Vés al contingut

Sigitas Tamkevičius

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSigitas Tamkevičius

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 novembre 1938 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Gudonys (Lituània) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cardenal
5 octubre 2019 –
Arquebisbe de Kaunas
4 maig 1996 – 11 juny 2015
← Vincentas SladkevičiusLionginas Virbalas →
Bisbe titular
8 maig 1991 –
Bisbe auxiliar
8 maig 1991 –
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicLituans Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióKaunas Priest Seminary (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1991–), sacerdot catòlic (1962–) Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Consagració19 de maig de 1991
per Vincentas Sladkevičius, M.I.C.
Proclamació cardenalícia5 d'octubre de 2019
per Francesc
Cardenal prevere de Sant'Angela Merici
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Sigitas Tamkevičius, S.J. (Gudonys, 7 de novembre de 1938) és un cardenal i arquebisbe lituà.

Biografia

[modifica]

Després d'acabar l'escola secundària a l'Escola Secundària Seirijai, Sigitas va ingressar al seminari de Kaunas (1955). Uns anys de servei militar obligatori a l'exèrcit soviètic van interrompre els seus estudis de teologia, que va reprendre amb posterioritat. Va ser ordenat sacerdot pel bisbe Petras Maželis, bisbe titular de Celenderi i administrador apostòlic de Telšiai el 18 d'abril de a 1962.

Els seus primers anys de ministeri sacerdotal es van realitzar successivament a les parròquies de Alytus, Lazdijai, Kudirkos Naumiestis, Prienai i Simnas. El 1968, Tamkevičius va ingressar a la Companyia de Jesús, la presència a Lituània de la qual era considerada il·legal per la llei soviètica. Malgrat tot, ell continuà el seu servei pastoral a la parròquia.

Tamkevičius va participar en diverses protestes contra les restriccions imposades per l'autoritat soviètica que buscava restringir i controlar la formació sacerdotal oferta al seminari de Kaunas. Com a resultat, les autoritats soviètiques li van prohibir exercir el seu ministeri sacerdotal. Per això, va començar a treballar en una fàbrica i al camp durant un any.

Mentre era vicari a la parròquia de Simnas, Tamkevičius va començar el 1972 la publicació clandestina d'un full informatiu anomenat "Crònica de l'Església Catòlica de Lituània". Molt llegit a Europa occidental perquè oferia bona informació, la publicació va fer públiques nombroses pràctiques de discriminació religiosa comeses a la Lituània soviètica. Per això, l'editor de la publicació clandestina va ser buscat activament per la KGB.[1]

Tamkevičius va ser rector de Kybartai entre 1975 i 1983. Durant aquests mateixos anys, va continuar publicant la Crònica fins a la seva detenció el 1983. El 1978, va fundar amb altres quatre sacerdots lituans el Comitè Catòlic per a la Defensa dels Drets dels Creients.

En 1983 va ser arrestat, acusat d'agitació i propaganda antisoviètica. Sentenciat a deu anys de presó i exili. Després d'una estada al Gulag de Perm i Mordòvia, el 1988 va ser enviat a l'exili a Sibèria. No es va quedar allà per molt temps: quan la perestroika va liberalitzar la política religiosa soviètica, va ser alliberat (1988). El testimoni del seu arrest i detenció va ser publicat en el llibre de José Miguel Cejas "El ball després de la tempesta"[2]

La Conferència Episcopal de Lituània va nomenar director espiritual (1989) i rector (1990) del Seminari Major de Kaunas.

El 1991, Joan Pau II el va nomenar bisbe auxiliar de Kaunas. Va ser consagrat bisbe el 19 de maig de 1991. Cinc anys després, el 4 de maig de 1996 va ser nomenat arquebisbe de Kaunas. Amb gran influència en la Conferència Episcopal de Lituània, ha estat triat diverses vegades president en diferents períodes: 1999-2002, 2005-2008 i reelegit el 2008.

L'11 de juny de 2015, el Papa Francesc va acceptar la seva renúncia i va nomenar a monsenyor Lionginas Virbalas SJ per succeir-ho.[3] L'1 de setembre de 2019 va anunciar que seria creat cardenal (no elector, havent complert els vuitanta anys) en el consistori del 5 d'octubre de el 2019.[4]

Referències

[modifica]
  1. Tornielli, Andrea «El jesuita que logró no traicionar a sus amigos en los sótanos de la KGB» (en castellano). [Turin], 23-09-2018 [Consulta: 7 setembre 2019].
  2. Tornielli, Andrea «El jesuita que logró no traicionar a sus amigos en los sótanos de la KGB». [Madrid] [Consulta: 7 setembre 2019].
  3. «Rinunce e nomine» (en italiano). Bolletino della Sala Stampa, 11-06-2015 [Consulta: 7 setembre 2019].
  4. Redacción «Papa anuncia 13 nuevos cardenales, después de estar atrapado en el ascensor 25 minutos». [Ciudad del Vaticano], 02-09-2019 [Consulta: 4 setembre 2019].

Enllaços externs

[modifica]


Precedit per:
-
Bisbe
Bisbe titular de Turuda

8 de maig de 1991 - 4 de maig de 1996
Succeït per:
Eugenio Romero Pose
Precedit per:
Vincentas Sladkevičius, M.I.C.
Bisbe
Arquebisbat metropolità de Kaunas

4 de maig de 1996 - 11 de juny de 2015
Succeït per:
Lionginas Virbalas, S.J.
Precedit per:
Audrys Juozas Bačkis
Audrys Juozas Bačkis
Bisbe
President de la Conferència Episcopal Lituana

3 de novembre de 1999 - 20 de setembre de 2002
20 de setembre de 2005 - 28 d'octubre de 2014
Succeït per:
Audrys Juozas Bačkis
Gintaras Grušas
Precedit per:
Audrys Juozas Bačkis
Bisbe
Vicepresident de la Conferència Episcopal Lituana

20 de setembre de 2002 - 20 de setembre de 2005
Succeït per:
Audrys Juozas Bačkis
Precedit per:
Fernando Sebastián Aguilar, C.M.F.
Bisbe
Cardenal prevere de Sant'Angela Merici

des del 5 d'octubre de 2019
Succeït per:
al càrrec