Estany de Baix de Baciver

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaEstany de Baix de Baciver
Estany de Baix de Bacivèr.jpg
Estany de Basiver de Baix Modifica el valor a Wikidata
TipusLlac glacial Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaCirc de Baciver Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Natural de l'Alt Pirineu Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaNaut Aran Modifica el valor a Wikidata
 42° 41′ 50″ N, 0° 58′ 58″ E / 42.697182°N,0.982694°E / 42.697182; 0.982694Coord.: 42° 41′ 50″ N, 0° 58′ 58″ E / 42.697182°N,0.982694°E / 42.697182; 0.982694
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Conca hidràulicaconca de la Garona Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud2.125 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensions155 (amplada) × 492 (longitud) m
Materialgranit Modifica el valor a Wikidata
Superfície5,5 ha Modifica el valor a Wikidata

L'estany de Baix de Baciver és un estany situat al Pirineu català, ubicat a la part baixa del Circ de Baciver, al massís de Beret. Si bé l'estany geogràficament es troba a la vessant atlàntica de la serralada, administrativament forma part del municipi d'Alt Àneu, al Pallars Sobirà. L'estany està inclòs en el Parc Natural de l'Alt Pirineu. El Cap de Vaquèira està situat al sud de l'estany.

La superfície de l'estany és de 5,5 hectàrees i està situat a una altitud de 2.125 metres. L'estany rep aigua de dos rius:

El riu Malo surt de l'estany de Baix de Baciver per baixar cap el Pla de Beret i acabar desaiguant al riu Ruda.

L'any 1991 es va construir la presa de l'estany de Baix de Baciver per regular el subministrament d'aigua per fer neu artificial per a l'estació d'esquí de Baqueira Beret. La seva construcció va implicar un augment del nivell d'aigua de l'estany de 3,5 metres, afectant de forma notable les plantes que viuen submergides en l'aigua de l'estany. La recuperació ha estat molt lenta i parcial.[1] S'ha estimat que en el període de 20 anys després de la construcció de la presa la comunitat dominada per l'espargani de muntanya i acompanyada per petits isòets, ha ocupat tot l'espai potencial. De forma diferent, l'espècie perenne Isoetes lacustris va molt més lenta en l'ocupació i s'estima que trigarà uns 60 anys més a ocupar tot el seu nínxol potencial.[2]

Referències[modifica]

  1. Gacia, Esperança; Pulido, Cristina; Chappuis, Eglantine; Riera, Joan; Balesteros, Enric «Del desastre ecològic a l'experiment natural: resiliència i recuperació parcial de la vegetació aquàtica de l'estany Baciver, Val d'Aran» (pdf) (en català). L'Atzavara, número 25, 2015 [Consulta: 18 març 2020].
  2. Ventura, Marc «Editorial» (pdf) (en català). Butlletí LIFE LIMNOPIRINEUS, Número 5, Juny 2017, pàg. Pàgina 1 [Consulta: 18 març 2020].

Bibliografia[modifica]

  • «Estany de Baix de Baciver» (HTML) (en català). Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 18 març 2020].