Hambergita
 Hambergita | |
|---|---|
 Rar cristall d'hambergita sobre matriu d'albita | |
| Fórmula química | Be₂(BO₃)(OH) |
| Epònim | Axel Hamberg  |
| Localitat tipus | Salbutangen, Helgeroa, Langesundsfjorden, Larvik, Vestfold, Noruega |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/L.02 |
| Dana | 25.1.1.1 |
| Heys | 9.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,71Å; b = 12,2Å; c = 4,42Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | incolor, grisenc, groguenc |
| Macles | macles i composicions en pla {110} |
| Exfoliació | perfecta en {010}; bona en {100} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 7,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,347 a 2,372 g/cm³ (mesurada); 2,365 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,554 a 1,560 nβ = 1,587 a 1,591 nγ = 1,628 a 1,631 |
| Birefringència | δ = 0,074 |
| Angle 2V | calculat: 87° |
| Dispersió òptica | feble r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1890 |
| Símbol | Hb |
| Referències | [1] |
L'hambergita és un mineral de la classe dels borats. Va rebre el seu nom l'any 1890 per Waldemar Christofer Brøgger en honor d'Axel Hamberg (1863-1933), professor de geografia a la Universitat d'Uppsala, Suècia, qui va cridar l'atenció sobre els primers exemplars.
Característiques[modifica]
L'hambergita és un borat de fórmula química Be₂(BO₃)(OH). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba típicament ben cristal·litzat, de forma prismàtica al llarg de [001] o bipiramidal, mostrant {110}, {021}, {010}, {100} i {210}, estriat en {100} amb estries paral·leles a [001], de fins a 30 cm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hambergita pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta l'any 1890 a les pegmatites sienites de Salbutangen, Helgeroa (Vestfold, Noruega), on es troba associada a altres minerals com: zircó, sodalita, fluorita, ferrohornblenda, biotita, analcima i altres minerals del grup dels feldespats.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hambergita |
- ↑ «Hambergite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 juny 2016].
- ↑ «Hambergite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 27 juny 2016].