Vés al contingut

Eleccions legislatives hongareses de 1949

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives hongareses de 1949
 ← 1947 Modifica el valor a WikidataHongria Modifica el valor a Wikidata 1953 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data15 maig 1949 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives hongareses Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirmembre de l'Assemblea Nacional d'Hongria Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat6.053.972 Modifica el valor a Wikidata
5.730.519
   94.66٪
Nombre de vots vàlids5.643.798    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
Partit Hongarès dels Treballadors
5.478.515   97.07٪
Parlamentari 285
? ? ?
FMDP
5.478.515   97.07٪
Punt percentual 91.82
Parlamentari 18 → 10 Nombre d'escons 8
? ? ?
Partit Radical Hongarès
5.478.515   97.07٪
Punt percentual 95.36
Parlamentari 6 → 4 Nombre d'escons 2
Partit Nacional Camperol
5.478.515   97.07٪
Punt percentual 88.79
Parlamentari 36 → 39 Nombre d'escons 3
? ? ?
Partit Independent Cívic de Petits Propietaris i Treballadors Agraris
5.478.515   97.07٪
Punt percentual 81.73
Parlamentari 68 → 62 Nombre d'escons 6
? ? ?
IND
5.478.515   97.07٪
Parlamentari 2

Les eleccions legislatives hongareses de 1949 se celebraren el 15 de maig de 1949 per a renovar els 411 membres de l'Assemblea Nacional d'Hongria. Només es presentava una única candidatura, creada pel Partit dels Treballadors Hongaresos, fundat el 1948 de la fusió del Partit Comunista Hongarès i del Partit Socialdemòcrata Hongarès. Aquesta candidatura, anomenada Front Popular Independent Hongarès, es presentava amb un programa únic. Els partits de l'oposició, dividits i desmantellats, no s'hi van poder presentar, i el líder dels catòlics hongaresos, el cardenal József Mindszenty, havia estat condemnat a cadena perpètua el 6 de febrer. István Dobi fou nomenat primer ministre d'Hongria.

Tres mesos després de les eleccions fou adoptada una nova Constitució que proclama la República Popular d'Hongria i que consagra el principi d'un règim de partit únic. Les escoles van ser nacionalitzades, es posà en marxa la col·lectivització, es va purgar el funcionariat, fou destruïda la premsa independent i s'eliminaren els darrers restes de llibertat d'empresa. Poc després László Rajk, Secretari General del Front i Ministre de Relacions Exteriors, qui l'endemà de l'elecció va ser l'orador principal en una manifestació massiva en la qual va condemnar els partidaris de Tito com a "gossos faldillers de l'imperialisme" i va elogiar la "brillant estratègia" del "gran líder de la pau" Stalin, i el "savi lideratge" del millor alumne hongarès de Stalin, el company Rakosi, va ser detingut dues setmanes després i executat l'octubre després d'un judici.

Resultats

[modifica]
Partit Vots % Escons +/-
Front
d'Independència
Popular
Hongarès
Partit Hongarès dels Treballadors 5,478,515 97.1
285 / 402
Augment 118
Partit Independent de Petits Propietaris
62 / 402
Disminució 6
Partit Nacional Camperol
39 / 402
Augment 3
Partit Demòcrata Hongarès Independent
10 / 402
Disminució 8
Partit Radical Hongarès
4 / 402
Disminució 2
Independents
2 / 402
En contra 165,283 2.9
Vots en blanc/nuls 86,721
Total 5,730,519 100 402
Votants registrats/participació 6,053,972 94.7
Font: Nohlen & Stöver

Referències

[modifica]
  • Borhi, László. Hungary in the Cold War, 1949-1956. Central European University Press (2004), ISBN 963-9241-80-6
  • Kontler, László. A History of Hungary. Palgrave Macmillan (2002), ISBN 1-4039-0316-6