Josep Sanabre i Sanromà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 08:50, 21 abr 2023 amb l'última edició de Crespinell (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula de personaJosep Sanabre i Sanromà

Estela a Josep Sanabre a Bonastre Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 de novembre de 1892
Bonastre
Mort​​18 d'abril de 1976
Barcelona
Dades personals
Religiócristianisme catòlic
Activitat
Camp de treballHistòria
Lloc de treball Arxiu Diocesà de Barcelona
Ocupacióarxiver
Ordenació sacerdotal en el ritu romàoctubre de 1915
Obra
Obres destacables
Guia de l’Arxiu Diocesà de Barcelona (1934), El Archivo de la catedral de Barcelona (1948), La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa 1640-1659 (1956), El Tractat dels Pirineus i la mutilació de Catalunya (1960)

Josep Sanabre i Sanromà (Bonastre, 10 de novembre de 1892 - Barcelona, ​​18 d'abril de 1976) sacerdot, arxiver i historiador.[1]

Biografia

Als nou anys va ingressar al Seminari de Barcelona, ​​on va cursar la carrera eclesiàstica. D'estudiant es va sentir atret pel catalanisme, i més encara després d'haver llegit La Tradició Catalana de Torras i Bages. És ordenat sacerdot el 1915.[1]

Més endavant es va traslladar a Roma per estudiar arxivística a l'Institut Paleogràfic Vaticà[2]. El 1927, el bisbe de Barcelona, ​​Josep Miralles, li va encarregar l'organització de l'Arxiu Diocesà de Barcelona, tasca que realitzà fins l'any 1972. Com a arxiver diocesà de Barcelona, va fer la reorganització del fons de l’arxiu i hi aportà nous documents.[3]

El seu primer llibre, Los Sinodos Diocesanos de Barcelona, ​​es va publicar el 1930. El 1934 va publicar la primera Guia de l Arxiu Diocesà de Barcelona, ​​premiada per la Generalitat.[1]

Estela en homenatge a Mn. Josep Sanabre a l'església parroquial de santa Magdalena, Bonastre
Estela en homenatge a Mn. Josep Sanabre a l'església parroquial de Santa Magdalena, Bonastre

Entre 1933 i 1935 tornà a Roma, on estudià els fons de l'arxiu Vaticà i especialment els temes relacionats amb Catalunya, aprofondint en el període històric de la Guerra dels Segadors.[1]

El 1935 va visitar la Biblioteca Nacional de París a la recerca de la documentació francesa relativa a la guerra de Separació.[1] Va col·laborar en revistes i publicacions, com El Matí, La Veu de Catalunya, La Vanguardia, Resenya Eclesiàstica de Catalunya i Catalunya Social.[1][3][4]

Obra

Bibliografia

MANENT, A.. Josep Sanabre. L’església i la història. Barcelona: Serra d'Or, 205, 1976, p. 13. 

BONET I BALTA, J.. Notes biogràfiques, Mn. Josep Sanabre Sanromà, arxiver-historiador-periodista. Biografia i recordances d’amistat. 1a. Barcelona: Col·lecció Fundació mossèn Josep Sanabre, 1977, p. 15-57. 

GALTÉS I PUJOL, J.. Sanabre: diari de guerra, 1979. 

GRAU, R.; LÓPEZ, M.. Lectures d’historiografia catalana, III. Sobre les proves documentals, L’Avenç, 147, p. 63.. Barcelona: L’Avenç, 147, p. 63. 

TORROELLA PRATS, J. «Josep Sanabre i la guerra dels Segadors». Serra d'Or, 569, 2007, pàg. 6-28. ISSN: 0037-2501.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Josep Sanabre i Sanromà». enciclopèdia.cat, GEC, 2023. [Consulta: 18 abril 2023].
  2. «Scuola Vaticana di Paleografia Diplomatica e Archivistica» (en italià). Scuola Vaticana, 2023. [Consulta: 21 abril 2023].
  3. 3,0 3,1 «Sanabre i Sanromà, Josep». dadescat.com, Dades de Catalunya i els Països Catalans, 2023. [Consulta: 20 abril 2023].
  4. «Arxiu de Revistes Catalanes Antigues». arca.bcn.cat, 2023. [Consulta: 21 abril 2023].
  5. «El Tractat dels Pirineus i la mutilació de Catalunya / Mn. Josep Sanabre».

Enllaços externs

Dades de llibres de l'autor a Biblioteca Nacional de España (en espanyol)