Montserrat Comas d'Argemir Cendra
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Montserrat Comas d'Argemir  1953 (70/71 anys)Barcelona |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | jutgessa |
| Ocupador | Audiència Provincial de Barcelona |
| Membre de | |
| |
Montserrat Comas d'Argemir Cendra (Barcelona, 1953) és una magistrada catalana i ex vocal del Consell General del Poder Judicial.[1] Des de 2001 és presidenta de la Secció Desena de l’Audiència Provincial de Barcelona. El 2017 va presidir el cas Palau. És membre i portaveu a Catalunya de l'associació de jutges Jutgesses i Jutges per a la Democràcia. Se la distingeix especialment per l’adaptació del sistema de justícia a la perspectiva de gènere.[2]
Trajectòria
[modifica]Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona l'any 1975. Va ser jutgessa d'instrucció a Arenys de Mar i Barcelona i és magistrada des del 1987. El 2001 va ser nomenada vocal del Consell General del Poder Judicial fins al 2008, etapa durant la qual va presidir l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del mateix organisme. Des del 2001 és també presidenta de la Secció Desena de l'Audiència Provincial de Barcelona.[3][4]
El 2014 va signar juntament amb una trentena de jutges i magistrats més un document titulat "Manifiesto de jueces por el derecho a decidir" on es defenia la legalitat d'un referèndum d'independència a Catalunya dins el marc constitucional espanyol actual.[5][6]
El 2017 va presidir el tribunal del Cas Palau, on es va demostrar els delictes de malversació, tràfic d'influències i blanqueig de diners dels acusats i el finançament il·lícit de Convergència Democràtica de Catalunya.[7]
És membre i portaveu a Catalunya de l'associació de jutges "Juezas y jueces por la Democracia", considerada de caràcter progressista.[8]
El desembre de 2019, entra com magistrada a la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.[9]
Premis i reconeixements
[modifica]El 2023 va rebre una Medalla d’honor pels serveis excepcionals a la justícia, atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «"En Catalunya no ha existido la violencia que requiere el delito de rebelión"» (en castellà). eldiario.es.
- ↑ 2,0 2,1 «El Govern atorga el Premi Justícia 2023 a l'exconseller Josep Maria Vallès» (en anglès). [Consulta: 1r novembre 2023].
- ↑ «Sra. Montserrat Comas d'Argemir - Fundació Vicki Bernadet». Fundació Vicki Bernadet.[Enllaç no actiu]
- ↑ Press, Europa «Montserrat Comas regresa a la Audiencia de Barcelona tras la renovación del CGPJ» (en castellà). europapress.es, 29-09-2008.
- ↑ «Una treintena de jueces de Cataluña salen en defensa del referéndum secesionista de Mas» (en castellà). Cronica global.
- ↑ «El CGPJ archiva la causa contra los 33 jueces que firmaron el manifiesto a favor del derecho a decidir». La Vanguardia.
- ↑ «La sentència del cas Palau ja està enllestida». Ara.cat.
- ↑ «Montserrat Comas: "La denominación Juezas y Jueces para la Democracia es la mejor forma de reforzar el derecho a la igualdad"» (en castellà). Confilegal, 07-06-2017.
- ↑ «El TSJC fa un gir a la dreta amb una nova Sala de Govern molt més conservadora». [Consulta: 23 setembre 2021].