Nafta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per la ciutat tunisiana anomenada en àrab Nafta, vegeu Nefta. Per a l'àrea de lliure comerç vegeu NAFTA.
Coleman Camp Fuel, també conegut com a white gas, és un combustible de nafta emprat en molts quinqués i fogons.

La nafta és un compost d'hidrocarburs. És un líquid volàtil, incolor i inflamable que s'obté de la destil·lació del petroli, del quitrà o de la fusta. És una paraula que provenia del rus: naphta.

Descobriment de la nafta[modifica | modifica el codi]

En el 1833, un professor alemany de química anomenat Eilhard Mitscherlich va descobrir que la benzina era una substància molt adequada per fer la funció de combustible. El combustible va passar a anomenar-se a dir nafta.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'origen de la paraula Nafta és confús. És una paraula grega antiga que s'utilitzava per referir-se a qualsevol classe de petroli o brea. Els grecs mateixos prengueren en préstec la paraula del persa antic, nafata, naft o neft, que s'utilitzava per descriure el petroli que borbollejava del terra. Nafta també es pot haver originat a partir dels texts vèdics hindús i l'Avesta zoroàstric, on apareix Apam Napat, déu del foc.

Nafta és l'arrel de les paraules naftalè i napalm, el qual s'obté barrejant la nafta sota condicions controlades amb sals d'alumini d'àcid palmític (un tipus de sabó).

En l'ús més vell, nafta simplement significava cru o petroli, però aquest ús és ara obscur.

Salut i consideracions de seguretat[modifica | modifica el codi]

Hi ha naftes que poden ser cancerígenes, i freqüentment els productes venuts com a nafta contenen algunes impureses, les quals també poden tenir propietats nocives pel seu compte. [1] [2] Com a molts productes formats per hidrocarburs, les naftes s'obtenen en un procés refractari on una mescla complexa de composts químics es transformen en una altra gamma de productes químics, i llavors es classifiquen i aïllen principalment pel seu pes específic i volatilitat, per la qual cosa no hi ha una composició química clara definida en cada producte. Això fa molt difícils les comparacions rigoroses i la identificació de substàncies carcinògenes específiques, especialment en el món modern on diariament hi ha una exposició a un gran nombre de substàncies químiques, moltes de les quals són a més carcinògenes coneguts i potencials (p. ex., vegi-hi [3]), la qual cosa encara complica més l'anàlisi.

Producció de nafta a les refineries[modifica | modifica el codi]

La nafta s'obté a les refineries de petroli com un dels productes intermedis de la destil·lació del cru. És un intermediari líquid entre els gasos lleugers del cru i el querosè líquid més pesat. Les naftes són volàtils, inflamables i tenen un pes específic d'aproximadament 0,7. Nafta es un nom genèric que descriu una gamma de diversos productes intermedis de la refineria emprats en una varietat d'aplicacions. Per a complicar encara més la qüestió, tipus de nafta similars s'anomenen sovint amb diferents noms.

Les diferents naftes es distingeixen per:

  • densitat (g/ml o pes específic)
  • Anàlisi PONA, PIONA o PIANO, que mesuren (normalment en percentatge en volum però també pot ser en percentatge de pes)els següents paràmetres:
    • Contingut de parafina (percentatge de volum)
    • Contingut isoparafines (només en una anàlisi de PIONA)
    • Contingut d'olefines (percentatge en volum)
    • Contingut naftens (percentatge en volum)
    • Contingut aromàtics (percentatge en volum)

Diferents tipus de naftes[modifica | modifica el codi]

Naftes Parafíniques[modifica | modifica el codi]

En general, les naftes menys denses ("lleugeres") tenen un contingut en parafines més alt. Per això també se les coneix com a naftes parafiníques. L'ús principal d'aquests naftes és com a matèria primera en la producció petroquímica d'olefines. A