Estació de la Magòria

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Estació de la Magòria
Antiga estació de la Magòria.jpg
Dades
Tipus edifici
Arquitecte Josep Doménech i Estapá
Data d'obertura oficial 1912
Característica
Estil arquitectònic Modernisme
Ubicació geogràfica
Barcelona
Localització C. Moianés, 1-17 - Gran Via de les Corts Catalanes, 181-247 - c. Mossèn Amadeu Oller, 2-12 - c. Corral, 1-14
41° 22′ 13″ N, 2° 08′ 32″ E / 41.370155°N,2.142316°E / 41.370155; 2.142316Coord.: 41° 22′ 13″ N, 2° 08′ 32″ E / 41.370155°N,2.142316°E / 41.370155; 2.142316
BCIL
Identificador IPAC: 30308
Modifica les dades a Wikidata

L'Estació de la Magòria és l'edifici d'una antiga estació dels Ferrocarrils Catalans protegida com a bé cultural d'interès local del municipi de Barcelona. Els usos ferroviaris es van traslladar a l'estació soterrada de Magòria - la Campana.

Descripció[modifica]

Situada al districte número 3 de Sants-Montjuïc, entre els carrers Moianès, Mossèn Oller i el carrer Corral. L'obra de l'arquitecte d'origen tarragoní Domènech i Estapa, construida entre el 1911 i el 1912, és de difícil classificació. L'arquitectura d'aquesta estació pot ser entre eclèctica, basada en models decimonònics d'arquitectura neomudèjar que l'arquitecte segueix amb alguns aspectes decoratius i, d'altra banda, també observem alguns detalls lligats al Modernisme. L'ús del maó com a element estructural i com a element decoratiu marcà molt la darrera època de l'arquitecte i en aquesta estació en veiem un clar exemple.[1]

L'edifici és de planta rectangular amb un gir a l'extrem dret per tal de situar-hi l'andana pels viatgers i l'entrada i sortida de trens. L'edifici consta de dos pisos: la planta baixa amb els usos i espais característics d'una estació i la planta superior concebuda com a habitatge del cap de l'estació, el qual podia accedir-hi a través d'unes escales a l'espai triangular de la cantonada.[1]

Finalment, el conjunt és coronat per una torre-rellotge que marca la verticalitat de l'edifici; element també diferenciador de l'edifici i element atractiu i decorat amb l'ús del maó. Hi ha també altres finestres i portes emmarcades amb maons com la finestra trigeminada sobre la porta principal de l'estació. També utilitza la decoració de ceràmica vidriada en forma de trancadís en l'entrada al restaurant per la torre, a la coberta de la torre-rellotge i ceràmica de color verd en diferents finestres per tal d'afegir un element de policromia.[1]

Història[modifica]

Aquesta estació anomenada de Magòria es troba al barri de La Bordeta i prengué el nom de la riera que mor en aquest indret. Malgrat que els Ferrocarrils Catalans ja feia temps que funcionaven, fins a l'any 1912 no s'instal·laren a aquesta estació. Avui, però, ja està fora d'ús, car ja fa temps es traslladà, amb caràcter subterrani, a la plaça d'Espanya, havent perdut també la funció mercant a que últimament fou destinada. L'arquitecte de l'obra fou en Domènech i Estapà.[1]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Estació de la Magòria». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 desembre 2017].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de la Magòria Modifica l'enllaç a Wikidata