Garrofer del Viaducte del Parc Güell

Infotaula de geografia físicaGarrofer del Viaducte del Parc Güell
Imatge
TipusArbre singular Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativala Salut (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióParc Güell Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 54″ N, 2° 09′ 13″ E / 41.415094°N,2.15369°E / 41.415094; 2.15369
Dades i xifres
Arbre d'interès local

El Garrofer del Viaducte del Parc Güell (Ceratonia siliqua) és un arbre que neix dins d'un dels viaductes del Parc Güell (Districte de Gràcia, Barcelona, Barcelonès), el qual va néixer al voltant de l'any 1893.[1]

Dades descriptives[modifica]

  • Perímetre del tronc a 1,30 m: 2,21 m.
  • Perímetre de la base del tronc: 2,66 m.
  • Alçada: 3,50 m.
  • Amplada de la capçada: 6,50 m.
  • Altitud sobre el nivell del mar: 159 m.[1]

Entorn[modifica]

Hi trobem herbatge (blet, lletsó bord, tomaquera naturalitzada i esparreguera boscana), arbusts (Cotoneaster, pitòspor, lligabosc fragant i ullastre) i arbres (Mimosa, acàcia de fulla blavenca i olivera).[1]

Aspecte general[modifica]

Tot i ser un arbre molt maltractat a la zona de l'escorça (gairebé tots els visitants que passen pel viaducte s'hi repengen o bé s'hi enfilen per tal de fotografiar-s'hi), en tractar-se d'una espècie tremendament rústega i soferta, sembla tindre un aspecte sa, tant de brancatge com de fullatge, correcte globalment. És un element de gran atracció per als visitants del lloc en concret i del parc en general: la seua peculiar morfologia sembla que hagi fet adaptar l'arbre a l'arquitectura del viaducte on creix tortuós car és un lloc on sembla inversemblant que un arbre pugui desenvolupar-se com ho ha fet (sembla talment que les corbes del garrofer formin un contínuum amb els contraforts que suporten el viaducte).[1]

Curiositats[modifica]

Els garrofers i tantes altres plantes indígenes de la finca (d'aspecte típicament mediterrani) foren escrupolosament respectats per Gaudí durant les obres de construcció del Parc Güell, del 1900 al 1903. Plantes i arquitectura foren aplegades en una autèntica unitat paisatgística. Aquest vell garrofer, arrelat sota la triple columnata dels viaductes i de tronc retorçat en busca de la llum, és la viva imatge d'aquesta concepció gaudiniana.[2]

Accés[modifica]

Entrem per l'entrada principal, i al primer viaducte (a uns 2 minuts), l'inferior i el primer en ordre de situació vers l'entrada, hi trobem aquest meravellós i tortuós arbre. GPS 31T 0429267 4585141.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Boada, Martí; Boada, Arnau, 2011. Arbres remarcables de Catalunya. 100 ombres colossals. Edicions Brau, Figueres. ISBN 9788496905535. Pàgs. 102-103.
  2. Garrofer - Ajuntament de Barcelona (català)

Enllaços externs[modifica]