Palau Solterra-Barberà
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura del Renaixement | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Canuda, 45-47, Flor, 4 i Av. Portal de l'Àngel, 9 | |||
| ||||
| Format per | Casa Ramon de Sarriera | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52302 | |||
| Id. Barcelona | 828 | |||
El Palau Solterra-Barberà, també anomenat del Marquès de Barberà i de la Manresana,[1] és un edifici situat a l'avinguda del Portal de l'Àngel (abans plaça de Santa Anna) i els carrers de la Canuda i de la Flor de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.[2][3] La finca inclou la Casa Ramon de Sarriera[4] a la cantonada dels darrers dos carrers, que no està catalogada.
Descripció[modifica]
És un palau urbà, compost per planta baixa i tres pisos. A la façana, senzilla i característica del segle xvii, s'obren els balcons, les obertures dels quals estan emmarcats amb carreus de pedra, el mateix material usat també a la cantonera amb el carrer de la Canuda, arrodonida a l'altura del pis principal.[2]
L'acabat del parament està encintat imitant carreus. A sobre, sobresurt una cornisa motllurada i l'edifici es tanca amb un mur més modern. Els baixos han estat molt modificats en ser ocupats per establiments comercials i, dels portals adovellats originals, només se'n poden entreveure algunes restes. L'interior també ha estat modificat, tot i que es conserven molts elements que permeten apreciar la seva gran sumptuositat.[2]
Història[modifica]
Aquest palau fou construït durant el segle xvii per la noble família dels Sarriera, que acompliren un paper molt significatiu dins l'administració de Catalunya durant les guerres contra Felip IV.[2][5] El 1671, el rei Carles II va concedir el títol de comte de Solterra a Joan de Sarriera-Gurb i Descatllar, senyor del castell de Solterra.[6]
Al segle xix, Ramon de Sarriera i Pinós-Santcliment va heretar els títols de marquès de Barberà i de la Manresana,[2][5] i el 1870, va demanar permís per a construir un nou edifici als carrers de la Canuda i de la Flor, segons el projecte del mestre d'obres Ramon Soriano.[7]
Durant la Guerra Civil espanyola, el palau va ser confiscat per la UGT i, un cop recuperat pels marquesos de Barberà a mitjans de la dècada del 1940, fou llogat al bibliòfil Josep Porter i Rovira, qui va traslladar-hi la seva llibreria, que es convertí en un punt de reunió de la intel·lectualitat del moment amb una gran activitat cultural i clientela internacional. El 1964, i aprofitant el veïnatge del Cine París (actualment desparegut), el seu fill Miquel Porter va crear la col·lecció cinematogràfica catalana i va convertir una de les sales del palau en un museu de cinema.[2]
Malauradament, la desaparició de la llibreria el 1981 va precipitar l'adequació del palau a nous usos comercials que han respectat poc l'estructura original.[2]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Pons, Agustí «Tres pioners de la represa cultural: Serrahima, Pedreira i Porter». Barcelona Metròpolis, 097, setembre 2015 [Consulta: 14 novembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Palau Solterra-Barberà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Palau Solterra-Barberà». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Casa Ramon de Sarriera». El Poder de la Palabra (EDLP).
- ↑ 5,0 5,1 Espejo Blanco, José Manuel. MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA EFECTUADA A L’AVINGUDA DEL PORTAL DE L’ÀNGEL, 11-13 (CIUTAT VELLA, BARCELONA), 11-2009.
- ↑ «Comtat de Solterra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ramon de Sarriera. Canuda 41-43 i (Flor 2-4). Reedificar casas». Q127 Foment 2188 C. AMCB, 24-04-1870.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Solterra-Barberà |
- «Palau Solterra-Barberà». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.