Selià: diferència entre les revisions
Aparença
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: da:Selisk (sprog) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{llengua|nom=Selià |
|||
|nomnadiu= |
|||
|altresdenominacions= |
|||
|estats= [[Lituània]] i [[Letònia]] |
|||
|regió= [[Selònia]] |
|||
|parlants= extint |
|||
|rank= |
|||
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br /> |
|||
[[Llengües bàltiques|Bàltica]]<br /> |
|||
Oriental<br /> |
|||
'''Selià''' |
|||
|nació= |
|||
|regulat= |
|||
|iso1= |
|||
|iso3= xcu |
|||
|sil= |
|||
|mapa= }} |
|||
El '''selià''' o ''seloni'' és una llengua [[llengües indoeuropees|indoeuropea]] del grup [[llengües bàltiques|bàltic]] extinta el segle XVI. Era una llengua parlada a la zona que actualment correspon al sud-est [[Letònia]] i al nord-est de [[Lituània]]; al golf de [[Riga]] i sud de Daugava, en una regió anomenada [[Selònia]]. |
El '''selià''' o ''seloni'' és una llengua [[llengües indoeuropees|indoeuropea]] del grup [[llengües bàltiques|bàltic]] extinta el segle XVI. Era una llengua parlada a la zona que actualment correspon al sud-est [[Letònia]] i al nord-est de [[Lituània]]; al golf de [[Riga]] i sud de Daugava, en una regió anomenada [[Selònia]]. |
||
Revisió del 12:53, 7 abr 2012
Tipus | llengua morta i llengua extinta |
---|---|
Ús | |
Parlants | extint |
Parlants nadius | 0 |
Autòcton de | Selònia |
Estat | Lituània i Letònia |
Classificació lingüística | |
Indoeuropea Bàltica | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 6 extint |
Codis | |
ISO 639-3 | xcu |
Glottolog | cap valor |
IETF | sxl |
El selià o seloni és una llengua indoeuropea del grup bàltic extinta el segle XVI. Era una llengua parlada a la zona que actualment correspon al sud-est Letònia i al nord-est de Lituània; al golf de Riga i sud de Daugava, en una regió anomenada Selònia.
Els selonis, així com els zemgalians i els curonis, a partir del segle XIII va començar a perdre la seva identitat com a pobles diferenciats i van ser assimilats pels letons i pels lituans. De la seva llengua no en van deixar testimonis escrits. En resta tan sols alguns noms toponímics i alguns vestigis pel que fa al lèxic en el dialecte lituà Aukstautiskai.