Trehalosa: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Trehalose.svg|thumb|Fòrmula química]]
[[Fitxer:Trehalose.svg|thumb|Fòrmula química]]
[[Fitxer:Trehalose-from-xtal-2008-CM-3D-balls.png|thumb|Fòrmula en tres dimensions]]
[[Fitxer:Trehalose-from-xtal-2008-CM-3D-balls.png|thumb|Fòrmula en tres dimensions]]
La '''Trehalosa''', també coneguda com '''micosa''' o '''tremalosa''', és un [[disacàrid]] natural format per un enllaç de α,α-1,1-glucòsid entre dues unitats de α-glucosa. El 1832, H.A.L. Wiggers descobrí trehalosa en el fong banyut del [[sègol]],<ref>{{cite journal | author= Wiggers, H. A. L.| title=Untersuchung über das Mutterkorn, Secale cornutum | journal=Annalen der Pharmacie | volume=1 | issue=2 | year=1832 | pages=129–182 | doi=10.1002/jlac.18320010202}}</ref> i el 1859 [[Marcellin Berthelot]] l'aïllà.<ref>[https://www.researchgate.net/publication/40758295_Trehala_a_meeting_point_between_zoology_botany_chemistry_and_biochemistry Trehala, a meeting point between zoology, botany, chemistry, and biochemistry]</ref> Pot ser sintetitzat per fongs, plantes i animals invertebrats. Està implicat en l'habilitat de les plantes i animals de resitir llargs períodes de sequedat (aanhidrobiosi). Es fa servir per un ampli espectre d'aplicacions comercials.
La '''Trehalosa''', també coneguda com '''micosa''' o '''tremalosa''', és un [[disacàrid]] natural format per un enllaç de α,α-1,1-glucòsid entre dues unitats de α-glucosa. El 1832, H.A.L. Wiggers descobrí trehalosa en el fong banyut del [[sègol]],<ref>{{cite journal | author= Wiggers, H. A. L.| title=Untersuchung über das Mutterkorn, Secale cornutum | journal=Annalen der Pharmacie | volume=1 | issue=2 | year=1832 | pages=129–182 | doi=10.1002/jlac.18320010202}}</ref> i el 1859 [[Marcellin Berthelot]] l'aïllà.<ref>[https://www.researchgate.net/publication/40758295_Trehala_a_meeting_point_between_zoology_botany_chemistry_and_biochemistry Trehala, a meeting point between zoology, botany, chemistry, and biochemistry]</ref> Pot ser sintetitzat per fongs, plantes i animals invertebrats. Està implicat en l'habilitat de les plantes i animals de resitir llargs períodes de sequedat (aanhidrobiosi). Es fa servir per un ampli espectre d'aplicacions comercials.


== Propietats químiques ==
== Propietats químiques ==
Línia 10: Línia 10:
En els animals , la trehalosa es presenta en crustacis i insectes on és la principal font d'energia per volar.
En els animals , la trehalosa es presenta en crustacis i insectes on és la principal font d'energia per volar.


A les plantes hi ha trehalosa a les pipes de [[gira-sol]]s i en el gènere [''Selaginella''] entre altres plantes,<ref> [http://www.plantphysiol.org/cgi/content/full/119/4/1473 ''Plant Physiology''] </ref> i en algues marines. Dins dels fongs és prevalent en les espècies [[shiitake]] ''(Lentinula edodes)'', [[maitake]] (''Grifola fondosa''), [[nameko]] (''Pholiota nameko''), i orella de Judes (''Auricularia auricula-judae''), les quals poden contenir entre 1% a 17% percent de trehalosa en pes sec. També es troba en [[llevat]]s com, per exemple, el del vi.
A les plantes hi ha trehalosa a les pipes de [[gira-sol]]s i en el gènere [''Selaginella''] entre altres plantes,<ref> [http://www.plantphysiol.org/cgi/content/full/119/4/1473 ''Plant Physiology''] </ref> i en algues marines. Dins dels fongs és prevalent en les espècies [[shiitake]] ''(Lentinula edodes)'', [[maitake]] (''Grifola fondosa''), [[nameko]] (''Pholiota nameko''), i orella de Judes (''Auricularia auricula-judae''), les quals poden contenir entre 1% a 17% percent de trehalosa en pes sec. També es troba en [[llevat]]s com, per exemple, el del vi.


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 18:10, 26 març 2012

Fòrmula química
Fòrmula en tres dimensions

La Trehalosa, també coneguda com micosa o tremalosa, és un disacàrid natural format per un enllaç de α,α-1,1-glucòsid entre dues unitats de α-glucosa. El 1832, H.A.L. Wiggers descobrí trehalosa en el fong banyut del sègol,[1] i el 1859 Marcellin Berthelot l'aïllà.[2] Pot ser sintetitzat per fongs, plantes i animals invertebrats. Està implicat en l'habilitat de les plantes i animals de resitir llargs períodes de sequedat (aanhidrobiosi). Es fa servir per un ampli espectre d'aplicacions comercials.

Propietats químiques

la Trehalosa és un sucre no reductor, els enllaços fan a la trehalosa molt resistent a l'hidròlisi àcida i per tant estable en solucions a altes temperatures. L'enzim trehalasa la trenca. La trehalosa té el 45% de dolçor que la sacarosa.

Propietats biològiques

En els animals , la trehalosa es presenta en crustacis i insectes on és la principal font d'energia per volar.

A les plantes hi ha trehalosa a les pipes de gira-sols i en el gènere [Selaginella] entre altres plantes,[3] i en algues marines. Dins dels fongs és prevalent en les espècies shiitake (Lentinula edodes), maitake (Grifola fondosa), nameko (Pholiota nameko), i orella de Judes (Auricularia auricula-judae), les quals poden contenir entre 1% a 17% percent de trehalosa en pes sec. També es troba en llevats com, per exemple, el del vi.

Referències

  1. Wiggers, H. A. L. «Untersuchung über das Mutterkorn, Secale cornutum». Annalen der Pharmacie, vol. 1, 2, 1832, pàg. 129–182. DOI: 10.1002/jlac.18320010202.
  2. Trehala, a meeting point between zoology, botany, chemistry, and biochemistry
  3. Plant Physiology

Enllaços externs