Vés al contingut

Otorrinolaringologia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Otorrinolaringologia

L'otorrinolaringologia és l'especialitat mèdica que estudia i treballa sobre l'orella, el nas i la gola.

S'acostuma a relacionar, a més, amb problemes bucals (no dentals ni linguals), faringe-laringe, i totes les funcions o patologies auditives i del nas. Dins del mateix camp de l'otorrinolaringologia existeixen una sèrie de subespecialitats encarregades d'estudiar específicament determinades patologies pròpies de cada especialitat.

  • Rinologia: estudia afeccions nasals, especialment processos al·lèrgics.
  • Laringologia: estudia afeccions i alteracions de la laringe.
  • Otoneurologia: s'encarrega de l'estudi de patologies associades a processos vertiginosos, com la síndrome de Ménière, otosclerosi i altres patologies relacionades amb l'equilibri, així com alteracions secundàries d'audició.
  • Foniatria: tracta les afeccions relacionades amb alteracions de la veu, com ara afonies, disfonies i d'altres.
  • Logopèdia: tracta les alteracions en l'articulació de la parla.
  • Audiologia: estudia les alteracions relacionades amb l'audició, especialment sordesa i hipoacúsies (perceptiva i receptiva).

Etimologia

[modifica]

El terme és una combinació dels prefixes neollatins oto-, rhino- i laryngo- i el sufix -logia, també neollatí, derivats de quatre mots grecs: οὖς ous (gen.: ὠτός otos), "orella", ῥίς rhis, "nas", λάρυγξ laringe, "laringe" i -λογία logia, "estudi".[1] (cf. Greek ωτορινολαρυγγολόγος, "otorhinolaryngologist").

Malalties

[modifica]

Algunes de les malalties més freqüents incloses en l'àmbit de l'especialitat són: otitis, incloent otitis externa, otitis mitjana i les seves complicacions, traumatismes de l'oïda, laberintitis, hipoacúsia, vertigen, malaltia de Ménière, neurinoma de l'acústic, epistaxis, rinitis, amigdalitis i les seves complicacions, sinusitis i les seves complicacions, tumors de nas i sins paranasals, faringitis, adenoides, tumors de la rinofaringe, laringitis, càncer de laringe i cossos estranys de les vies aèries superiors.[2]

Otorrinolaringòlegs destacats

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Entrada "otolaryngologist" (otorrinolaringòleg) a: Peter Harris, Sue Nagy, Nicholas Vardaxis, Mosby's Dictionary of Medicine, Nursing & Health Professions - Australian & New Zealand Edition, Elsevier Health Sciences, 2009.
  2. VV:AA: Tratado de Otorrinolaringología y Cirugía de Cabeza y Cuello. Ed. Médica Panamericana

Enllaços externs

[modifica]