Pasturatge: diferència entre les revisions
m r2.7.2) (Robot modifica: sk:Pasenie (konzumácia) |
m r2.7.2) (Robot afegeix: pl:Wypas |
||
Línia 21: | Línia 21: | ||
[[mk:Пасење]] |
[[mk:Пасење]] |
||
[[nl:Grazen (biologie)]] |
[[nl:Grazen (biologie)]] |
||
[[pl:Wypas]] |
|||
[[simple:Grazer]] |
[[simple:Grazer]] |
||
[[sk:Pasenie (konzumácia)]] |
[[sk:Pasenie (konzumácia)]] |
Revisió del 00:27, 16 jul 2012
El pasturatge és la ingestió d'aliment verd per part d'un organisme. Es diferencia de la predació pel fet que el pasturador no necessita atrapar el seu aliment. Tot i que els exemples més coneguts de pasturatge són mamífers que s'alimenten d'herba, també es pot donar en rèptils, insectes o ocells que s'alimenten de plantes, algues o plàncton.
Òrgans digestius
Com que resulta difícil arribar als nutrients de l'herba a causa d'una paret cel·lular espessa i difícil de digerir composta de cel·lulosa, entre altres, els animals pasturadors tenen un aparell digestiu més gran del normal. Els remugants (vaques, girafes, etc.) tenen estómacs addicionals (com ara el rumen, que en realitat és una extensió de l'esòfag) on hi ha microorganismes que fan una predigestió del material vegetal. Altres animals (cavalls, conills, etc.) tenen un intestí gros i un cec voluminosos.
Sobrepasturatge
Sobretot a les èpoques seques, el sobrepasturatge pot resultar fatal pel creixement vegetal. Les vaques afecten les plantes més que altres animals com les ovelles o les cabres. Aquestes últimes mengen herba i fulles d'aquí i d'allà, mentre que les vaques s'alimenten repetidament a un mateix lloc fins que queda sense vegetació. La manera d'evitar danys irreversibles a la vegetació és evitar que s'alimentin massa animals en una mateixa parcel·la de terreny.