Pere Casacuberta Camps

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPere Casacuberta Camps
Biografia
Naixement12 abril 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióatleta, fondista Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata

Pere Casacuberta Camps (Vic, Osona, 12 d'abril de 1965) és un atleta català especialitzat en camp a través i en curses de fons.[1] Comença a fer atletisme amb nou anys, i ben aviat s'afegí a entrenar a les files del Club Atlètic Vic, on desenvolupà tota la seva carrera. Després que el 1983 es proclamés campió estatal juvenil de cros, l'any següent obtingué els títols català, espanyol i mundial júnior de camp a través.[2][3] Fou el darrer atleta blanc i europeu que guanyà aquesta prova internacional, amb 18 anys i que va vèncer a l'hipòdrom de Meadowlands, a Nova York, quan davant 17.418 espectadors es va imposar en vuit quilòmetres amb un temps de 21:32, dos segons per davant de l'etíop Doju Tessema i amb cinc d'avanç sobre el canadenc John Castellà. Mentre competia, Casacuberta treballava vuit hores a l'empresa Tarradellas, tal com anteriorment ho havia fet en el camp, ajudant els seus pares. Va demanar la seva empresa un permís no remunerat de dues setmanes per poder preparar l'última fase dels Mundials. Uns mesos després de guanyar aquella competició, Casacuberta va patir un accident en el seu lloc de treball, quan una màquina li va destrossar un peu. No va poder tornar a ser un corredor d'elit. Malgrat aquest fet, va tornar a la competició, però ara en l'àmbit popular, competint en curses com la Cursa d'El Corte Inglés que va guanyar els anys 1984[4] i 1986,[5] i en altres competicions que li comportaren dos títols de campió català de 10.000 metres els anys 1987 i 1991, i un de cros per equips, amb el Club Atlètic Vic el 1994. El cros de la capital osonenca duu el seu nom.[1][6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Pere Casacuberta Camps». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 11 abril 2019].
  2. Mora, Juan «Casacuberta, de colgar embutidos a campeón del mundo». El País, 27-04-1984 [Consulta: 11 abril 2019].
  3. Heredia, Sergio «En 1984, un accidente estropeaba la prometedora carrera de Pere Casacuberta ¿Un blanco ganando en cross?». La Vanguardia (Hemeroteca), 25-03-2017, pàg. 59 [Consulta: 11 abril 2019].
  4. Bellostas, Alfredo «Pere Casacuberta ganó la Cursa más popular de la actualidad en Europa». La Vanguardia (Hemeroteca), 28-05-1984, pàg. 3 [Consulta: 11 abril 2019].
  5. Corominas, Josep «Casacuberta y Casas ganaron una cursa histórica». La Vanguardia (Hemeroteca), 26-05-1986, pàg. 29 [Consulta: 11 abril 2019].
  6. Cruz, Ángel «Casacuberta, último rey blanco del cross júnior». Diari AS, 25-03-2015 [Consulta: 11 abril 2019].