Joaquina Dorado Pita

De Viquipèdia
Infotaula de personaJoaquina Dorado Pita
Biografia
Naixement25 juny 1917 Modifica el valor a Wikidata
la Corunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 març 2017 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista, política Modifica el valor a Wikidata
MovimentAnarquisme Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaLiberto Sarrau Royes Modifica el valor a Wikidata

Joaquina Dorado Pita (La Corunya, 25 de juny de 1917 - Barcelona, 14 de març de 2017) va ser una activista anarco-sindicalista, republicana i antifranquista.[1]

La seva família va emigrar a Barcelona el 1934. Allà va aprendre l'ofici de tapissera-envernissadora i es va afiliar al sindicat de la fusta i la decoració de la CNT; el 1936 va formar part del comitè de defensa de les Joventuts Llibertàries del Poble Sec.[2] Durant els Fets de maig es va oposar a l'estalinisme. Va ser secretària del president del sindicat de la fusta, Manuel Hernández, al qual va substituir el 1937 quan es va incorporar al front. A Barcelona, Joaquina va conèixer Liberto Sarrau, que seria el seu company de tota la vida. El 1939 es va exiliar a França i va ser internada al camp de Briançon, prop de la frontera italiana, d'on es va escapar i va passar a la clandestinitat. Es va instal·lar a Montpeller i després a Tolosa de Llenguadoc, on va participar en la reconstrucció del Sindicat de la Fusta. El 1943 va ser detinguda i internada al camp de Récébédou, a Portet sur Garonne, d'on va aconseguir fugir una vegada més.

Acabada la Segona Guerra Mundial, amb el seu company Liberto Sarrau, i amb Raul Carballeira, va formar part del grup anarquista “3 de mayo” que comptava amb la publicació llibertària Ruta. El 1946, com a membre del Moviment Llibertari de Resistència (MLR), va entrar clandestinament a Espanya i va intervenir en nombroses accions antifranquistes. Va ser detinguda amb el seu company Sarrau i va ser torturada durant vuit dies a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona pel comissari Polo. El 15 de marc de 1948 va ingressar a la presó de dones de les Corts, on va coincidir amb Rosa Mateu, Francesca Avellanet, Antònia Martínez i d'altres.[3] Va ser condemnada a 15 anys de presó per rebelión militar. El 1949 li van concedir la llibertat condicional, però va ser novament detinguda el 1952 i aquest cop condemnada a 12 anys de presó. Durant la seva estada a la presó de les Corts va emmalaltir greument i li van haver d'extirpar un ronyó. Va redimir la pena treballant com a cosidora. La llibertat, la va obtenir el 1954.[4]

L'any 1956, juntament amb el guerriller anarco-sindicalista Quico Sabater, va passar a França, on el 30 de juny va obtenir l'estatut d'asilada política i es va reunir amb el seu company Liberto Sarrau, que havia estat deu anys a la presó. Van instal·lar-se a Paris sempre amb l'objectiu de lluitar contra el franquisme, i militant també a la Confederació Nacional del Treball francesa (CNTF).

El 1978 va tornar a Espanya per l'homenatge a Bonaventura Durruti i el 1992 es va instal·lar definitivament a Barcelona. L'any 2002, després de la mort del seu company, va lliurar-ne els arxius a l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam. El 2004 va participar en l'homenatge als combatents antifranquistes organitzat per la CNT. El 2007 va rebre l'homenatge de la Xunta de Galicia.[5][6] Va morir el març de 2017 per una hemorràgia cerebral, conseqüència d'un accident domèstic.[7]

Referències[modifica]

  1. «In Memoriam Joaquina Dorado Pita, «Nuri»» (en castellà). CNT Vitoria-Gasteiz, 15-03-2017. [Consulta: 27 març 2019].
  2. Quaderns per la memòria revolucionaria, "Joaquina Dorado, revolucionaria del poble sec" Anarquista Poble Sec.
  3. Ajuntament de Barcelona. La Presó de dones de les Corts. ISBN 8498502551, 9788498502558. 
  4. «Joaquina Dorado Pita (A Coruña, 1917)» (en català). [Consulta: 19 maig 2016].
  5. «Homenaje en San Simón a los gallegos exiliados por el franquismo» (en castellà). El Progreso de Lugo. Arxivat 2016-06-24 a Wayback Machine.
  6. «Joaquina Dorado Pita». Memòria de la presó de dones de Les Corts. [Consulta: 30 maig 2016].
  7. «Els cent anys de lluita de Joaquina Dorado, la guerrillera de la llibertat». Directa. Arxivat 2017-03-23 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]