Vés al contingut

Al-Muttaqí (abbàssida): diferència entre les revisions

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m (r2.6.5) (Robot afegeix: es:Al-Muttaqui)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
'''Abu-Ishaq Ibrahim al-Muttaqí li-L·lah''', més conegut per la primera part del seu ''[[làqab]]'', '''Al-Muttaqí''' (en {{lang-ar|'''أبو إسحاق إبراهيم المتقي لله'''}}, ''Abū Isḥāq Ibrāhīm al-Muttaqī li-Llāh'') ([[908]]-[[968]]), fou [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]] ([[940]]-[[944]]). Era fill del califa [[al-Múqtadir]] i d'una esclava anomenada Khalib.
 
El dia [[24 de desembre]] del [[940]] va succeir al seu germà [[ar-Radi]], mort el [[19 de desembre]] del [[940]]. Tenia 26 anys i el paper del califa era reduït com mostra el fet de que passessin cinc dies entre la mort del califa i el seu nomenament. El ''amir al-umara'' o cap turc de l'exèrcit [[Badjkam]] en aquell moment estava en campanya contra un emir del Khuzestan, [[Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi]] que resistia a la seva deposició com a governador del territori i s'havia apoderat d'[[al-Madain]], i no va anar a la capital personalment sinó que va enviar al seu secretari per controlar la designació del califa d'acord amb un consell familiar d'abbàssides i descendents d'alides; aquest consell fou el que va escollir a al-Muttaqí. Immediatament el nou califa va confirmar al ''amir al-umara'' i li va enviar una bandera i robes d'honor. Va confirmar també com a visir a Sulayman ibn al-Hasan ibn Makhlad que exercia el càrrec amb el seu germà. Però no el va conservar gaire temps i una sèrie de visirs efímers el van seguir.
 
Badjkam va derrotar a al-Baridi. Abans de tornar a [[Wasit]] on tenia la seva residència, Badjkam va participar a una cacera durant la qual va resultar mort per una banda de bandits kurds (abril del 941). [[Bagdad]] va caure en l'anarquia al enfrontar-se les tropes [[daylamites]] i turques, que llavors es van posar al servei d'al-Baridi, el qual va entrar a Wasit i a Bagdad amb la seva gent, i va ocupar el càrrec d'''amir al-umara''. No va durar gaire en el càrrec doncs un motí de les tropes el va obligar al cap de poc a fugir a Wasit i es va fer amb el poder el cap dels daylamites Kurtigin ([[Kurankidj]] o Kurankidji). El califa va nomenar visir a [[Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí]] el juliol del [[941]], però abans d'un mes fou destituït per ordre del gran [[emir]] Kurankidj. Però el turc [[Ibn Raik]], que ara era governador de Síria, que ja havia estat ''amir al-umara'', amb el suport del califa i dels nombrosos enemics de Kurtigin, va enderrocar a aquest i va ocupar el seu lloc el setembre del [[941]] i va governar uns mesos. Llavors, a Ibn Ràïq, Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí va retornar al càrrec de visir, però al cap de poc fou detingut.
Al febrer/març del 942 Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi que controlava Wasit, Khuzestan i el Baix Iraq ([[Bàssora]]) va enviar un exèrcit dirigit pel seu germà [[Abu l-Husayn ibn al-Baridi]] que va ocupar Bagdad i va obligar al califa i a Ibn Raik a refugiar-se en territori dels [[hamdànides]] a [[Mossul]]. Els hamdànides van acollir be al califa, i van mobilitzar un exèrcit que va contraatacar per restaurar-lo a Bagdad (abril) i al-Baridi fou expulsat de la capital i de Wasit (va conservar Bàssora), però l'[[hamdànida]] Abu Muhammad al-Hasan ibn Abd Allah va fer assassinat a Ibn Raik l'abril del [[942]] i es va fer assignar el càrrec d'''amir al-umara'' i el govern de Síria, rebent el ''lakab'' honorífic de [[Nasir al-Dawla]], i a més la seva filla Ulayya es va casar amb el califa. Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí va tornar a ser visir (juny del [[942]]).
 
Els militars turcs no van acceptar de bon grau la dominació hamdànida. El visir Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí fou destituït (març del [[943]]) i condemnat a pagar una multa per les denúncies d'uns agents dels [[baridites]] de [[Bàssora]] i llavors fou visir Abu l-Hasan Ali ibn Mukhla, fill del visir Abu-Ali Muhàmmad ibn Alí [[ibn Muqla]] que havia exercit sota els califes [[al-Múqtadir]] (908-932) i [[al-Qàhir]] (932-934) i que fou el visir que va durar més temps. A la meitat del 943 un dels caps turcs, Tuzun, que havia obtingut una victòria sobre els al-Baridi de Bàssora i Khuzestan (que s'havien sotmès) i havia retornat en triomf a Bagdad, fou aclamat per les tropes com ''amir al-umara'' (juny del 943) i l'hamdànida va haver de retornar a Mossul.
 
Però Tuzun va sortir de Bagdad i en la seva absència una conspiració va amenaçar la vida del califa que va tornar a fugir a territori hamdànida (tardor del 943). Es va establir a [[al-Rakka]] (Raqqa). Mentre Nasir al-Dawla va iniciar una segona campanya però aviat va fer les paus amb Tuzun. Llavors el califa va demanar ajut al emir [[ikhxídida]] d'Egipte [[Muhammad ibn Tughdj]] que es va presentar amb tropes a al-Rakka, fent homenatge al califa i portant valuosos regals, però les negociacions entre l'emir i el califa no van donar resultat (l'emir oferia només al califa refugiar-se a Egipte fora l'abast de Tuzun a canvi de Síria, però no estava disposat a embarcar-se en una guerra a l'Iraq) i el ikhxídida se'n va entornar. El califa llavors es va posar en mans de Tuzun que li va fer el jurament més solemne i sagrat de la seva fidelitat.
 
==Referència==
*[http://www.archive.org/details/caliphateitsris00muirgoog W. Muir, ''The Caliphate: Its Rise, Decline and Fall, from Original Sources'' (1892)]
*[http://www.archive.org/details/eclipseofabbasid05ameduoft Henry Frederick Amedroz, David Samuel Margoliouth, Ibn Miskawayh, Ahmad ibn Muhammad, Rudhrawari, Abu Shuja Muhammad ibn al-Husayn, "''The eclipse of the Abbasid caliphate; original chronicles of the fourth Islamic century''", 1920]
 
 
851.856

modificacions