Sakhaïta
 Sakhaïta | |
|---|---|
 Sakhaïta de color groc pàl·lid associada a la ludwigita negra  | |
| Fórmula química | Ca₄₈Mg₁₆(BO₃)₃₂(CO₃)₁₆(H₂O,HCl)₂ |
| Epònim | Sibèria |
| Localitat tipus | dipòsit de bor de Titovskoe, Serralada de Tas-Khayakhtakh, Conca del riu Dogdo, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AB.65 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AB.65 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/A.04 – Anhang |
| Dana | 27.1.4.1 |
| Heys | 10.4.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 14,685(3) Å |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
| Color | incolor, gris a blanc grisós |
| Duresa (Mohs) | 5 |
| Lluïssor | grassa |
| Diafanitat | transparent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1965-035 |
| Any d'aprovació | 1965 |
| Símbol | Skh |
| Referències | [1] |
La sakhaïta és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom de la regió de Sakhà, a Rússia, on va ser descoberta.
Característiques
[modifica]La sakhaïta és un borat i la seva fórmula química va ser redefinida l'any 2021,[2] i actualitzada l'any 2025 a Ca₄₈Mg₁₆(BO₃)₃₂(CO₃)₁₆(H₂O,HCl)₂, degut a que a partir del mes de juliol va canviar la manera en que es mostren les molècules d'aigua a les fórmules depenent si els oxígens pertanyen a algun poliedre de coordinació o no.[3] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1965. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. Estructuralment és un mineral relacionat amb la harkerita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sakhaïta pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al dipòsit de bor de Titovskoe, a la serralada Tas-Khayakhtakh, a la regió de Sakhà, a Rússia. També a Rússia ha estat trobada a la mina de ferro de Korshunovskoye i al dipòsit de bor de Solongo. També ha estat descrita a la mina Hol Kol, a Suan-gun (Corea del Nord), a la mina Kombat, a la regió d'Otjozondjupa (Namíbia) i al jaciment d'estany de Dayishan, al comtat de Changning (Hunan, Xina).
Referències
[modifica]
- ↑ «Sakhaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 juny 2017].
- ↑ Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 60» (en anglès). Mineralogical Magazine, 14-04-2021, pàg. 1–5. Arxivat de l'original el 6 de maig 2021. DOI: doi:10.1180/mgm.2021.30 [Consulta: 6 maig 2021].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 20 juliol 2025].