Fluoborita
 Fluoborita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mg₃(BO₃)F₃ |
| Epònim | fluor i bor |
| Localitat tipus | Tallgruvan, Kallmora, Norberg, Västmanland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AB.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AB.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/G.05 |
| Dana | 25.1.2.1 |
| Heys | 10.1.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 8,8Å; c = 3,1Å; |
| Color | incolor, violeta o blanc; incolor en llum transmesa |
| Exfoliació | pobre en [0001] |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | sedosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,570 nε = 1,534 |
| Birefringència | δ = 0,036 |
| Fluorescència | blanca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1926 |
| Símbol | Fbo |
| Referències | [1] |
La fluoborita és un mineral de la classe dels borats. Va rebre el seu nom l'any 1926 per Per Geijer en al·lusió a la seva composició, que conté tant fluor com bor.
Característiques[modifica]
La fluoborita és un borat de fórmula química Mg₃(BO₃)F₃. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. És una espècie isostructural amb la hidroxilborita, de la qual és el seu anàleg amb fluor, i amb la que forma una sèrie de solució sòlida.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fluoborita pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Tallgruvan, al poble de Kallmora, a Norberg, Västmanland (Suècia), on sol trobar-se associada a altres minerals com la ludwigita i la condrodita. Ha estat descrita a diversos països tot i que el jaciments d'aquest mineral són escassos.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fluoborita |
- ↑ «Fluoborite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juny 2017].