Perdiu nord-africana
Alectoris barbara  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 19,6 g (pes al naixement) |
| Envergadura | 47,5 cm |
| Nombre de cries | 11 |
| Període d'incubació de l'ou | 24 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22678707 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Galliformes |
| Família | Phasianidae |
| Gènere | Alectoris |
| Espècie | Alectoris barbara Bonnaterre, 1792 |
| Distribució | |
 | |
La perdiu d'Àfrica o perdiu mora a les Balears (Alectoris barbara) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids (Phasianidae) natural del nord d'Àfrica i utilitzat profusament com espècie cinegètica.
Morfologia[modifica]
- Fa 33 - 34 cm de llargària, amb una envergadura de 46 – 49 cm. Aspecte arrodonit i escàs dimorfisme sexual.
- Dors gris-marró i parts inferiors gris beix. Flancs vermellosos amb estretes vires blanques.
- Cara gris clar amb un ampli collar marró vermellós clapejat de clar. Banda fosca pel front, capell i clatell.
- Potes i bec de color rogenc.
- Cant similar al de la perdiu roja, però una mica més agut.
Hàbits[modifica]
Espècie sedentària. Quan és molestada s'estima més córrer que volar. Si cal, farà un vol ràpid i curt amb les seves arrodonides ales.
Hàbitat i distribució[modifica]
Habita terrenys àrids i estepàrids arribant al límits de terres de conreu del nord d'Àfrica, des del Marroc fins al nord-oest d'Egipte. Va ser introduït a les illes Canàries, Sardenya, el sud de la península Ibèrica i altres llocs.
Reproducció[modifica]
Espècie monògama, les parelles es formen en primavera. Fan un niu a terra, folrat de plomes i fulles, on ponen 10 a 16 ous que coven durant 25 dies. Els perdigons abandonen el niu al poc de nàixer i poden volar als 10 dies.
Alimentació[modifica]
Poden menjar una gran varietat de llavors, fulles, brots i raïls. També, sobretot els joves, poden menjar insectes.
Llista de subespècies[modifica]
S'han descrit quatre subespècies:
- A. b. barbara (Bonnaterre, 1792). De les zones septentrionals del Marroc i d'Algèria.
- A. b. barbata (Reichenow, 1896). Líbia i el nord-oest d'Egipte.
- A. b. koenigi (Reichenow, 1899). Del nord-oest del Marroc.
- A. b. spatzi (Reichenow, 1895). Del sud del Marroc, al sud de Tunis, a través del centre d'Algèria.
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perdiu nord-africana |
- Martín P., Cardona A., Avifauna Canaria II, Aves de las Zonas Bajas p 48 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (castellà)