Freixe de fulla gran

Freixe de fulla gran

Fraxinus excelsior
Dades
Font de	fusta de freixe, fusta de freixe de fulla grossa, oli de llavor de freixe de fulla gran i llavor de freixe de fulla gran
Planta
Tipus de fruit	sàmara
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN	203367
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Lamiales
Família	Oleaceae
Gènere	Fraxinus
Espècie	Fraxinus excelsior L., 1753
Distribució

Arbre

El freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) és un arbre caducifoli de boscos humits coneguts com a freixenedes.

Descripció morfològica

Flors masculines. Les flors del freixe apareixen a la primavera abans que les fulles.

Port

En medi forestal, els arbres nascuts de llavor solen ser drets i poden arribar fins a 40 m d'alçada, i 1 m de diàmetre. Els exemplars excepcionals, poden tenir mes de 200 anys. Els arbres rebrotats de rabassa, en general son mes torts i enforquillats.

Escorça

Es llisa, grisenca, i es clivella amb l'edat.

Fulles

Oposades, compostes, de 25 - 30 cm., amb 7 - 15 folíoles dentats, de nervació pinnada, de 3 - 5 cm., sèssils, de color verd fosc. A la tardor no prenen coloració característica.

Flors

Flors molt simples, amb dos estams i un pistil bífid. La sexualitat es complexa. Es considera que es una planta dioica, no obstant es freqüent que en un peu avortin els òrgans masculins o femenins, resultant peus monoics. Pot ser que la sexualitat d'un peu sigui diferent en anys diferents. Les flors s'agrupen en inflorescències de tipus panícula. La pol·linització es anemòfila

Fruits

Els fruits son sàmares, de 2,5 a 4,5 cm de llarg, aplanades, indehiscents, amb un ala membranosa allargada. Cada fruit sols te una llavor. Les llavors de freixe tenen dormició forta, axó fa que normalment les llavors recol·lectades i sembraddes a la tardor, no germinin fins a la primavera del segon any, o anys posteriors.

Arrels

El sistema radical es doble. Per una banda hi ha un sistema superficial, per absorbir els nutrients, i per altre, un sistema pivotant profund que va a la recerca de l'aigua.

Ecologia

Area natural de distribució

S'estén per gran part del continent europeu, excepte nord d'Escandinavia i gran part de la península Ibèrica. A Catalunya es fa sobretot als Pirineus i Prepirineus i també a les contrades humides del nord-est, entre els 400 i els 1800 m a l'estatge montà fins l'estatge subalpí.

Requeriments d'aigua

Es un gran consumidor d'aigua, i solsament prospera si te humitat suficient. Aquest factor es crític per la regeneració, doncs els plançons tenen unes arrels poc profundes, i per tant es necessari que disposin d'humitat superficial al sol.

Tolerància a l'ombra

Es moderadament tolerant durant els primers anys de vida, però quan es fa gran requereix llum. Axó facilita la regeneració, doncs sent exigent d'humitat, una coberta vegetal durant els primers anys de vida ajuda al manteniment de la humitat.

El sol

S'estima els terrenys frescos i profunds de qualsevol tipus, encara que prefereix els calcaris, o lleugerament àcids.

Influencia del clima

Es resistent al fred, encara que l'hi son perjudicials les gelades de principi de primavera.

Usos

És una planta medicinal i s'utilitzen els folíols i l'escorça per la seva activitat com antiinflamatori, laxant i diürètic. Tradicionalment s'ha utilitzat per al tractament d'artràlgies, artritis, gota, oligúria, retenció urinària, edemes, restrenyiment i febre.

Les fulles s'empren per alimentar el bestiar.

La fusta s'utilitza en ebenisteria, fusteria i torneria. A més a més, es conrea com ornamental. A causa de la seva alta flexibilitat i resistència a partir-se, la fusta de freixe és usada tradicionalment per a mànecs d'eines i de les raquetes de tennis.