Trehalosa: diferència entre les revisions
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Trehalose.svg|thumb|Fòrmula química]] |
[[Fitxer:Trehalose.svg|thumb|Fòrmula química]] |
||
[[Fitxer:Trehalose-from-xtal-2008-CM-3D-balls.png|thumb|Fòrmula en tres dimensions]] |
[[Fitxer:Trehalose-from-xtal-2008-CM-3D-balls.png|thumb|Fòrmula en tres dimensions]] |
||
La '''Trehalosa''', també coneguda com '''micosa''' o '''tremalosa''', és un [[disacàrid]] natural format per un enllaç de |
La '''Trehalosa''', també coneguda com '''micosa''' o '''tremalosa''', és un [[disacàrid]] natural format per un enllaç de α,α-1,1-glucòsid entre dues unitats de α-glucosa. El 1832, H.A.L. Wiggers descobrí trehalosa en el fong banyut del [[sègol]],<ref>{{cite journal | author= Wiggers, H. A. L.| title=Untersuchung über das Mutterkorn, Secale cornutum | journal=Annalen der Pharmacie | volume=1 | issue=2 | year=1832 | pages=129–182 | doi=10.1002/jlac.18320010202}}</ref> i el 1859 [[Marcellin Berthelot]] l'aïllà.<ref>[https://www.researchgate.net/publication/40758295_Trehala_a_meeting_point_between_zoology_botany_chemistry_and_biochemistry Trehala, a meeting point between zoology, botany, chemistry, and biochemistry]</ref> Pot ser sintetitzat per fongs, plantes i animals invertebrats. Està implicat en l'habilitat de les plantes i animals de resitir llargs períodes de sequedat (aanhidrobiosi). Es fa servir per un ampli espectre d'aplicacions comercials. |
||
== Propietats químiques == |
== Propietats químiques == |
||
Línia 10: | Línia 10: | ||
En els animals , la trehalosa es presenta en crustacis i insectes on és la principal font d'energia per volar. |
En els animals , la trehalosa es presenta en crustacis i insectes on és la principal font d'energia per volar. |
||
A les plantes hi ha trehalosa a les pipes de [[gira-sol]]s i |
A les plantes hi ha trehalosa a les pipes de [[gira-sol]]s i en el gènere [''Selaginella''] entre altres plantes,<ref> [http://www.plantphysiol.org/cgi/content/full/119/4/1473 ''Plant Physiology''] </ref> i en algues marines. Dins dels fongs és prevalent en les espècies [[shiitake]] ''(Lentinula edodes)'', [[maitake]] (''Grifola fondosa''), [[nameko]] (''Pholiota nameko''), i orella de Judes (''Auricularia auricula-judae''), les quals poden contenir entre 1% a 17% percent de trehalosa en pes sec. També es troba en [[llevat]]s com, per exemple, el del vi. |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 18:10, 26 març 2012
La Trehalosa, també coneguda com micosa o tremalosa, és un disacàrid natural format per un enllaç de α,α-1,1-glucòsid entre dues unitats de α-glucosa. El 1832, H.A.L. Wiggers descobrí trehalosa en el fong banyut del sègol,[1] i el 1859 Marcellin Berthelot l'aïllà.[2] Pot ser sintetitzat per fongs, plantes i animals invertebrats. Està implicat en l'habilitat de les plantes i animals de resitir llargs períodes de sequedat (aanhidrobiosi). Es fa servir per un ampli espectre d'aplicacions comercials.
Propietats químiques
la Trehalosa és un sucre no reductor, els enllaços fan a la trehalosa molt resistent a l'hidròlisi àcida i per tant estable en solucions a altes temperatures. L'enzim trehalasa la trenca. La trehalosa té el 45% de dolçor que la sacarosa.
Propietats biològiques
En els animals , la trehalosa es presenta en crustacis i insectes on és la principal font d'energia per volar.
A les plantes hi ha trehalosa a les pipes de gira-sols i en el gènere [Selaginella] entre altres plantes,[3] i en algues marines. Dins dels fongs és prevalent en les espècies shiitake (Lentinula edodes), maitake (Grifola fondosa), nameko (Pholiota nameko), i orella de Judes (Auricularia auricula-judae), les quals poden contenir entre 1% a 17% percent de trehalosa en pes sec. També es troba en llevats com, per exemple, el del vi.
Referències
- ↑ Wiggers, H. A. L. «Untersuchung über das Mutterkorn, Secale cornutum». Annalen der Pharmacie, vol. 1, 2, 1832, pàg. 129–182. DOI: 10.1002/jlac.18320010202.
- ↑ Trehala, a meeting point between zoology, botany, chemistry, and biochemistry
- ↑ Plant Physiology