Charles-François-Alexandre de Cardevac de Gouy d'Havrincourt
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 març 1699 |
Mort | 1r març 1783 (83 anys) Espirà de l'Aglí (Rosselló) |
Bisbe de Perpinyà-Elna | |
8 setembre 1743 – 1r març 1783 ← Jean-Mathias de Barthélemy de Gramont – Jean-Gabriel d'Agay → Diòcesi: bisbat de Perpinyà i Elna | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1744–), sacerdot catòlic |
Consagració | Charles de Saint-Albin |
Charles-François-Alexandre Cardevac de Gouy de Havrincourt (nascut prop de Noyon, 16 de març del 1699 - mort a Espirà de l'Aglí (Rosselló), 1 de març del 1783), eclesiàstic, fou bisbe d'Elna-Perpinyà de 1743 a 1783.[1]
Biografia
[modifica]Charles-François-Alexandre Cardevac de Gouy, anomenat també abbé de Havrincourt, procedia d'un llinatge molt antic, potser d'origen bretó però establert a l'Artois des del començament del segle xiv. Nasqué al castell de Bouchy, a la diòcesi de Noyon (Picardia).[2]
Es llicencià en drets civil i canònic, i va ser vicari general de la diòcesi de Noyon i posteriorment de l'arquebisbat de Cambrai, l'any 1743 va ser nomenat canceller de la universitat de Perpinyà, «Inquisidor de la Fe» i bisbe d'Elna-Perpinyà. Confirmat el 16 de desembre i consagrat en febrer següent per l'arquebisbe de Cambrai, el seu fou un llarg episcopat d'una quarantena d'anys. En el transcurs del seu exercici, l'any 1759 reduí a cinc el nombre de canonges assignats a les celebracions bianuals (el 25 de juliol i el 7 d'octubre) dels oficis a Elna, rebaixant de contingut antigues disposicions que feien que el bisbe i tots els canonges de la catedral de Perpinyà haguessin d'assistir anualment a un gran nombre d'oficis eclesiàstics a l'antiga sèu diocesana. El 1760 beneí la col·locació de la primera pedra del nou edifici de la Universitat de Perpinyà. Fou una persona de gran rectitud moral [3] i el 1777 [4] promulgà una constitució sinodal prohibint als eclesiàstics de la diòcesi que freqüentessin cafès i sales d'espectacles. El gener del 1779 obtingué el nomenament d'un coadjutor en la persona del seu futur successor Jean-Gabriel d'Agay, i finalment en 1781/1782 la incorporació de l'abadia de la Real a la mensa episcopal (el 1764 ja ho havia aconseguit de l'abadia de Fontfreda, situada devora Narbona). Morí a la residència rural episcopal, a Espirà de l'Aglí, i fou enterrat a la Catedral de Perpinyà.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Fitxa del bisbe Gouy de Havrincourt al web "catholic hierarchy"» (en anglès). [Consulta: 13 maig 2016].
- ↑ Annuaire de la noblesse de France et des maisons souveraines. vol. 18, p. 174-175.
- ↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 245-246. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ Vic, Claude de; Vaissette, Joseph; Roschach, Ernest. Histoire générale de Languedoc avec des notes et les pièces justificatives. tome IV. Toulouse: Édouard Privat, 1875, p. 789.
- ↑ Jean, Armand. Les évêques et les archevêques de France depuis 1682 jusqu'à 1801. París: Paris et Mamers, 1891, p. 274.
Bibliografia
[modifica]- Fortaner, Joseph. Notice ecclésiastique sur le Roussillon, suivie du catalogue des évêques d'Elne par un prêtre de Perpignan. Perpinyà: Mlle. Antoinette Tastu, 1824.[Enllaç no actiu] («exemplar digitalitzat».[Enllaç no actiu])
- Puiggari, Pierre. Catalogue biographique des Évêques d'Elne. Perpinyà: J.B.Alzine, 1842, p. 120-123.
- Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)