Servaci de Tongeren: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Plantilla:Sant
⚫
'''Servaci de Tongeren''' (en neerlandès ''Servaas van Maastricht'', en llatí ''Servatius'', en francès ''Servais de Tongres'') hauria sigut el darrere [[bisbat de Lieja|bisbe de Tongeren]] que va residir a [[Tongeren]] abans que la seu es va transferir a [[Maastricht]].<ref>Karl Mühlek, [http://www.bautz.de/bbkl/s/s2/servatius_b_v_t.shtml Servatius], ''Biographisch-Bibliographischen Kirchenlexikons'', Herzberg, Editorial Traugott Bautz, 2000, pàgines Tom XVII, columna 1290, ISBN ISBN 978-3-88309-068-9 (en català: Lèxic biogràfic-bibliogràfic de l’església catòlica) {{DE}}</ref> Hauria nascut a [[Armènia]] i hauria mort a Maastricht, a l'entorn de l'any [[384]]. Recerques més recents el situen a l'inici del segle V.
|nom=sant Servaci de Tongeren, o<br>de Maastricht

|nom secular=Servatius; en neerlandès: Servaas, en francès: Servais
L'[[església catòlica]] el considera com a [[sant]] i celebra el seu [[dies natalis]] el [[13 de maig]]. Com a [[Sant de glaç]], està invocat contra el gel i la febre.
|imatge=St Servaasbrug Maastricht - St Servaas 20100327.jpg
|imagesize=270px
|peufoto=Escultura al pont de Maastricht, per Charles Vos (1934)
|fets destacables=Bisbe de Tongres i Maastricht (ca. 380 o s. V), potser llegendari
|títols=bisbe
|data de naixement=segle IV o V
|data de mort=ca. [[384]] o mitjan segle V
|lloc de naixement=[[Armènia]]
|lloc de mort=[[Maastricht]] (Països Baixos)
|enterrat a=Sankt-Servaas (Maastricht)
|festivitat=[[13 de maig]]
|venerat en=[[Església Catòlica Romana]], [[Església ortodoxa]]
|iconografia=Robes de bisbe
|lloc de pelegrinatge=Maastricht
|orde=
|data de beatificació=
|lloc de beatificació=
|beatificat per=
|data de canonització=Antiga
|lloc de canonització=
|canonitzat per=
|supressió del culte=
|patronatge=}}
⚫
'''Servaci de Tongeren''', en neerlandès ''Servaas van Maastricht'', en llatí ''Servatius'', en francès ''Servais de Tongres'' ([[Armènia]], s. IV - [[Maastricht]], Països Baixos, ca. [[384]], o segle V) hauria estat el darrere [[bisbat de Lieja|bisbe de Tongeren]] que va residir a [[Tongeren]] abans que la seu es traslladés a [[Maastricht]].<ref>Karl Mühlek, [http://www.bautz.de/bbkl/s/s2/servatius_b_v_t.shtml Servatius], ''Biographisch-Bibliographischen Kirchenlexikons'', Herzberg, Editorial Traugott Bautz, 2000, pàgines Tom XVII, columna 1290, ISBN ISBN 978-3-88309-068-9 (en català: Lèxic biogràfic-bibliogràfic de l’església catòlica) {{DE}}</ref>. És venerat com a [[sant]] per l'Església catòlica, i se'n celebra el ''[[dies natalis]]'' el [[13 de maig]]. Com a ''[[Sant de glaç]]'', està invocat contra el gel i la febre.


==Biografia==
==Biografia==
[[Fitxer:Servaas.jpeg|Cripta amb la suposada tomba de Servaci a Maastricht|thumb]]No hi ha molts elements documentats sobre la seva vida. Hauria nascut a Armènia al [[segle IV]]. Un bisbe, nomenat ''Sarbatios'' o ''Arovatius'' ha participat al [[Concili de Sàrdica]] (actualment [[Sofia]]) que va defensar la teoria de la [[Santíssima Trinitat|trinitat]] i oposar-se a l'[[arianisme]]. No és segur que Sarbatios i Servaci són la mateixa persona. Recerques recents dubten que Sarbatios i ''Servatio Tungrorum Episcopus'' són idèntics i situen Servaci al mig del segle V.<ref name="Karl">Karl Mühlek, ''ibídem''</ref> Altres autors qüestionen la seva existència. [[Relíquia|Relíquies]] i sants eren un argument útil a la cristianització i es van «trobar» molts de sants a antigues [[necròpolis]] [[romans]].<ref>Peter Brown, ''The Cult of the Saints: Its Rise and Function in Latin Christianity'', Chicago, Editorial de l'University of Chicago, 1982, 204 pàgines, ISBN 978-0226076225</ref>
[[Fitxer:Servaas.jpeg|left|Cripta amb la suposada tomba de Servaci a Maastricht|thumb]]No hi ha molts elements documentats sobre la seva vida. Hauria nascut a Armènia al [[segle IV]]. Un bisbe, nomenat ''Sarbatios'' o ''Arovatius'' ha participat al [[Concili de Sàrdica]] (actualment [[Sofia]]) que va defensar la teoria de la [[Santíssima Trinitat|trinitat]] i oposar-se a l'[[arrianisme]]. No és segur que Sarbatios i Servaci siguin la mateixa persona, i recerques recents dubten que Sarbatios i ''Servatio Tungrorum Episcopus'' siguin un, i situen Servaci cap a mitjan segle V.<ref name="Karl">Karl Mühlek, ''ibídem''</ref> La [[llegenda]] accepta que va morir el 384 a [[Maastricht]] i que va ser sebollit al cementiri de la [[Via Bèlgica]], fora les [[muralles]].


