Vés al contingut

Sant Feliu de Llagostera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Sant Feliu
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXV, XVII
Característiques
Estil arquitectònicGòtic tardà, barroc
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaLlagostera (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. de la Vila, barri Vell. Llagostera (Gironès)
Map
 41° 50′ N, 2° 53′ E / 41.83°N,2.89°E / 41.83; 2.89
IPA
IdentificadorIPAC: 30409
Activitat
Diòcesibisbat de Girona Modifica el valor a Wikidata  (parròquia de Sant Feliu de Llagostera) Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

Sant Feliu és una església parroquial que ocupa el lloc més alt del barri vell de la vila de Llagostera considerat un dels monuments de Llagostera.[1] El temple de planta rectangular d'una sola nau i absis poligonal. La volta és d'arcuacions gòtiques del segle xv, reforçada exteriorment amb contraforts. Parets portants de pedra morterada i façana principal amb pedra de Girona concertada. És interessant la portalada d'estil barroc català amb columnes i frontó trencat per volutes. La fornícula central sobre la porta és coberta amb volta de petxina i tenia una imatge de Sant Feliu, desapareguda durant la guerra civil. Hi ha també una rosassa circular. Sobresurt del conjunt el campanar poligonal, rematat amb una balustrada, i amb una alçada de 50 m, és la fita més important del poble. És

Història

[modifica]
Retaule de l'església
Església de Sant Feliu de Llagostera

De la parròquia es tenen les primeres notícies l'any 855 en un diploma de Carles el Calb, confirmant els béns i privilegis d'aquesta parròquia a favor del monestir de Santa Maria de la Grassa. L'any 1021, la comtessa Ermessenda pagà obres de reforma i l'any 1058, la comtessa posà a l'església sota la jurisdicció del bisbat de Girona.[2] D'aquesta primitiva església només en resta una clau de volta, a la paret del campanar, i va desaparèixer del tot en construir, al segle xv, l'actual edifici.[1]

Al 1925 s'encarregà a Rafael Masó, arquitecte gironí, la reforma de l'interior de l'església i el projecte de construcció d'una nova capella annexa. No obstant, aquesta no s'arribà a realitzar i de la reforma de l'església actualment no en queden restes. Els dibuixos i plànols a l'AHG demostren l'existéncia d'aquests projectes.[3]

Les Campanes

[modifica]

El campanar de Llagostera acull sis campanes distribuïdes en dos nivells diferents, dins el campanar hi ha quatre campanes litúrgiques i al copulí del terrat la dels quarts i la de les hores.

Noms Fonedor Any Boca (cm) Massa (kg) Afinació
Maria dels Àngels, Dominga i Josefa Barberí (Olot, Girona) 1951 60 150 Re# 4 alt.
Petra, Maria Cristina i Matilde Barberí (Olot, Girona) 1951 86 450 La 3 alt.
Sant Josep, Sant Ampèlit i Sant Llorenç Royal Eijsbouts (Països Baixos) 1998 103 719 Sol 3 (Afinació determinada)
Feliua, Caterina i Fermina Hijo de Barberí (Olot, Girona) 1951 120 1000 Mi 3 Baix.
Santa Bàrbara, quarts. Pere Coromina (Olot, Girona) 1743 55 60 Mi 4 baix.
Santa Marta, Bàrbara i Narcisa, hores. Jose Texido (La Bisbal d'Empordà, Girona) 1846 107 800 Fa 4 alt.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Església Parroquial de Sant Feliu de Llagostera». patmapa.gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 setembre 2014].
  2. Val a dir que el germà d'Ermessenda, Pere, n'era el bisbe.
  3. Tarrús, Joan i COMADIRA, Narcís. Rafael Masó arquitecte noucentista. Barcelona: Lunwerg Editores, 1996. 

Enllaços externs

[modifica]