L'Oceanogràfic de València
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | aquari públic |
| Història | |
| Creació | 14 febrer 2003 |
| Governança corporativa | |
| Part de | Ciutat de les Arts i les Ciències |
| Lloc web | cac.es… |
.jpg)
L'Oceanogràfic és un aquari públic i un complex marí de caràcter científic situat al Jardí del Túria de la ciutat de València. És obra de l'arquitecte Félix Candela Outeriño i els enginyers Alberto Domingo i Carlos Lázaro. Fou inaugurat el 12 de desembre de 2002 i forma part del conjunt anomenat Ciutat de les Arts i les Ciències.
Amb vora de 100.000 metres quadrats i 42 milions de litres d'aigua, és l'aquari més gran d'Europa. Hi ha mostres dels diferents hàbitats marins i conté més de 45.000 exemplars de 500 espècies diferents, entre els quals hi ha peixos, mamífers, aus, rèptils i invertebrats. L'aigua salada es bombeja des de la platja de Malva-rosa, passant pels controls necessaris de salinitat i qualitat. Les instal·lacions es completen amb una piscina annexa per a exhibicions amb dofins, una àrea per als biòlegs i investigadors, sales per a activitats formatives i administració i un auditori.
És l'únic aquari europeu que compta amb morses i belugues i l'únic que ha aconseguit la reproducció d'aquestes últimes, amb un primer naixement l'any 2006 i un segon el 15 de novembre de 2016.[1] El seu dofinari té capacitat per 26 milions de litres d'aigua, el que el converteix en un dels més grans del món.[2]
L'arquitectura del complex és obra de Félix Candela i els enginyers Alberto Domingo i Carlos Lázaro, autors del disseny i càlcul estructural de les cobertes dels edificis.
Bibliografia[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- A. Domingo, C. Lázaro; "Ciutat de les Arts i de les Ciències: The Expressive Strength of Structures"; International Association of Shell and Spacial Structures (IASS). Madrid 1999.
- A. Domingo, C. Lázaro, P. Serna; "Design of a thin shell steel fibre reinforced concrete Hypar roof"; International Association of Shell and Spacial Structures (IASS). Madrid 1999.
- A. Domingo, C. Lázaro; "CIUDAD DE LAS ARTES Y LAS CIENCIAS EN VALENCIA:ARCHITECTURE, ENGINEERING AND LEISURE"; Computational Methods for Shell and Spatial Structures IASS-IACM 2000 M. Papadrakakis, A. Samartin and E. Onate (Eds.) © ISASR-NTUA, Athens,Greece 2000.
- A. Domingo, C. Lázaro, P. Serna; "USE OF STEEL FIBER REINFORCED CONCRETE IN THIN SHELL STRUCTURES: EVALUATION OF FIBER PERFORMANCE THROUGH TESTING OF SHELL SPECIMENS"; Computational Methods for Shell and Spatial Structures IASS-IACM 2000 M. Papadrakakis, A. Samartin and E. Onate (Eds.) © ISASR-NTUA, Athens,Greece 2000.
- A. Domingo, C. Lázaro, P. Serna; "JChypar. Una lámina delgada de hormigón con fibras de acero" Libro: En Blanco II. Biblioteca TC - Ediciones Generales de la Construcción. (ISBN 84-934444-7-2).
- A. Domingo, P. Serna, C. Lázaro; "Estudio del comportamiento del hormigón con fibras de acero en elementos laminares de pequeño espesor y su comportamiento post-fisuración"; Revista Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo Torroja. Hormigón y Acero(ISSN 0439-5689.
- A. Domingo, C. Lázaro; "Evolution and Trends in Design Analysis and Construction of Shell and Spatial Structures"; Proceedings of the IASS Symposium 2009, Valencia; (ISBN 978-84-8363-461-5)
Referències[modifica]
- ↑ «Kylu, la beluga que nació en el Oceanogràfic de Valencia un día de superluna». eldiario.es.
- ↑ «Dossier Oceanogràfic» (en castellà). L'Oceanogràfic. Arxivat de l'original el 14 de març 2017. [Consulta: 17 gener 2017].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Oceanogràfic de València |
