Deute ecològic
El deute ecològic o deute ambiental és la diferència, quan resulta negativa, entre consum de recursos naturals i la seva producció local, de manera sostenible i amb capacitat d'assimilació. Es tracta doncs d'un deute en principi no monetari pertanyent a la justícia ambiental i la justícia social i en un context de crisi ambiental i de responsabilitat social corporativa.[1][2]
Aquesta idea es va començar a utilitzar a la Cimera de Rio de 1992 per organitzacions ecologistes del sud global, com a deute que el nord global els havia de pagar i en resposta al seu deute extern al Banc Mundial. A més d'aquesta component geogràfica o espacial, pot tenir una temporal, que seria el deute que tenen unes generacions amb les generacions futures en el desenvolupament no sostenible.[1][3]
El deute ecològic no pretén donar un valor econòmic a la natura (vegeu també: servei ecològic) sinó definir les responsabilitats socioambientals i les obligacons corresponents en una voluntat de justícia en l'accés equitatiu i compartit als recursos. Evoca conceptes propers com les desigualtats ecològiques, la solidaritat ecològica i el reembossament del deute ecològic per a cercar la justícia ambiental. En un context complex de globalització es parla de vegades de "col·lectivització del deute ecològic".[4][5][6][7][8][9]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Salleh, A. (2009). Ecological debt: embodied debt. Eco-Sufficiency and Global Justice. Londres: Pluto Press.
- ↑ C. Emelianoff, La problématique des inégalités écologiques, un nouveau paysage conceptuel, Écologie & politique, 2008; DOI:10.3917/ecopo.035.0019.
- ↑ Fabrice Flipo, L'espace écologique Fondements d'une théorie politique de la dimension naturelle de la liberté Arxivat 2014-11-06 a Wayback Machine.
PDF, Cahiers du pôle de recherche et d’enseignement Proses (Programme Sciences - Environnement - Société), Fondation Nationale des Sciences politiques, juin/juillet 2002.
- ↑ A. Dobson, Justice and the environment. Conceptions of environmental sustainability and dimensions of social justice, Oxford Univ. Press, Oxford, 1998
- ↑ Chaumel M & Branche SL (2008) Inégalités écologiques : vers quelle définition?. Espace populations sociétés. Space populations societies, (2008/1), 101-110 (résumé.
- ↑ Mathevet, R., Thompson, J., Delanoë, O., Cheylan, M., Gil-Fourrier, C., Bonnin, M., & Mathevet, R. (2010) La solidarité écologique: un nouveau concept pour une gestion intégrée des parcs nationaux et des territoires. Natures Sciences Sociétés, 18(4), 424-433.
- ↑ Larrère C (2009) Justice%20environnementale%20C.%20Larrere.pdf La justice environnementale[Enllaç no actiu]. Multitudes, (1), 156-162.
- ↑ Blanchon, D., Moreau, S., & Veyret, Y. (2009). Comprendre et construire la justice environnementale. In Annales de géographie (No. 1, pp. 35-60). Armand Colin, janv 2009 ([Blanchon, D., Moreau, S., & Veyret, Y. (2009, January). Comprendre et construire la justice environnementale. In Annales de géographie (No. 1, pp. 35-60). Armand Colin. (résumé).
- ↑ Jean-Marie Halleux, Les surcoûts de l’étalement urbain en Wallonie, études foncières, n° 94, novembre-décembre 2001, page 21.
