Bodyart

El Body Art és un llenguatge expressiu integrat en el gènere Performance Art. Durant els anys seixanta, en mig de la desmaterialització de l'art, va sorgir el desig de realitzar accions efímeres anomenades Body Art. L'objectiu principal consistia a provocar a l'espectador i trencar les barreres tradicionals entre l'artista i el públic. El cos es converteix en quelcom obscè, ja no representa la bellesa ni l'aura, sinó tot el contrari, és un art degradant i impur, perquè posa a prova els límits de resistència i tolerància del sistema social.

En un principi, els artistes volien deixar documentades les seves accions, però més tard, aquestes gravacions es van convertir en el que coneixem avui com a videoperformance. Les imatges enregistrades tenen la intenció d'irrompre en la vida, provocant i escandalitzant per arribar a una reflexió de l'art i a les qüestions plantejades a través d'aquesta pràctica. El cos esdevé material artístic i aconsegueix transformar els conceptes en obres vives. Tanmateix, moltes de les obres van portar certa controvèrsia, perquè no presentaven un discurs narratiu, tampoc creaven certes impressions i no donaven cap eina per interpretar l'art. D'aquesta manera, les percepcions i les sensacions entorn de l'obra canvien cap a una experiència centrada en el cos de l'artista. A través d'aquest nou art, s'aconsegueix expressar les problemàtiques de la societat dels anys seixanta, com la política i la sexualitat. El cos agafa un caràcter de denúncia en contra de la repressió social i sexual, es manifesta com a mutable, orgànic i perible, se sotmet a un procés d'aprenentatge en el qual s'assimila el control i les limitacions que imposen en el sistema utilitzant el cos com a mitjà d'expressió.

Aquest art implica un procés comunicatiu amb una intenció evolutiva cap a una resposta d'acció. Progressivament passa del comportament corporal informatiu cap a l'acció del cos com a instrument d'informació, moment on el cos opera com a element individualitzat en el discurs comunicatiu. Per tant, el cos es converteix en un material de creació i destrucció, és un vehicle de provocació en mans de la llibertat d'expressió. Sorgeix una nova dimensió del cos utilitzant-lo de diferents maneres, com a suport, pinzell, quadre, d'aquesta manera, es planteja un nou imaginari on el cos és un símbol dominant en la societat, perquè aconsegueix representa i ser un reflex de la història i el context en tots els àmbits.

Artistes involucrats en el Body Art

El cos funciona com a suport i receptor d'inputs, símbols i sensacions, també suposa un model de mimesi per la còpia de la realitat que l'envolta. Al principi, aquest art permetia una gran varietat d'interpretacions i conceptes que després es van anar limitant. Entre tantes opcions, sorgeix «l'escultura viva», expressada com una personificació, posicionant el moviment del cos en l'espai. Gilbert and George van reflectir aquesta idea, convertint-se en les primeres personificacions d'art amb l'escultura anomenada Underneath the Arches durant el 1969. Aquesta escultura consistia en dos artistes amb les cares pintades de color daurat, vestits, un portava un guant i l'altre un bastó. Els dos realitzaven moviments mecànics a sobre d'una taula durant 6 minuts aproximadament, acompanyats de la cançó Flanagan i Allen.

D'altres artistes, com Robert Morris, creen un autoretrat amb el seu cos. Aquesta performance s'exposa en la galeria Castelli-Sonnabend de Nova York. La imatge parodia les etiquetes dominants de la masculinitat heterosexual, es representa fornit i musculat amb actitud agressiva confirmant aquesta idea de masculinitat forçada, creant una imatge entre la submissió i la dominació que representa el cànon de l'època. Tanmateix, l'artista Yves Klein, mostra la seva obsessió per l'essència immaterial de l'art i el buit amb l'obra Salt al buit realitzada durant el 1960. En aquesta pràctica artística Klein salta des de dalt del mur del carrer Gentil Bernard, convertint-se en aquell moment en una escultura emmarcada en l'espai i representada com a zona de sensibilitat escultòrica. La intenció de Klein amb el Body Art era aconseguir arribar a la ficció mitjançant l'espai a través de l'efecte fotogràfic, per tant, l'artista remet a les idees d'espiritualitat, teatralitat i figuració a l'hora de mostrar les seves obres enfocades a la concentració i absència de límits.

Erving Goffman, interpreta la realitat a través del mètode dramaturg. Aquesta pràctica consisteix a interactuar amb les persones de la vida quotidiana per mostrar aquesta semblança entre l'acció real i teatral. Goffman utilitza el cos com a cobertura per aconseguir fiabilitat en la comunicació amb el públic. D'altra banda, Dick Higgins i Alison Knowles, van presentar durant el 1962 la peça Barret. Draps. Paper. Estirada. Afeitat. en el Fluxus International Festival of New Music, mostrant aquesta idea de l'art com un treball inacabat i accentuant la pràctica artística com una sèrie d'idees de constant evolució. L'objectiu principal era mostrar la intenció de comunicar la quotidianitat i la senzillesa de l'art.

Durant la dècada dels anys vuitanta a noranta, es va utilitzar el cos per a la denúncia social i la política, per tant, representava aquest lloc artístic on sorgeix el discurs crític. El cos d'aquesta dècada s'ha entès de manera abstracta, és a dir, importa l'objecte real i simbòlic, les aparences i la imatge virtual. El cos és un territori on es mostra el dolor, un lloc on es representa l'èxtasi o l'anticòs, el suïcidi com a performance. Aquestes formes apareixen representades en les pràctiques artístiques de Rudolf Schwarzkogler en el 1969 infligint-se talls i documentant l'obra. El Body art és considerat per alguns un lloc on expressar aquest dolor recurrent en molts artistes. Intentant mostrar quelcom que s'escapa de l'ull humà, va més enllà de la contemplació o representació, si no que consisteix a mostrar el dolor sense filtres, les identitats del cos en l'estat actual de la societat. El cos acaba funcionant com a experiment mentre el discurs de l'art es va imposant. L'escenari de la violència, els cànons de bellesa, la sexualitat i d'altres temes recurrents són una mostra de dolor expressat a través del Body Art per comunicar un missatge explícit a l'espectador.

Bibliografia[modifica]

Consuegra, F. i Balbina, C. (2015). Arte corporal (Body Art) y videoperformance. Opción, 31(1), 304-323. ISSN: 1012-1587
Consuegra, F. i Balbina, C. (2014). Arte conceptual en Movimiento: Performance Art en sus acepciones de Body Art y Behavior Art. Anales de Historia del Arte, 24, 183-200. ISSN: 0214-6452. Doi: {{format ref}} http://dx.doi.org/10.5209/rev_ANHA.2014.v24.47184
Consuegra, F. i Balbina, C. (2014). El simbolismo social del cuerpo: Body art (algunos ejemplos). Revista de Antropología Experimental, 21(14), 301-317. ISSN: 1578-4282.
Coccoz, V. (2012). El cuerpo mártir en el Barroco y en el Body Art. Nucep. Recuperado de {{format ref}} https://nucep.com/wp-content/uploads/2012/09/ref_Vilma-Cocoz_EL-CUERPO-MaRTIR-EN-EL-BARROCO-Y-EN-EL-BODY-ART.pdf