Hijos y Nieto de Pedro Baurier
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | empresa  |
| Història | |
| Lloc de constitució | les Masies de Roda |
| Localització dels arxius | |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
Hijos y Nieto de Pedro Baurier era una empresa tèxtil que el 1912 va obrir una factoria a Sant Adrià de Besòs esdevenint una de les empreses més importants del municipi.[1]
El marxant francès Pierre Baurier havia fundat dues empreses tèxtils a mitjans del segle xix a Masies de Roda i a Roda de Ter. Els seus fills i néts, continuadors del negoci, van obrir una tercera fàbrica a Sant Adrià de Besòs on inicialment es portava a terme el procés de teixit però que aniria creixent incorporant també el blanqueig, el tint i acabats.[1]
La Baurier es considera també la primera gran fàbrica instal·lada a Sant Adrià atreta per la recent construcció de les centrals tèrmiques que proporcionaven electricitat, amb l'afegit d'estar a prop de Barcelona i comptar amb bones comunicacions. La decisió d'instal·lar-se a Sant Adrià es va prendre el 1901, quan els propietaris de l'empresa van adquirir un terreny al gran propietari rural Joaquin de Font i Vinyals al qual s'afegiria encara una altra porció de terra el 1905.[2]
El 1910 es presentaria el projecte de construcció d'una fàbrica en aquests terrenys així com alguns habitatges per als treballadors. El plànols de la fàbrica (conservats a l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs) preveien una gran nau per a les tasques de teixit, una altra per al blanqueig, un taller mecànic i un de fusteria entre altres equipaments que ocuparien un total de 6.743 metres quadrats edificats dins d'un recinte de més de 20.000.[2]
La fàbrica va començar a funcionar el 1912 amb 85 telers Jaquard (Pierre Baurier havia estat un dels primers industrials d'Espanya a utilitzar aquest sistema[3]) i 40 telers senzills fent un total de 125 telers. El 1917 aquesta xifra havia pujat a 212.[2]
Els primers treballadors de la Baurier de Sant Adrià provenien de les fàbriques que l'empresa ja tenia a Osona. Així, trobem famílies de Les Masies de Roda que s'instal·len als habitatges construïts dins del mateix recinte fabril, constituint-se així una petita colònia industrial. Aviat la necessitat de mà d'obra va generar també llocs de treball per als habitants de Sant Adrià que, en aquell moment, era un nucli de població molt petit concentrat a l'entorn de l'església i unes poques masies. La colònia tenia el seu propi economat i la seva moneda interna així com les seves pròpies activitats socials: un cor, un equip de futbol, un teatre i sala de ball i fins i tot la seva pròpia festa major coincidint amb el dia de Sant Antoni Maria Claret, patró del tèxtil.[2]
Als anys 20, al costat de la colònia Baurier, es van edificar diversos habitatges creant la Urbanització Font i Vinyals que passaria a anomenar-se barri de Sant Joan Baptista a partir de la construcció de l'església dedicada a aquest sant el 1935.[1]
El 1939 la societat es convertirà en anònima: Industrial Baurier SA. La fàbrica les Masies de Roda va tancar el 1963 i l’empresa seguiria les seves activitats industrials a Sant Adrià fins a 1973.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Márquez Berrocal, Manuel. Sant Adrià de Besòs 1900-1939. Sant Adrià de Besòs: Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, Març 2020. ISBN 978-84-09-18706-5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Fuentes i Vicent, Manuel. Can Baurier. Memòria industrial de Sant Adrià de Besòs. Sant Adrià de Besòs: Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, Maig 2003.
- ↑ 3,0 3,1 «Els Baurier, a Masies de Roda. La introducció dels telers jacquard | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 agost 2022].