Servaci de Tongeren: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Servaci de Tongeren''' (en neerlandès ''Servaas van Maastricht'', en llatí ''Servatius'', en francès ''Servais de Tongres'') hauria sigut el darrere [[bisbat de Lieja|bisbe de Tongeren]] que va residir a [[Tongeren]] abans que la seu es va transferir a [[Maastricht]].<ref>Karl Mühlek, [http://www. |
'''Servaci de Tongeren''' (en neerlandès ''Servaas van Maastricht'', en llatí ''Servatius'', en francès ''Servais de Tongres'') hauria sigut el darrere [[bisbat de Lieja|bisbe de Tongeren]] que va residir a [[Tongeren]] abans que la seu es va transferir a [[Maastricht]].<ref>Karl Mühlek, [http://www.bautz.de/bbkl/s/s2/servatius_b_v_t.shtml Servatius], ''Biographisch-Bibliographischen Kirchenlexikons'', Herzberg, Editorial Traugott Bautz, 2000, pàgines Tom XVII, columna 1290, ISBN ISBN 978-3-88309-068-9 (en català: Lèxic biogràfic-bibliogràfic de l’església catòlica) {{DE}}</ref> Hauria nascut a [[Armènia]] i hauria mort a Maastricht, a l'entorn de l'any [[384]]. Recerques més recents el situen a l'inici del segle V. |
||
L'[[església catòlica]] el considera com a [[sant]] i celebra el seu [[dies natalis]] el [[13 de maig]]. Com a [[Sant de glaç]], està invocat contra el gel i la febre. |
L'[[església catòlica]] el considera com a [[sant]] i celebra el seu [[dies natalis]] el [[13 de maig]]. Com a [[Sant de glaç]], està invocat contra el gel i la febre. |
||
Revisió del 12:38, 21 març 2012
Servaci de Tongeren (en neerlandès Servaas van Maastricht, en llatí Servatius, en francès Servais de Tongres) hauria sigut el darrere bisbe de Tongeren que va residir a Tongeren abans que la seu es va transferir a Maastricht.[1] Hauria nascut a Armènia i hauria mort a Maastricht, a l'entorn de l'any 384. Recerques més recents el situen a l'inici del segle V.
L'església catòlica el considera com a sant i celebra el seu dies natalis el 13 de maig. Com a Sant de glaç, està invocat contra el gel i la febre.
Biografia
No hi ha molts elements documentats sobre la seva vida. Hauria nascut a Armènia al segle IV. Un bisbe, nomenat Sarbatios o Arovatius ha participat al Concili de Sàrdica (actualment Sofia) que va defensar la teoria de la trinitat i oposar-se a l'arianisme. No és segur que Sarbatios i Servaci són la mateixa persona. Recerques recents dubten que Sarbatios i Servatio Tungrorum Episcopus són idèntics i situen Servaci al mig del segle V.[2] Altres autors qüestionen la seva existència. Relíquies i sants eren un argument útil a la cristianització i es van «trobar» molts de sants a antigues necròpolis romans.[3]
Les llegendes van continuar a formar-se després d'una primera hagiografia ordenada pel capítol de l'església de Servaci a Maastricht prop del hagiograf famós Gregori de Tours, quan el seu cult va estendre's. Aquest cult va atènyer el seu apogeu vers 1170-80 el poeta Heinric van Veldeke va redactar un poema en limburguès «Sente Servas».[4]
El bisbe Monulf va construir una primera església al suposat sepulcre de Servaci a l'entorn de l'any 550, que va formar el la cleda de la futura basílica de Sant Servaci de Maastricht.
La llegenda accepta que va morir el 384 a Maastricht i que va ser sebollit al cementiri de la Via Bèlgica, fora les muralles.
Referències
- ↑ Karl Mühlek, Servatius, Biographisch-Bibliographischen Kirchenlexikons, Herzberg, Editorial Traugott Bautz, 2000, pàgines Tom XVII, columna 1290, ISBN ISBN 978-3-88309-068-9 (en català: Lèxic biogràfic-bibliogràfic de l’església catòlica) (alemany)
- ↑ Karl Mühlek, ibídem
- ↑ Peter Brown, The Cult of the Saints: Its Rise and Function in Latin Christianity, Chicago, Editorial de l'University of Chicago, 1982, 204 pàgines, ISBN 978-0226076225
- ↑ Karl Mühlek, ibídem