Torre Salvana
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) | |||
| Localització | Entrada de la Colònia Güell, prop de la carretera | |||
| ||||
| Element de la Llista Vermella del Patrimoni | ||||
| Data | 17 març 2014 | |||
| Identificador | castillo-torre-salvana | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1392-MH-EN | |||
| Codi BIC | RI-51-0005684 | |||
| Id. IPAC | 1567 | |||
| Id. IPAPC | 5316 | |||
_-_1.jpg)
La Torre Salvana (o Salbana), Torre d'Eles o Quadra Sacort és un edifici de Santa Coloma de Cervelló catalogat com a bé cultural d'interès nacional.[1]
Descripció
[modifica]Es troba a tocar de la Colònia Güell, sobre el turó del Samuntà,[2] la qual cosa la fa visible des de l'Autovia del Nord-est. Actualment està en abandonament i en estat ruinós.
Es tracta d'un edifici construït a partir de la part baixa d'una torre altmedieval, i d'una masia a dues vessants que pot datar del segle xvii. La façana és a un dels costats majors de l'antiga masia i fou refeta totalment en estil neogòtic. La pedra antiga s'arrebossà i s'imitaren carreus ben escairats. Les finestres i les portes es van remarcar amb decoracions goticitzants i es construí una nova torre amb merlets al costat oposat de l'antiga. La porta al recinte és ferrada, d'arc ogival i està flanquejada per dues torretes amb espitlleres.[1]
Història
[modifica]El 992 era documentada com a torre d'Eles, entre els termes del castell d'Emprunyà i del Llor, i amb el nom actual el 1628. S'anomenà també Sacort que, segons el fogatge de 1368, tenia 16 focs.[1] El nom Salvana prové dels senyors que la posseïen a finals del segle xvi i principis del xvii, els Salbà (o Salvà).[1]
Maria d'Alentorn i Salbà, baronessa de Rialp,[3] es casà amb Miquel de Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Icard,[4] La seva filla Maria es va casar amb Josep Galceran de Pinós i Perapertusa,[5] i la senyoria de la torre passà a la seva descendència.[1]
Al segle xviii la quadra pertanyia a la parròquia de Sant Boi.[1]
El 1813 morí Josep Eseteve Galceran de Pinós i Sureda de Sant Martí,[6] marquès de Santa Maria de Barberà i senyor de la torre Salvana, casat amb Maria Josepa de Copons,[7] marquesa de la Manresana i baronessa de Cervelló, Sant Vicenç i Bellera. Els succeí la seva filla Maria Josepa, casada amb Josep Maria de Sarriera,[8] comte de Solterra, i el títol i la torre continuaren en mans d'aquesta família.[1]
Vegeu també
[modifica]Galeria
[modifica]-
Interior, amb la façana a l'esquena -
Panoràmica de l'interior -
Torrassa des de l'interior
.jpg)
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Torre Salvana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Torre Salbana». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
- ↑ «María de Alentorn y Salbá». geneanet. María del Pilar de Olivar y Vivó.
- ↑ «Miguel de Rocabertí-Tagamanent Descoll y Icard». María del Pilar de Olivar y Vivó.
- ↑ «José-Galcerán de Pinós y Perapertusa». geneanet. María del Pilar de Olivar y Vivó.
- ↑ «José-Esteban-Galcerán de Pinós Alentorn y Sureda-de-Sant-Martí». geneanet. María del Pilar de Olivar y Vivó.
- ↑ «Josefa de Copons y Despujol». geneanet. María del Pilar de Olivar y Vivó.
- ↑ «José de Sarriera y Despujol». geneanet. María del Pilar de Olivar y Vivó.
Enllaços externs
[modifica]
- «Torre Salbana (o Salvana». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Joan Vendrell i Campmany (3): EL LAMENTABLE ESTADO DE RUÍNA TOTAL DE LA TORRE SALVANA O SALBANA, DE SANTA COLOMA DE CERVELLÓ». Joan Vendrell i Campmany, 10-10-2016.