Cefalosporina
  | |
| Substància química | classe d'entitats químiques amb aplicacions o funcions similars i classe estructural d'entitats químiques |
|---|---|
| Rol | antibiòtic |
| Estructura química | |
| SMILES isomèric | [H][C@]12SCC([*])=C(N1C(=O)[C@H]2[*])C(O)=O
|
Les cefalosporines són una classe d'antibiòtics β-lactàmics originàriament derivats del gènere Acremonium.
Junt amb les cefamicines fan un subgrup d'antibiòtics β-lactàmics anomenats cefems.
Història[modifica]
Els compostos de cefalosporina van ser aïllats de cultius de Cephalosporium acremonium del clavegueram de Sardenya el 1948 per Giuseppe Brotzu.[1] Ell s'adonà que aquests cultius eren efectius contra Salmonella typhi, que causa la febre tifoidal, que té β-lactamasa. Guy Newton i Edward Abraham a la Sir William Dunn School of Pathology de la Universitat d'Oxford aïllaren la cefalosporina C que té un nucli anàleg al de la penicil·lina. Amb la seva modificació es va produir antibiòtics útils clínicament i el medicament cefalotin va ser posat al mercat per Eli Lilly and Company el 1964.
Ús clínic[modifica]
Les cefalosporines estan indicades en la profilaxi i tractament d'infeccions causades per bacteris susceptibles a aquesta forma d'antibiòtic. Les primeres generacions de cefalosporines són predominantment actives contra bacteris Gram-positius i les generacions successives han incrementat l'acció contra els bacteris Gram-negatius.
Efectes adversos[modifica]
Són comunes (més de l'1 % dels pacients) la diarrea, nàusea, vòmit, problemes electrolítics, dolor o inflamació en la zona de la injecció.
Referències[modifica]
- ↑ Podolsky, M. Lawrence (1998) Cures Out of Chaos: How Unexpected Discoveries Led to Breakthroughs in Medicine and Health, Harwood Academic Publishers