Fondo de les Quatre Boques

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:10, 26 des 2021 amb l'última edició de Crespinell (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula de geografia físicaFondo de les Quatre Boques
Imatge
Torrent de les Quatre Boques. Vista cap al sud des del fondo del Merino. A l'esquerra s'observa la característica Roca Aguilera.
Tipustorrent
Localitzat en l'àrea protegidaPEIN Massís de Bonastre
Localització
ContinentEuropa
PaísCatalunya
ComarcaBaix Penedès
MunicipiAlbinyana i el Vendrell
Map
41° 12′ 59″ N, 1° 29′ 08″ E / 41.216347°N,1.485687°E / 41.216347; 1.485687
SerraladaSerralada Prelitoral
Dades i xifres
Altitud43 m
300 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixtorrent de l'Aragall  (43 msnm)
Punt més altfondo del Merino  (300 msnm)

El fondo de les Quatre Boques és un torrent al peu sud-oriental del Massís de Bonastre a la comarca del Baix Penedès.[1]

El torrent té el seu orígen a la part superior del fondo del Merino, sota el coll de la Font del Benet, a 300 m d'altitud, dins el terme municipal d'Albinyana (Baix Penedès). Ja en terme del Vendrell, recull les aigües torrencials del vessant occidental del Puig Claper (250 m) i sud-oriental de la Plana del Xim (272 m).

Bona part del transcurs discorre per la finca de caça de Cal Setró (Pedra Grossa) i també està inclosa en l'area del PEIN Massís de Bonastre i la Xarxa natura 2000 (UE) conformant una ZEPA (zona especial de protecció de les aus).

Segueix cap al sud-est, passant pel Mas Borràs, discorrent per sota les vies del TGV i l'autopista AP-7 fins a la vora de Sant Vicenç de Calders (el Vendrell) on és anomenat torrent de l'Aragall que pren direcció sud fins a la platja de Coma-ruga.[2]

  1. «fondo de les Quatre Boques». enciclopèdia.cat, GEC, 2007. [Consulta: 26 desembre 2021].
  2. «Mapa topogràfic, base 1:5.000». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC, 2021. [Consulta: 26 desembre 2021].