Enicur de Leschenault
Enicurus leschenaulti  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 34 g (pes adult) |
| Nombre de cries | 2,8 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22710138 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Eupasseres |
| Família | Muscicapidae |
| Gènere | Enicurus |
| Espècie | Enicurus leschenaulti Vieillot, 1818 |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
L'enicur de Leschenault[1] (Enicurus leschenaulti) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).[2] Es troba als següents països del Sud-est asiàtic: Bangladesh, Bhutan, Brunei, Xina, Índia, Indonèsia, Laos, Malàisia, Myanmar, Tailàndia i Vietnam. Sol frequentar les zones humides i els cursos d'aigua en dels matollars tropicals i subtropicals. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[3]
El seu nom específic fa referència a Jean Baptiste Leschenault de la Tour (1773-1826), botànic i ornitòleg francès.[1]
Taxonomia[modifica]
Segons la llista mundial d'ocells del Congrés Ornitològic Internacional (versió 12.1, gener 2022) la subespècie de les muntanyes de Borneo (Enicurus leschenaulti borneensis) fou segmentada en una nova espècie separada: Enicurus borneensis.[4] Tanmateix, altres obres taxonòmiques, com el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (desembre 2019), continuen considerant aquest tàxon com una subespècie de l'enicur de Leschenault.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «enicur de Leschenault». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 6 maig 2022].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 705. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «White-crowned Forktail. Enicurus leschenaulti» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 5 maig 2022].
- ↑ «Chats, Old World flycatchers». IOC World Bird List Version 12.1. International Ornithologists' Union, gener 2022. [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 705. ISBN 978-84-16728-37-4.