Joaquina Dorado Pita
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 juny 1917  la Corunya (Espanya) |
| Mort | 14 març 2017 (99 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | activista, política |
| Moviment | Anarquisme |
| Família | |
| Parella | Liberto Sarrau Royes |
Joaquina Dorado Pita (La Corunya, 25 de juny de 1917 - Barcelona, 14 de març de 2017) va ser una activista anarco-sindicalista, republicana i antifranquista.[1]
La seva família va emigrar a Barcelona el 1934. Allà va aprendre l'ofici de tapissera-envernissadora i es va afiliar al sindicat de la fusta i la decoració de la CNT; el 1936 va formar part del comitè de defensa de les Joventuts Llibertàries del Poble Sec.[2] Durant els Fets de maig es va oposar a l'estalinisme. Va ser secretària del president del sindicat de la fusta, Manuel Hernández, al qual va substituir el 1937 quan es va incorporar al front. A Barcelona, va conèixer Liberto Sarrau, que seria el seu company de tota la vida. El 1939 es va exiliar a França i va ser internada al camp de Briançon, prop de la frontera italiana, d'on es va escapar i va passar a la clandestinitat. Es va instal·lar a Montpeller i després a Tolosa de Llenguadoc, on va participar en la reconstrucció del Sindicat de la Fusta. El 1943 va ser detinguda i internada al camp de Récébédou, a Portet sur Garonne, d'on va aconseguir fugir una vegada més.
Acabada la Segona Guerra Mundial, amb el seu company Liberto Sarrau, i amb Raul Carballeira, va formar part del grup anarquista “3 de mayo” que comptava amb la publicació llibertària Ruta. El 1946, com a membre del Moviment Llibertari de Resistència (MLR), va entrar clandestinament a Espanya i va intervenir en nombroses accions antifranquistes. El 24 de febrer de 1948, va ser detinguda amb el seu company Sarrau i torturada durant divuit dies a la Comissaria de la Via Laietana de Barcelona pel comissari Pedro Polo Borreguero.[3] El 15 de marc de 1948 va ingressar a la presó de dones de les Corts, on va coincidir amb Rosa Mateu, Francesca Avellanet, Antònia Martínez i d'altres.[4] Va ser condemnada a 15 anys de presó per rebelión militar. El 1949 li van concedir la llibertat condicional, però va ser novament detinguda el 1952 i aquest cop condemnada a 12 anys de presó. Durant la seva estada a la presó de les Corts va emmalaltir greument i li van haver d'extirpar un ronyó. Va redimir la pena treballant com a cosidora. La llibertat, la va obtenir el 1954.[5]
L'any 1956, juntament amb el guerriller anarco-sindicalista Quico Sabater, va passar a França, on el 30 de juny va obtenir l'estatut d'asilada política i es va reunir amb el seu company Liberto Sarrau, que havia estat deu anys a la presó. Van instal·lar-se a París, sempre amb l'objectiu de lluitar contra el franquisme, militant també a la Confederació Nacional del Treball francesa (CNTF).
El 1978 va tornar a Espanya per l'homenatge a Bonaventura Durruti i el 1992 es va instal·lar definitivament a Barcelona. L'any 2002, després de la mort del seu company, va lliurar-ne els arxius a l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam. El 2004 va participar en l'homenatge als combatents antifranquistes organitzat per la CNT. El 2007 va rebre l'homenatge de la Xunta de Galicia.[6][3] Va morir el març de 2017 per una hemorràgia cerebral, conseqüència d'un accident domèstic.[7]
Referències[modifica]
- ↑ «In Memoriam Joaquina Dorado Pita, «Nuri»» (en castellà). CNT Vitoria-Gasteiz, 15-03-2017. [Consulta: 27 març 2019].
- ↑ Quaderns per la memòria revolucionaria, "Joaquina Dorado, revolucionaria del poble sec" Anarquista Poble Sec.
- ↑ 3,0 3,1 «Joaquina Dorado Pita». Memòria de la presó de dones de Les Corts. [Consulta: 30 maig 2016].
- ↑ Ajuntament de Barcelona. La Presó de dones de les Corts. ISBN 8498502551, 9788498502558.
- ↑ «Joaquina Dorado Pita (A Coruña, 1917)» (en català). [Consulta: 19 maig 2016].
- ↑ «Homenaje en San Simón a los gallegos exiliados por el franquismo» (en castellà). El Progreso de Lugo. Arxivat de l'original el 2016-06-24 [Consulta: 14 maig 2016].
- ↑ «Els cent anys de lluita de Joaquina Dorado, la guerrillera de la llibertat». Directa. Arxivat de l'original el 2017-03-23 [Consulta: 22 març 2017].