Erving Goffman

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaErving Goffman
GoffmanE.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 juny 1922 Modifica el valor a Wikidata
Mannville (Canadà) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort19 novembre 1982 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat de Toronto
Universitat de Chicago
Universitat de Manitoba Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballSociologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióSociòleg, escriptor de no-ficció i antropòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat de Pennsilvània
XOXO (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralEviatar Zerubavel Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGillian Sankoff (1981–1982) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlice Goffman Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 9711947 Modifica els identificadors a Wikidata

Erving Goffman (Mannville, Alberta, 11 de juny de 1922 - Filadèlfia, 19 de novembre de 1982) fou un sociòleg canadenc.

Goffman va ser el 73è president de l'Associació americana de sociologia (American Sociological Association). L'aportació més gran de Goffman a la teoria social és en el camp de la interacció simbòlica en la seua forma de la perspectiva dramatúrgica. Goffman la va enunciar l'any 1959 amb el llibre The Presentation of Self in Everyday Life i la va anar desenvolupant al llarg de tota la seua vida, al costat del concepte d'institució total.

També va publicar obres de ficció, fortament influïdes pel pensament de Sartre.

Biografia[modifica]

Els seus pares, Max i Anne Goffman, eren jueus. Cap al 1937, Goffman va arribar a l'Institut tecnològic Sant Joan de Dauphin. Va estudiar química a la Universitat de Manitoba. Es va llicenciar en arts a la Universitat de Toronto el 1945.

Fites[modifica]

  • Doctor en Lleis (LL.D.), Universitat de Manitoba, 1976
  • Beca Guggenheim, 1977-1978
  • In Medias Res, Premi Internacional de la Comunicació, 1978
  • Doctor en Literatura i Lletres Hebrees (D.H.L.), Universitat de Chicago, 1979
  • Premi Mead-Cooley en psicologia social
  • El seu llibre Forms of Talk va ser nomenat al Premi Nacional de Crítics Literaris, el 1981.

Institucions[modifica]

La carrera acadèmica de Goffman va incloure el pas per aquestes institucions:

  • Universitat de Chicago, Departament de Ciències Socials, Chicago, ajudant, 1952-53, resident associat, 1953-54
  • Institut Nacional de salut Mental, Bethesda, Maryland, científic visitant, 1954-57
  • Universitat de Califòrnia, Berkeley, professor ajudant, 1958-59, professor associat, 1959-62, professor de sociologia, 1962-68
  • Universitat de Pennsilvània, Filadèlfia, Professor Benjamin Franklin d'antropologia i sociologia, 1968-82

Obres més importants[modifica]

  • The Presentation of Self in Everyday Life (1959)
  • Asylums: Essays on the Social Situation of Mental Patients and Other Inmates (1961)
  • Encounters: Two Studies in the Sociology of Interaction - Fun in Games & Role Distance (1961)
  • Stigma: Notes on the Management of Spoiled Identity (1963)
  • Interaction Ritual: Essays on Face-to-Face Behavior (1967)
  • Frame analysis: An essay on the organization of experience (1974)
  • Forms of Talk (1981)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erving Goffman