Just d'Urgell: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.es/ +http://books.google.cat/)
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Sant
{{vegeu|'''el primer bisbe conegut d'Urgell'''|Sant Just}}
{{Plantilla:Sant
|nom=sant Just d'Urgell
|nom=sant Just d'Urgell
|nom secular=Justus Urgellensis
|nom secular=Justus Urgellensis
|imatge=Catedral Urgell 1.jpg
|imatge=Catedral Urgell 1.jpg
|imagesize=300px
|imagesize=300px
|peufoto=Actual catedral romànica de la Seu d'Urgell, on consta que es venerava Sant Just ja al s. XI
|peufoto= Catedral romànica de la Seu d'Urgell, on consta que es venerava Sant Just ja al s. XI
|fets destacables=Primer bisbe d'Urgell (ca. 527), escriptor
|fets destacables=Primer bisbe d'Urgell (ca. 527), escriptor
|títols=Bisbe
|títols=Bisbe
Línia 16: Línia 15:
|venerat en=[[Església Catòlica Romana]] (culte local a Urgell), Església ortodoxa, anglicanisme
|venerat en=[[Església Catòlica Romana]] (culte local a Urgell), Església ortodoxa, anglicanisme
|iconografia=
|iconografia=
|lloc de pelegrinatge=
|orde=
|data de beatificació=Venerat des de la seva mort
|data de beatificació=Venerat des de la seva mort
|lloc de beatificació=
|beatificat per=
|data de canonització=Formalment, no està canonitzat
|data de canonització=Formalment, no està canonitzat
|lloc de canonització=
|canonitzat per=
|supressió del culte=
|supressió del culte=
|patronatge=}}
|patronatge=
}}
'''Just d'Urgell''' ([[La Seu d'Urgell]]?, ca. [[527]] - la Seu, ca. [[546]]) és el bisbe més antic del [[bisbat d'Urgell]] de qui es té notícia. És venerat com a [[sant]] per diverses confessions cristianes.
'''Just d'Urgell''' ([[La Seu d'Urgell]]?, c. [[527]] - la Seu, c. [[546]]) és el bisbe més antic del [[bisbat d'Urgell]] de qui es té notícia. És venerat com a [[sant]] per diverses confessions cristianes. Gairebé no se'n tenen dades. Apareix en la documentació del [[Concili II de Toledo]] ([[527]]) i en la del de Lleida ([[546]]), i participà als de [[Mèrida]] i [[València]]. Els seus germans també van ser bisbes: [[Justinià de València]], [[Nebridi d'Ègara]] i Elpidi d'[[Osca]]. Fou autor, entre d'altres escrits, d'un comentari al·legòric al ''[[Càntic dels Càntics]]'', fet a partir del text llatí de la Vulgata. Fou venerat com a sant a [[la Seu d'Urgell]] abans del segle XI, ja que tenia un altar dedicat a la catedral romànica. No se sap, però, on s'enterraren les seves restes, i probablement ho foren a la catedral. La seva festivitat litúrgica, des d'antic, és el [[28 de març]].


==Biografia==

Gairebé no se'n tenen dades. Apareix en la documentació del [[Concili II de Toledo]] ([[527]]) i en la del de Lleida ([[546]]), i participà als de [[Mérida]] i [[València]]. Els seus germans també van ser bisbes: [[Justinià de València]], [[Nebridi d'Ègara]] i Elpidi d'[[Osca]].

Fou autor, entre d'altres escrits, d'un comentari al·legòric al ''[[Càntic dels Càntics]]'', fet a partir del text llatí de la Vulgata.

==Veneració==

Fou venerat com a sant a [[la Seu d'Urgell]] abans del segle XI, ja que tenia un altar dedicat a la catedral romànica. No se sap, però, on s'enterraren les seves restes, i probablement ho foren a la catedral. La seva festivitat litúrgica, des d'antic, és el [[28 de març]].
==Bibliografia==
==Bibliografia==
*[[Antoni Vicenç Domènec]]. [http://books.google.cat/books?id=iAZeC38Q5ygC&printsec=frontcover&dq=domenech+santos+catalu%C3%B1a&hl=es&ei=5XHOTcLkI9LE8QPpzrTbDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDIQ6AEwAA#v=snippet&q=iusto%20vrgel&f=false ''Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña''. Barcelona: emprenta de Gabriel Graells y Giraldo Dotil, 1602, f. 51-52.]
* [[Antoni Vicenç Domènec]]. [http://books.google.cat/books?id=iAZeC38Q5ygC&printsec=frontcover&dq=domenech+santos+catalu%C3%B1a&hl=es&ei=5XHOTcLkI9LE8QPpzrTbDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDIQ6AEwAA#v=snippet&q=iusto%20vrgel&f=false ''Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña''. Barcelona: emprenta de Gabriel Graells y Giraldo Dotil, 1602, f. 51-52.]

{{ORDENA:Just D'Urgell}} <!--ORDENA generat per bot-->


{{ORDENA:Just D'Urgell}}
[[Categoria:Bisbes d'Urgell]]
[[Categoria:Bisbes d'Urgell]]
[[Categoria:Bisbes del regne de Toledo]]
[[Categoria:Bisbes del regne de Toledo]]
Línia 49: Línia 33:
[[Categoria:Sants urgellencs de l'Alt Urgell]]
[[Categoria:Sants urgellencs de l'Alt Urgell]]
[[Categoria:Teòlegs catalans]]
[[Categoria:Teòlegs catalans]]
[[Categoria:La Seu d'Urgell]]


[[en:Justus of Urgell]]
[[en:Justus of Urgell]]

Revisió del 14:16, 30 gen 2012

Infotaula de personasant Just d'Urgell
Biografia
Naixementsegle V Modifica el valor a Wikidata
Hispània Tarraconense (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle VI (>6 agost 546) Modifica el valor a Wikidata
Urgell Modifica el valor a Wikidata
Bisbe d'Urgell
527 – 546
← cap valor – Simplici (bisbe) → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, escriptor, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat28 de maig
Família
GermansJustinià de València, Elpidi d'Osca i Nebridi d'Ègara Modifica el valor a Wikidata

Just d'Urgell (La Seu d'Urgell?, c. 527 - la Seu, c. 546) és el bisbe més antic del bisbat d'Urgell de qui es té notícia. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Gairebé no se'n tenen dades. Apareix en la documentació del Concili II de Toledo (527) i en la del de Lleida (546), i participà als de Mèrida i València. Els seus germans també van ser bisbes: Justinià de València, Nebridi d'Ègara i Elpidi d'Osca. Fou autor, entre d'altres escrits, d'un comentari al·legòric al Càntic dels Càntics, fet a partir del text llatí de la Vulgata. Fou venerat com a sant a la Seu d'Urgell abans del segle XI, ja que tenia un altar dedicat a la catedral romànica. No se sap, però, on s'enterraren les seves restes, i probablement ho foren a la catedral. La seva festivitat litúrgica, des d'antic, és el 28 de març.

Bibliografia