Saadi
 Saadi en un jardí de rosers (il·lustració d'un manuscrit de cap al 1645)  | |
| Nom original | (fa) سعدی شیرازی |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 1210 Xiraz (imperi Anuixtigínida) |
| Mort | 9 desembre 1292 (81/82 anys) Xiraz |
| Sepultura | Mausoleu de Saadi |
| Dades personals | |
| Religió | Sunnisme |
| Formació | Nidhamiyya (1195–1226) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia, literatura i poesia |
| Ocupació | poeta, escriptor |
| Gènere | Gazal |
| Nom de ploma | سعدی |
| Obra | |
Obres destacables
| |
 | |
Abu-Muhàmmad Musli-ad-Din ibn Abd-Al·lah Xirazí (persa: ابومحمد مصلح الدین بن عبدالله شیرازی), conegut com a Saadi o Sa'di (persa: سعدی) (Xiraz, 1184 - 1283/1291), fou un dels principals poetes perses de l'edat mitjana. No és conegut només als països de llengua persa, sinó que també ha estat esmentat en fonts occidentals. Se li reconeix la qualitat dels seus escrits i la petjada dels seus pensaments socials i morals. Sembla que va viure entre 99 i 107 anys.
Vida[modifica]
Nascut a Xiraz, destaca però pels seus innombrables viatges, que va plasmar en les seves obres. Gran part dels detalls sobre la seva vida són justament coneguts per aquestes i per tant no sempre fiables, perquè sovint estan barrejats amb lloances o ocultacions.[1] La seva família era força instruïda i el va ajudar a tenir una educació completa. El seu pare actuava com a conseller religiós i el seu rigor moral és present a les obres de Sa'di.
El seu periple el portà a Bagdad, nord d'Àfrica, Llevant i el Iemen, entre altres indrets. A tots ells s'envoltà de mestres que l'ajudaren a completar la seva visió del món. La fama dels seus escrits li permeté viure. Va tornar a casa seva quan les diferents guerres (les croades i l'avenç mongol) van fer insegurs els camins. Hom especula amb altres viatges, com una ruta a l'Índia, però no està provada. Després de casar-se i tenir un fill, va morir a una edat avançada.
Obra[modifica]
L'estil de Sa'di és planer i directe, fet que ha apropat les seves obres al públic persa de diferent condició. Els seus principals escrits són Golestan, ‘El jardí de les roses’ i Bostan, ‘El verger’. Bostan és una obra èpica en vers, mentre que Golestan barreja prosa i vers, contes, aforismes i llegendes.
També va ser autor de Ghazaliyat, un conjunt de poemes lírics, i de diverses cassides (‘odes’), entre les quals destaca l'elegia per la caiguda de Bagdad. Altres obrer menors inclouen poemes per encàrrec de diversos membres de la noblesa i un comentari jurídic.
Traduccions al català[modifica]
- Saadi. El jardí de les roses. Traducció d'Agustí Esclasans. Quaderns Literaris, Barcelona, 1935.. Traducció: Agustí Esclasans. Barcelona: Quaderns Literaris, 1935.
- Saadi. El jardí de les roses. Traducció d'Agustí Esclasans. Quaderns Literaris, Barcelona, 1935.. Traducció: Àlex Queraltó Bartrés. Martorell: Adesiara editorial, 2014. ISBN 978-84-92405-81-7.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saadi |
- ↑ Queraltó Bartrés, Àlex. «Pròleg». A: El Jardí de les Roses. Martorell: Adesiara editorial, 2014. ISBN 978-84-92405-81-7.
