Artur Vinardell i Roig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaArtur Vinardell i Roig

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1852 Modifica el valor a Wikidata
la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1937 Modifica el valor a Wikidata (84/85 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, escriptor, traductor Modifica el valor a Wikidata

Artur Vinardell i Roig (La Bisbal d'Empordà, 1852 — Girona, 1937) fou un periodista i escriptor republicà gironí.

Des de molt jove, participà en nombroses activitats periodístiques: El Faro Bisbalense, El Independiente de Girona —del qual fou director i fundador—, Revista de Gerona i El Demócrata, on publicà un article contra la monarquia que l'obligà a exiliar-se a París entre 1887 i 1925.[1] S'especialitzà en la traducció d'obres mèdiques franceses al castellà.[2] Traduí també dues obres d'Àngel Guimerà al francès. Dirigí la revista Catalunya-París (1903-04), portaveu del Centre Català de París, i París Quichotte (1905). El 1888-1890 redactà el full autògraf El Corresponsal de París.

De nou a Girona, es creà la Biblioteca Municipal de Girona amb la donació dels seus llibres, que després de la Guerra Civil Espanyola passaren a la Biblioteca Provincial. Col·laborà també a La Publicidad, El Diluvio i El Autonomista. Deixà també inèdits dos llibres sobre la Primera Guerra Mundial.[3]

Obres[modifica]

  • El partido republicano en España (1895)
  • España en París (1902)
  • Hores tràgiques i anecdòtiques de la guerra (1930)

Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[4]

  • ¡¡Somniava!! (1891)
  • La guerra xorca (1921)
  • Les fulles seques (1921)
  • Jesús que torna (Llegenda poemàtica) (1921)
  • El somni de la deslliurança (1921)
  • Expansions darreres (1921)
  • Lluny de ciutat (1921, 1931, 1932)
  • Retorn d'exili (1931)

Referències[modifica]

  1. ↑ Clara, Josep «El delicte periodistic d'Artur Vinardell» (PDF). Revista de Girona, Núm. 121, 1987.
  2. ↑ Fischer Hubert, Denise «Traducciones españolas de los clásicos franceses publicadas en París (1890-1930)» (PDF). Los clásicos franceses en la España del Siglo XX: estudios de traducción y recepción, 2001.
  3. ↑ «Artur Vinardell i Roig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Artur_Vinardell_i_Roig&oldid=31559942»