Gas Blau: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[File:Hermann Blauf.jpg|thumb|right|Dr. Hermann Blau]] |
[[File:Hermann Blauf.jpg|thumb|right|Dr. Hermann Blau]] |
||
El '''gas blau '''(en alemany, ''blaugas'')<ref>{{TERMCAT|gas d'aigua}}</ref><ref>{{optimot|gas blau|gas%20blau}}</ref> (versió primitiva (1904), i precursor dels ''gasos liquats de petroli ([[GLP]])'' actuals) és un [[gas |
El '''gas blau '''(en alemany, ''blaugas'')<ref>{{TERMCAT|gas d'aigua}}</ref><ref>{{optimot|gas blau|gas%20blau}}</ref> (versió primitiva (1904), i precursor dels ''gasos liquats de petroli ([[GLP]])'' actuals) és un ''"[[gas combustible]] artificial"'' d'[[enllumenat]] similar al [[propà]] emprat avui dia. En contra del que el seu nom pugui donar a entendre (amb una mala interpretació per part d'alguns), no és blau sinó incolor, va ser anomenat així en honor al seu inventor, el químic alemany [[Hermann Blau]]<ref name="BonnerCurtis1908">{{cite book|author1=John Bonner|author2=George William Curtis|author3=Henry Mills Alden|coauthors=Samuel Stillman Conant, John Foord, Montgomery Schuyler, John Kendrick Bangs, Richard Harding Davis, Carl Schurz, George Brinton McClellan Harvey, Henry Loomis Nelson, Norman Hapgood|title=Harper's weekly|url=http://books.google.es/books?id=kLFCAQAAIAAJ&q=hermann+Blau+blaugass&dq=hermann+Blau+blaugass&hl=ca&sa=X&ei=j1CiT5eTBsbw8QP0p6DvCA&ved=0CDMQ6AEwAQ|accessdate=3 May 2012|year=1908|publisher=Harper's Magazine Co.}}</ref><ref name="Chamber of Commerce journal of Maine">{{cite book|title=Chamber of Commerce journal of Maine|url=http://books.google.es/books?id=HABQAAAAYAAJ&q=hermann+Blau+blaugass&dq=hermann+Blau+blaugass&hl=ca&sa=X&ei=j1CiT5eTBsbw8QP0p6DvCA&ved=0CEsQ6AEwBg|accessdate=3 May 2012|year=1913}}</ref> d'[[Augsburg]], qui el va sintetitzar per primera vegada el [[1904]]. |
||
Es fabricava descomponent el [[petroli]] en retortes, per l'acció de la calor i comprimint la [[nafta]] resultant fins liquar-la. Es transportava en estat líquid, i després -al fer disminuir la pressió- el compost tornava al seu estat gasós. El gas blau s'utilitzava per la il·luminació i la calefacció. Una forma menys pura, coneguda com [[gas pintsch]], s'havia utilitzat també, al final del [[segle XIX]] i principis del [[segle XX]], en els [[motor d'automòbil|motors d'automòbils]], en alguns tipus de [[Cuina (aparell)|cuina]] i en l'[[enllumenat]] urbà. |
Es fabricava descomponent el [[petroli]] en retortes, per l'acció de la calor i comprimint la [[nafta]] resultant fins liquar-la. Es transportava en estat líquid, i després -al fer disminuir la pressió- el compost tornava al seu estat gasós. El gas blau s'utilitzava per la il·luminació i la calefacció. Una forma menys pura, coneguda com [[gas pintsch]], s'havia utilitzat també, al final del [[segle XIX]] i principis del [[segle XX]], en els [[motor d'automòbil|motors d'automòbils]], en alguns tipus de [[Cuina (aparell)|cuina]] i en l'[[enllumenat]] urbà. |
||
Revisió del 06:47, 4 maig 2012
El gas blau (en alemany, blaugas)[1][2] (versió primitiva (1904), i precursor dels gasos liquats de petroli (GLP) actuals) és un "gas combustible artificial" d'enllumenat similar al propà emprat avui dia. En contra del que el seu nom pugui donar a entendre (amb una mala interpretació per part d'alguns), no és blau sinó incolor, va ser anomenat així en honor al seu inventor, el químic alemany Hermann Blau[3][4] d'Augsburg, qui el va sintetitzar per primera vegada el 1904.
Es fabricava descomponent el petroli en retortes, per l'acció de la calor i comprimint la nafta resultant fins liquar-la. Es transportava en estat líquid, i després -al fer disminuir la pressió- el compost tornava al seu estat gasós. El gas blau s'utilitzava per la il·luminació i la calefacció. Una forma menys pura, coneguda com gas pintsch, s'havia utilitzat també, al final del segle XIX i principis del segle XX, en els motors d'automòbils, en alguns tipus de cuina i en l'enllumenat urbà.
Història
La primera planta de destil·lació es va construir als Estats Units el 1912, començant la distribució comercial el 1920. L'èxit aconseguit va produir la seva ràpida introducció a Europa, incloent França, Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya. Durant la Segona Guerra Mundial l'ús predominant va ser com a combustible per a vehicles, però després va començar la seva utilització domèstica i industrial.
El gas blau es va fer famòs, però, com a combustible per als motors del LZ 127 Graf Zeppelin. [5] Per a aquest ús tenia diversos avantatges sobre la gasolina, ja que no era explosiu, i el seu pes en estat gasós era similar al de l'aire atmosfèric, així al cremar i reemplaçar el seu volum amb aire no s'afegia pes addicional al dirigible, i s'evitava la necessitat d'ajustar les variables del vol. [6]
El successor més modern d'aquest gas el GLP (de diferent composició i mètode d'obtenció) s'utilitza encara en els llocs on no arriba el gas natural, ja sigui perquè la cobertura de distàncies importants o la baixa densitat de població fan antieconòmica la construcció de xarxes d'infraestructura. En aquests casos, per a ús domèstic o de petites indústries, s'utilitzen dipòsits autònoms de GLP, alimentats periòdicament per camions cisterna. [7]
Composició
El gas Blau conté aproximadament el 50% d'olefines (alcans), el 37% de metà i altres alcans, el 6% d'hidrogen i la resta és aire. Compta amb una energia específica de 15.349 kcal/m 3 o 3000 Hefnerkerze.
Vegeu també
Referències
- ↑ «Gas Blau». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ gas blau a Optimot
- ↑ John Bonner; Samuel Stillman Conant, John Foord, Montgomery Schuyler, John Kendrick Bangs, Richard Harding Davis, Carl Schurz, George Brinton McClellan Harvey, Henry Loomis Nelson, Norman Hapgood. Harper's weekly. Harper's Magazine Co., 1908 [Consulta: 3 maig 2012].
- ↑ Chamber of Commerce journal of Maine, 1913 [Consulta: 3 maig 2012].
- ↑ http://www.ciderpresspottery.com/ZLA/greatzeps/german/GrafZeppelin . html
- ↑ "Blue Gas & Hydrogen". TIME , 15 d'octubre de 1928
- ↑ http://web.archive.org/web/20030612103806/http://www.shellgas .ch/site/page/9/lang/de (en alemany)