Altres autors qüestionen la seva existència. [[Relíquia|Relíquies]] i sants eren arguments útils per a la cristianització i es van «crear» molts sants a partir de tradicions, confusions i troballes de restes a antigues [[necròpolis]] [[romans]].<ref>Peter Brown, ''The Cult of the Saints: Its Rise and Function in Latin Christianity'', Chicago, Editorial de l'University of Chicago, 1982, 204 pàgines, ISBN 978-0226076225</ref>
⚫
Les llegendes van continuar a formar-se després d'una primera [[hagiografia]] ordenada pel capítol de l'església de Servaci a Maastricht prop del hagiograf famós [[Gregori de Tours]], quan el seu cult va estendre's. Aquest cult va atènyer el seu apogeu vers 1170-80 el poeta [[Heinric van Veldeke]] va redactar un poema en [[limburguès]] ''«Sente Servas».''<ref name="Karl"/>


==Veneració==
⚫
El bisbe [[Monulf]] va construir una primera església al suposat sepulcre de Servaci a l'entorn de l'any [[550]], que va formar el la cleda de la futura [[basílica de Sant Servaci]] de Maastricht.


⚫
Les llegendes van continuar formant-se després d'una primera [[hagiografia]] encarregada pel capítol de l'església de Maastricht a [[Gregori de Tours]], que contribuí a estendre'n el culte. Aquest culte va atènyer el seu apogeu vers 1170-80, quan el poeta [[Heinric van Veldeke]] va redactar un poema en [[limburguès]] ''«Sente Servas».''<ref name="Karl"/>
La [[llegenda]] accepta que va morir el 384 a [[Maastricht]] i que va ser sebollit al cementiri de la [[Via Bèlgica]], fora les [[muralles]].

⚫
El bisbe [[Monulf]] va construir una primera església al suposat sepulcre de Servaci a l'entorn de l'any [[550]], que va formar el la cleda de la futura [[basílica de Sant Servaci]] de Maastricht.


==Referències==
==Referències==
Línia 19: Línia 45:
[[Categoria:Bisbat de Lieja]]
[[Categoria:Bisbat de Lieja]]
[[Categoria:Persones de Maastricht]]
[[Categoria:Persones de Maastricht]]
[[Categoria:Sants armenis]]
[[Categoria:Sants llegendaris]]
[[Categoria:Sants llegendaris]]
[[Categoria:Bisbes de Tongeren, Maastricht, Lieja]]
[[Categoria:Sants bisbes de Tongeren, Maastricht, Lieja]]
[[Categoria:Sants morts al segle IV]]


[[de:Servatius von Tongern]]
[[de:Servatius von Tongern]]

Revisió del 09:42, 15 maig 2012

Infotaula de personasant Servaci de Tongeren, o
de Maastricht
Biografia
Naixementsegle IV Modifica el valor a Wikidata
Armènia Modifica el valor a Wikidata
Mort13 maig 384 Modifica el valor a Wikidata
Maastricht Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCrypts of Sint-Servaasbasiliek (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Bishop of Tungrorum (en) Tradueix

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat13 de maig
IconografiaRobes de bisbe
Find a Grave: 11125 Modifica el valor a Wikidata

Servaci de Tongeren, en neerlandès Servaas van Maastricht, en llatí Servatius, en francès Servais de Tongres (Armènia, s. IV - Maastricht, Països Baixos, ca. 384, o segle V) hauria estat el darrere bisbe de Tongeren que va residir a Tongeren abans que la seu es traslladés a Maastricht.[1]. És venerat com a sant per l'Església catòlica, i se'n celebra el dies natalis el 13 de maig. Com a Sant de glaç, està invocat contra el gel i la febre.

Biografia

Cripta amb la suposada tomba de Servaci a Maastricht

No hi ha molts elements documentats sobre la seva vida. Hauria nascut a Armènia al segle IV. Un bisbe, nomenat Sarbatios o Arovatius ha participat al Concili de Sàrdica (actualment Sofia) que va defensar la teoria de la trinitat i oposar-se a l'arrianisme. No és segur que Sarbatios i Servaci siguin la mateixa persona, i recerques recents dubten que Sarbatios i Servatio Tungrorum Episcopus siguin un, i situen Servaci cap a mitjan segle V.[2] La llegenda accepta que va morir el 384 a Maastricht i que va ser sebollit al cementiri de la Via Bèlgica, fora les muralles.

Altres autors qüestionen la seva existència. Relíquies i sants eren arguments útils per a la cristianització i es van «crear» molts sants a partir de tradicions, confusions i troballes de restes a antigues necròpolis romans.[3]

Veneració

Les llegendes van continuar formant-se després d'una primera hagiografia encarregada pel capítol de l'església de Maastricht a Gregori de Tours, que contribuí a estendre'n el culte. Aquest culte va atènyer el seu apogeu vers 1170-80, quan el poeta Heinric van Veldeke va redactar un poema en limburguès «Sente Servas».[2]

El bisbe Monulf va construir una primera església al suposat sepulcre de Servaci a l'entorn de l'any 550, que va formar el la cleda de la futura basílica de Sant Servaci de Maastricht.

Referències

  1. ↑ Karl Mühlek, Servatius, Biographisch-Bibliographischen Kirchenlexikons, Herzberg, Editorial Traugott Bautz, 2000, pàgines Tom XVII, columna 1290, ISBN ISBN 978-3-88309-068-9 (en català: Lèxic biogràfic-bibliogràfic de l’església catòlica) (alemany)
  2. ↑ 2,0 2,1 Karl Mühlek, ibídem
  3. ↑ Peter Brown, The Cult of the Saints: Its Rise and Function in Latin Christianity, Chicago, Editorial de l'University of Chicago, 1982, 204 pàgines, ISBN 978-0226076225
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Servaci_de_Tongeren&oldid=9545546»