Antic Roca
 Portada de l'Arithmetica (1564). Exemplar conservat a la Biblioteca Nacional d'Austràlia  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 1530 Girona |
| Mort | dècada del 1580 (45/64 anys) Girona |
| Dades personals | |
| Residència | Barcelona |
| Es coneix per | Professor de la Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Aritmètica i filosofia |
| Ocupació | Matemàtiques, Medicina, Filosofia |
| Activitat | (Floruit: segle XVI ) |
| Membre de | |
Antic Roca (a vegades escrit Antich Roca o Rocha) va ser un professor universitari, actiu a Barcelona en el segle xvi.[1]
Vida[modifica]
Era fill de Nicolàs Roca, un cirurgià de Girona.[2]
Va estudiar a la universitat de Barcelona, essent deixeble del cèlebre professor de grec Vileta,[3] en la que es va graduar el 1555 i de la que en va ser professor el 1557 i catedràtic el 1559.[4]
Els períodes 1576-1577 i 1581-1582 va ser escollit conseller del Consell de Cent de la ciutat.[5]
Obra[modifica]
Antic Roca va escriure obres de diferents temes: matemàtics, mèdics, filològics i filosòfics.
La seva Arithmetica (Barcelona, 1564) va ser reeditada l'any següent. Es tracta d'una obra escrita en estil directe i simple, sense demostracions; només hi ha càlculs, regles, definicions i resolucions de problemes. Dividida en dues parts, la primera és bàsicament una aritmètica pràctica, de contingut estàndard (nombres, operacions, trencats, progressions, quadrats i cubs); la segona està dedicada a la resolució de problemes de caràcter mercantil, és aquí on es troba la regla de la cosa, és a dir l'àlgebra.[6] Malgrat diu haver llegit moltes altres àlgebres (entre elles les de Chuquet, Pacioli, Stifel, Pelletier, Buteo, de la Ramée, Pérez de Moya, Marco Aurel i Fibonacci)[7] utilitza una notació matemàtica pròpia, que no és ni l'alemanya ni la italiana.
El 1560 havia publicat una edició de les obres d'Ausiàs Marc i aquest mateix any emprengué la tasca d'actualitzar el diccionari de Nebrija: el Lexicon latino catalanum (Barcelona, 1560) en col·laboració amb el professor de la universitat de Barcelona Francesc Clusa.[8]
Publicà també altres obres didàctiques, entre les que es poden destacar Praelectiones e Graecis interprelibus haustae (Barcelona, 1563) i Oratio de laudibus Academiae Barcinonensis (1562), així com comentaris de les obres lògiques d'Aristòtil i dels Isagoge de Porfiri.[9]
Referències[modifica]
- ↑ «Antic Roca - Biografia». [Consulta: 22 maig 2022].
- ↑ Morales Roca, pàgina 69.
- ↑ Girbal, pàgina 41.
- ↑ «Antic Roca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fernández Luzón, pàgina 11.
- ↑ Nassa Esteve, pàgina 315.
- ↑ Massa Esteve, pàgina 314.
- ↑ Madrid & Maz-Machado, pàgina 119.
- ↑ Madrid & Maz-Machado, pàgina 118.
Bibliografia[modifica]
- Girbal, Enrique Claudio. Escritores gerundenses (en (castellà)). Establecimiento Tipográfico de Gerardo Cumané y Fabrellas, 1867, p. 41.
- Madrid, María José; Maz-Machado, Alexander «Analysis of two Spanish arithmetic books written in the XVI-century» (en (anglès)). Journal of Education, Psychology and Social Sciences, Vol. 3, Num. 2, 2015, pàg. 117-121. ISSN: 1339-1488.[Enllaç no actiu]
- Massa Esteve, María Rosa «L'Àlgebra al segle xvi a Espanya. L'Arithmetica (1564) del gironí Antic Roca». III JORNADA D'HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I ENSENYAMENT. Institut d'Estudis Catalans, Vol. 1, Num. 2, 2008, pàg. 311-317. Arxivat de l'original el 2014-12-14. DOI: 10.2436/20.2006.01.84.
- Meavilla Seguí, Vicente; Oller Marcén, Vicente M. «El simbolismo algebraico en tres álgebras españolas del siglo XVI» (en (castellà)). Números, Vol. 87, 2014, pàg. 59-68. Arxivat de l'original el 2014-12-13. ISSN: 1887-1984.
- Morales Roca, Francisco José. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña (en (castellà)). Ediciones de Hidalguía, 1983. ISBN 9788400054311.
Enllaços externs[modifica]
- Antic Roca (o Antich Rocha) a Galeria de Metges Catalans
- «Antic Roca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.