Passatge de la Pau
Tipus | Conjunt d'edificis i passatge ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Passatge de la Pau ![]() | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) ![]() | |||
| ||||
Format per | ||||
Dades i xifres | ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
edifici d'habitatges ptge. Pau, 9-11 | ||||
Id. IPAC | 53223 ![]() | |||
Id. Barcelona | 446 ![]() | |||
Bé amb protecció urbanística | ||||
edifici d'habitatges ptge. Pau, 9-11 | ||||
Id. Barcelona | 446 ![]() | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Edifici d'habitatges ptge. Pau, 12 | ||||
Id. IPAC | 53226 ![]() | |||
Id. Barcelona | 449 ![]() | |||
Bé amb protecció urbanística | ||||
Edifici d'habitatges ptge. Pau, 12 | ||||
Id. Barcelona | 449 ![]() | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
edifici d'habitatges ptge. Pau, 13 | ||||
Id. IPAC | 37137 ![]() | |||
Id. Barcelona | 450 ![]() | |||
Bé amb protecció urbanística | ||||
edifici d'habitatges ptge. Pau, 13 | ||||
Id. Barcelona | 450 ![]() | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Edifici d'habitatges ptge. Pau, 14 | ||||
Id. IPAC | 37136 ![]() | |||
Id. Barcelona | 451 ![]() | |||
Bé amb protecció urbanística | ||||
Edifici d'habitatges ptge. Pau, 14 | ||||
Id. Barcelona | 451 ![]() | |||
Activitat | ||||
Creació | 1877 ![]() | |||
Entrada al passatge de la Pau des del carrer Sils ![]() | ||||
Tipus | conjunt d'edificis i passatge ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Situació | ||||
Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) ![]() | |||
Construcció | ||||
Creació | 1877 ![]() | |||
Arquitecte | Josep Domínguez i Valls ![]() | |||
|
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Conjunt d'edificis i passatge ![]() | |||
Part de | Passatge de la Pau ![]() | |||
Arquitecte | Josep Domínguez i Valls ![]() | |||
Construcció | 1877 ![]() | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica historicisme arquitectònic ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) ![]() | |||
| ||||
Format per | edifici d'habitatges ptge. Pau, 9-11 edifici d'habitatges ptge. Pau, 13 Edifici d'habitatges ptge. Pau, 12 Edifici d'habitatges ptge. Pau, 14 ![]() | |||
Bé cultural d'interès local | ||||
edifici d'habitatges ptge. Pau, 9-11 | ||||
Id. IPAC | 53223 ![]() | |||
Id. Barcelona | 446 ![]() | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Edifici d'habitatges ptge. Pau, 12 | ||||
Id. IPAC | 53226 ![]() | |||
Id. Barcelona | 449 ![]() | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
edifici d'habitatges ptge. Pau, 13 | ||||
Id. IPAC | 37137 ![]() | |||
Id. Barcelona | 450 ![]() | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Edifici d'habitatges ptge. Pau, 14 | ||||
Id. IPAC | 37136 ![]() | |||
Id. Barcelona | 451 ![]() | |||
El Passatge de la Pau és un carrer de Barcelona[1] que inclou el conjunt arquitectònic del mateix nom,[2][3][4][5] així com altres edificis declarats Bé cultural d'interès local.[6][7][8]
Descripció
El conjunt arquitectònic del passatge de la Pau forma una unitat formal composta per dos volums principals a banda i banda del passatge, units per tres cossos a modus de pont formant dos espais oberts sense afectar-hi el pas.[9] D'aquests dos volums, el més oriental és més ample, ja que disposa de sis crugies, essent l'altre força més estret, amb només dues.[9]
Els edificis són de planta baixa i quatre pisos, i els cossos alçats s'aixequen des del segon pis.[9] La planta baixa està ocupada en la seva totalitat per locals comercials i els vestíbuls.[9]
La façana més important és del carrer de Josep Anselm Clavé, formada per portals de mig punt en planta baixa i balcons sortint en els pisos superiors. Aquesta retícula es veu trencada per un portal de doble alçada en forma d'arc que dona pas al passatge. Aquest element arquitectònic és força protagonista al disposar d'arquivoltes recalçades en dues pilastres de dimensions importants. Aquest arc està envoltat per un entaulament coronat per cornisa amb dentell. En el fris apareix un rètol de lletres metàl·liques indicant el nom del passatge en castellà. La resta d'obertures són de geometria senzilla i disposa de més motllures neoclàssiques, balcons de llosana de pedra i baranes de ferro.[9]
La façana de l'accés pel carrer de Sils també disposa d'un portal d'accés similar a l'anterior. Apareixen pilastres a banda i banda del balcó central a cada un dels nivells fins a arribar a la cornisa on es transforma en un frontó semicircular amb mènsules i un escut central. En aquesta façana les obertures són balcons només en l'element central i la resta són finestres.[9]
