Vapor Nou (Rubí)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Rubí (Catalunya) | |||
| Localització | Pg. Riera, 71-79 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 39059 | |||
El Vapor Nou és un antic conjunt industrial als núms. 71 al 79 del passeig de la Riera de Rubí (Vallès Occidental), catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció
[modifica]El conjunt d'edificacions es pot dividir en dues parts: la casa de l'amo i les instal·lacions pròpiament dites.[1] L'edifici residencial, de planta baixa i dos pisos, correspon a tipologies pròpies de finals del segle XIX: volumetria cúbica, porxos i balcons, una torre central a manera de mirador i un petit jardí. La part industrial, consisteix en diferents naus pròpies d'una fàbrica tèxtil.[1]
La nau principal, de dues plantes, presenta una coberta d'encavallades i és molt allargada en sentit paral·lel a la riera de Rubí. Les finestres són apaïsades.[1]
Hi ha una altra nau paral·lela més curta, amb coberta a doble vessant, que presenta a la façana de la capçalera una estructura d'obertures que recorda una basílica clàssica. La xemeneia, situada al costat, és circular troncocònica i té una alçada de 24,30 m.[1]
La nau que feia la funció d'assecador és molt alta i estreta, amb les parets laterals allargades calades amb maons vistos entre pilastres. L'accés s'efectua per una porta molt estreta i alta amb un arc de mig punt, situada al capcer de l'edificació.[1]
Història
[modifica]Pau Ribas i Casanovas era un botiguer de teles al Raval de Barcelona, primer a la plaça del Pedró[2] i al carrer de Sant Antoni Abat,[3] i després al carrer de l'Hospital, 94,[4][5] i de la Riera Baixa, 7,[6] on va muntar una petita fàbrica.[7] El 1879 va adquirir uns terrenys a Ramon de Sarriera i de Pinós, comte de Solterra i marquès de Barberà i de la Manresana, hereu de la marquesa de Moja i de Cartellà i propietari del castell de Rubí, per a bastir una fàbrica de panes al costat de la riera.[8][9] La fàbrica, inaugurada el 1888, funcionava sota la raó social Fills de Pau Ribas (Rossend, Frederic i Lluís Ribas i Regordosa) i va arribar a disposar de 120 telers automàtics, que donaven feina fins a 350 persones (la majoria dones) en jornades molt dures de sis dies a la setmana i sense vacances. També hi havia un espai que acollia els fills de les treballadores per a atendre la seva educació.[7]
Francesc Ribas va morir el 1908 i el seu germà Lluís ho feu el 1911,[10][8] i el 1914, la fàbrica va ser adquirida per Joan Bertrand i Salsas,[11][8][9] continuador del negoci del seu pare Manuel Bertrand Cortalé[12] a Sant Feliu de Llobregat.[13] L'empresa continuà sota els noms de Bertrand Comercial Anònima (1923-1953), Bertrand C.A. (1953-1992) i Bertrand SA (1992-).[14]
Actualment, les naus es lloguen a petites indústries i tallers. Sembla que fa uns anys l'Ajuntament de Rubí tenia la intenció de comprar la fàbrica per a convertir-la en un gran centre cultural, però el projecte no es va realitzar.[9]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Conjunt del Vapor Nou». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 260.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 150, 267.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 386.
- ↑ Anuario-Riera, 1899, p. 999.
- ↑ Anuario-Riera, 1905, p. 1042.
- ↑ 7,0 7,1 Fernández, 2018, p. 32.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Vilalta, Jordi «Els germans Ribas, benefactors de la cultura local». Tot Rubí, 21-09-2020.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «El conjunt del Vapor Nou, testimoni del passat industrial de Rubí». Tot Rubí, 20-09-2021.
- ↑ Fernández, 2018, p. 32-33.
- ↑ «Juan BERTRAND SALSAS». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Manuel BERTRAND CORTALÉ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 106, 113, 141, 150, 156, 162, 166, 172.
- ↑ «Les fonts empresarials: el sector tèxtil i els tallers metal.lúrgic d’aixetes». Xarxa d'Arxius Comarcals (XAC), 02-11-2015.
Bibliografia
[modifica]- Fernández, Juanjo «El Patronat Ribas, l’obra benèfica de la burgesia del segle XX». El Pou, publicació del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, 8, 2018, pàg. 32-41.
