molts préstecs del francès. També hi ha certa influència del portuguès, com en la veu per a mantega (mántéka), taula (mésa) sabates (sapátu), i fins i tot de l'holandès o anglès; per exemple, els termes per a llet (míliki), o llibre (búku). Els rebels congolesos usen actualment formes xifrades de la llengua per passar missatges, indesxifrables per a les agències d'intel·ligència occidentals.
Ús i Distribució
Fonologia i Escriptura
Fonologia
Vocals
Anterior | Posterior | |
---|---|---|
Tancada | i | u |
Semitancada | e | o |
Semioberta | ɛ | ɔ |
Oberta | a |
Consonants
Bilabial | Llavi-< br/>DENTAL | Alveolar | Post- alveolar |
Palatal | Velar | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Oclusiva | p | b | t | d | k | ɡ | ||||||
Nasal | m | n | ɲ | ŋ | ||||||||
Fricativa | f | v | s | z | ʃ | (ʒ) | ||||||
Aproximant | j | |||||||||||
Aproximant lateral | l |
Exemples
Oració del Senyor
- Tatá wa bísó, ozala o likoló
- bato bakúmisa Nkómbó ya Yɔ́,
- bandima bokonzi bwa Y, mpo elingo Y
- basálá yangó o nsé,
- lokóla bakosálaka o likoló
- Pésa bísó lɛlɔ́ biléi bya mokɔlɔ na mokɔlɔ,
- límbisa mabé ma bísó
- lokóla bísó tokolimbisaka baníngá.
- Sálisa bísó tondima masngínyá t
- mpé bíkísa bísó o mabé.
Enllaços externs
Hi ha una edició en Lingala de la Viquipèdia |