Les façanes interiors són d'igual senzillesa i rigor compositiu. Totes les obertures són balconeres i segueixen també una retícula geomètrica homogènia formada pels eixos de balcons i unes petites cornises que marquen els forjats de l'edifici. Menció especial mereixen els balcons del principal, que tenen una llinda amb decoracions vegetals neoclàssiques.[9]
Les cobertes són planes amb terrat. Les façanes estan rematades per cornises i ampits de formes neoclàssiques. Cal esmentar els fals sostres dels cossos volants amb decoracions de guix policromes, excepte la de l'extrem sud que ha desaparegut mostrant al descobert les bigues de fusta i els revoltons de maó.[9]
Història
El 1865, l'arquitecte Magí Rius i Mulet (autor del Passatge del Crèdit) traçà els plànols del nou passatge, completat fins al carrer del Dormitori de Sant Francesc (actualment de Josep Anselm Clavé) per l'arquitecte municipal Francesc Daniel Molina.[10] El primer edifici que s'hi aixecà és el dels núms. 7-7 bis, projectat el 1867 pel mestre d'obres Pere Casany per a la societat Coma, Ciuró i Clavell,[11] que hi establiria la seu.[12] El 1870, la mateixa societat promogué dos edficis bessons als núms. 10 i 10 bis, projectats pel mestre d'obres Josep Domínguez i Valls.[13] A la llinda de les portes principals hi ha un medalló amb tres àncores creuades i la data de 1871.
El 1875, l'Ajuntament va aprovar que es donés la denominació de «Passatge de la Pau» al passatge pròpiament dit i al tros de carrer entre aquest i el passatge d'Escudellers.[14] Entre aquest data i el 1877 es construïren els edificis que formen el passatge cobert, obra del mateix Domínguez, per bé que només en coneguem el projecte de dos: Ptge. de la Pau, 14 i J.A. Clavé, 19-21 (1875)[15] i Ptge. de la Pau, 9-11 i Sils, 1 (1877).[16]
L'actuació urbanística fou completada per d'altres propietaris, com és el cas de Pelegrí Marquès, que reformà la façana de casa seva (J.A. Clavé, 27, obra de Francesc Daniel Molina)[17] amb unes baranes del mateix disseny que les de les cases veïnes i la construcció d'un templet al jardí de la part posterior (Sils, 3), obra del mestre d'obres Jaume Brossa i Mascaró (1878).[18]
El mateix autor va ser l'encarregat de la construcció de l'establiment de banys de Josepa Alegre al núm. 3 del passatge, avui enderrocat (vegeu Xalet del Moro).
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Passatge_de_la_Pau_9-11.jpg/220px-Passatge_de_la_Pau_9-11.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Passatge_de_la_Pau%2C_10.jpg/220px-Passatge_de_la_Pau%2C_10.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Alley_2.jpg/220px-Alley_2.jpg)
Referències
- ↑ «Passatge de la Pau». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Edifici d'habitatges ptge. Pau, 9-11». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Edifici d'habitatges ptge. Pau, 12». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Edifici d'habitatges ptge. Pau, 13». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Edifici d'habitatges ptge. Pau, 14». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Edifici d'habitatges ptge. Pau, 8». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Edifici d'habitatges ptge. Pau, 10». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Edifici d'habitatges ptge. Pau, 10 bis». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 «Passatge de la Pau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. [Consulta: 31 desembre 2015].
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1644 bis C (1865).
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1644 bis C (1867).
- ↑ Cabana, 1992.
- ↑ Coma, Ciuró i Clavell. «Passatge Pau 10-10 bis. Edificar a un solar». Q127 Foment 2219 Bis C. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1870.
- ↑ «Denominació del passatge de Coma, Ciuró i Clavell (carrer Dormitori de Sant Francesc), donant al mateix i al tros de carrer entre aquest i el passatge d'Escudallers el nom de "Passatge de la Pau"». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1875-1876.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 840 D (1875).
- ↑ AMCB, Q127 Foment 887 F (1877).
- ↑ AMCB, Q127 Foment 202 bis C (1846).
- ↑ AMCB, Q127 Foment 628 H (1878).
Bibliografia
- Cabana, Francesc «De Coma, Ciuró i Clavell a Joan Coma i Cros, a Salt». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
Enllaços externs
- «Passatge de la Pau». Catàleg del patrimoni històric i artístic dels municipis catalans. Pobles de Catalunya.
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Passatge de la Pau |