Ermita de la Mare de Déu del Llosar
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Eremitori  | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estat d'ús | bo | ||||||
| Estil arquitectònic | Barroc | ||||||
| Material | Maçoneria de pedra i morter de calç | ||||||
| Mesura | 12 ( ) × 30 ( ) m | ||||||
| Altitud | 1.130 m | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Comarca | Els Ports | ||||||
| Vilafranca (Ports) | |||||||
| Localització | A 1,5 km, en direcció a l'Anglesola. | ||||||
| |||||||
| BRL | |||||||
| Data | 13/2/2007[1] | ||||||
| Identificador | 12.02.129-005 | ||||||
| Activitat | |||||||
| Diòcesi | Sogorb-Castelló | ||||||
| Festivitat | 8 de setembre | ||||||
| |||||||
.jpg)
L'ermita de la Mare de Déu del Llosar de Vilafranca, està situada a 1,5 km de la localitat, en la carretera CV-15, en direcció a l'Anglesola.
Aquest conjunt està qualificat com a Bé de Rellevància Local amb la categoria de Monument d'Interès Local.[1]
Història[modifica]
En el lloc on es va trobar una imatge de la Mare de Déu, a mitjan segle xiv es construeix una petita ermita la qual fou reedificada entre 1663 i 1683 per Juan Ibáñez, i després pels seus deixebles Juan Felipe i Andrés Dextre.[2] L'hostatgeria es finalitza el 1734, el cambril es comença el 1758 i la porxada d'enfront es fa durant els anys 1845 i 1848. L'altar i el cambril són pintats i daurats en 1904.[3][4][5]
Arquitectura[modifica]
El conjunt arquitectònic està format per l'ermita, l'hostal annex, els porxos, els habitatges i els corrals.[4]
Estructura[modifica]
Edifici de planta rectangular, tipus claustral, amb tres naus, les laterals més baixes on donen les quatre capelles de cada costat, un cor alt als peus de la nau i el presbiteri pla, i al seu darrere, un cambril. La coberta de la nau principal té quatre trams amb volta bufada separats per arcs de mig punt suportats per columnes d'ordre corinti, el presbiteri té volta de mocador i el cambril està cobert amb cúpula.[6][4][7]
El cambril posseeix un retaule amb dues escales per accedir a la imatge, bon exemple del barroc curvilini de la zona, amb abundants motius oblics i rocalles, i un entaulament completament ondulat.[8]
Façana[modifica]
La façana està centrada amb una portada de dos cossos, l'inferior amb una porta amb llinda emmarcada per pilastres, i al superior, un frontó trencat on se situa una fornícula tancada per pilastres que suporten un frontó circular rematat per pinacles.[9]
La cornisa de la façana segueix la coberta de dues aigües de la nau i, al centre, coronant el frontis, una espadanya de dos cossos, amb tres obertures per a campanes.[4]
Galeria fotogràfica[modifica]
-
Portada -
Nau lateral -
Retaule del cambril -
Cúpula del cambril
Festivitat i tradicions[modifica]
Se celebren dues romeries a l'ermita, la primera el dia de l'octava de Pentecosta, penitencial, i la segona, el 8 de setembre, durant les festes majors del poble, amb processó i missa major. Els majorals reparteixen llet i pastissos als assistents.[4][10]
La tradició explica que un llaurador que estava llaurant va trobar una imatge de la Mare de Déu. Aquest va observar que els bous es paraven i s'agenollaven. La reixa de l'aladre havia topat amb un objecte dur, que era la cara d'una imatge, coberta per una llosa. El llaurador va comunicar la troballa al poble i es va iniciar la veneració de la imatge.[11]
Cancó en llaor de Nostra Dona del Llossar[12]
Baix les llosses que us guardaven
—Nostra Dona del Llossar—
Vilafranca governaven
vostres ànsies d'estimar;
baix les llosses que us guardaven,
d'aqueix poble ereu l'ampar.
Llaurador us descobria
—Nostra Dona del Llossar—
i al trovar-vos clara i pia
una ermita us va alçar;
llaurador us descobria...
tot el poble us va adorar.
Per Patrona us varen pendre
—Nostra Dona del Llossar—
i els cors tant vàreu encendre
que el foc no's pot apagar;
per Patrona us varen pendre
i alta llum per venerar.
Sou l'amor de Vilafranca
—Nostra Dona del Llossar—
sou petita i tota blanca
radïant en el altar;
sou l'amor que Vilafranca
enjamai no ha d'olvidar.
Sou un far de maravella
—Nostra Dona del Llossar—
d'aqueix poble clara estrella
sempre eterna en llumenar;
sou un far de maravella
per a l'aspre navegar.
Benediu aqueixa Vila
—Nostra Dona del Llossar—
hui que té vida tranquil·la
amb el goig del fabricar;
benediu aqueixa Vila
que per sempre us ha d'amar.
Carles Salvador i Gimeno
Benassal, maig 1924.
Referències i notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià.Publicada en el DOGV núm. 5.449, de 13 de febrer de 2007.
- ↑ Gil Saura 2004: p. 396.
- ↑ García Beltrán 2002: p. 103.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Cantos i Aldaz 1996: p. 48.
- ↑ Monfort Tena 1999: pp. 411-413.
- ↑ Gil Saura 2004: pp. 396-398.
- ↑ Monfort Tena 1999: pp. 412-413.
- ↑ Gil Saura 2004: pp. 398-399.
- ↑ Gil Saura 2004: p. 398.
- ↑ Monfort Tena 1999: p. 416.
- ↑ Monfort Tena 1999: p. 304.
- ↑ Salvador i Gimeno 1924: p. 106.
Bibliografia[modifica]
- Cantos i Aldaz, Francesc Javier; Aguilella i Arzo, Gustau. Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat (Castelló). Castelló: Diputació provincial, 1996. ISBN 84-86895-72-3.
- García Beltrán, José Miguel. Provincia de Castellón. Santuarios marianos camperos. Castelló: Diputació provincial, 2002. ISBN 84-89944-77-6.
- Gil Saura, Yolanda. Arquitectura Barroca en Castellón. Castelló: Diputació provincial, 2004. ISBN 84-89944-93-8.
- Monfort Tena, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. Vilafranca: Ajuntament, 1999. ISBN 84-923921-1-8.
- Salvador i Gimeno, Carles «Cancó en llaor de Nostra Dona del Llossar». Nuestra Señora del Losar, Año II, núm. 10, 08-06-1924 [Consulta: 14 novembre 2014].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermita de la Mare de Déu del Llosar |
- Martín Noguera, Francesc Xavier. «Inventari de les campanes: Mare de Déu del Llosar - Vilafranca». campaners.com. Campaners de la Catedral de València, 28-12-2000. [Consulta: 17 febrer 2015].
- «Santuari de la Mare de Déu del Llosar». Ajuntament de Vilafranca. Ajuntament. Arxivat de l'original el 17 de febrer 2015. [Consulta: 17 febrer 2015].
- «Santuario de Nuestra Señora la Virgen del Losar» (en castellà). Fitxa BRL's / Ficha BRL's. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. [Consulta: 17 febrer 2015].