Estatut de Roma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentEstatut de Roma
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
 41° 53′ 35″ N, 12° 28′ 58″ E / 41.8931°N,12.4828°E / 41.8931; 12.4828
Tipustractat internacional Modifica el valor a Wikidata
Data17 juliol 1998 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació17 juliol 1998 Modifica el valor a Wikidata
Entrada en vigor1r juliol 2002 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRoma Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
DipositariSecretari General de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomfrancès, anglès, castellà, rus, àrab i mandarí estàndard Modifica el valor a Wikidata
EfectesTribunal Penal Internacional Modifica el valor a Wikidata
Obra completa alegal.un.org… Modifica el valor a Wikidata
Membres i signants de l'Estatut de Roma
  Estat membre
  Signatura no ratificada
  Estat membre i després retirat
  Signant i després retirada la signatura
  Estat no membre ni signant

L'Estatut de Roma és l'instrument constitutiu de la Cort Penal Internacional. Va ser adoptat a la ciutat de Roma, el 17 de juliol de 1998, durant la Conferència Diplomàtica de Plenipotenciaris de les Nacions Unides sobre l'establiment d'una Cort Penal Internacional.[1]

Durant la Conferència, els Estats Units, Israel i la Xina van fer causa comuna en contra d'aquest. Malgrat això tant Israel com els Estats Units van signar però no van ratificar el Tractat. De fet, la signatura per la part nord-americana la va realitzar l'expresident Bill Clinton només un dia abans de deixar el poder a George W. Bush.[cal citació]

Estats Units va proposar que l'ús militar de nens no fóra considerada un crim de guerra, proposta que va ser tombada.[2]

Malgrat l'experiència internacional en subscripció de tractats multilaterals, el mateix estatut fixà un alt quorum per a la seva entrada en vigència (60 països). No obstant això, el procés va ser summament ràpid, partint per Senegal fins que deu països en conjunt van dipositar davant la Secretaria General de les Nacions Unides l'instrument de ratificació l'11 d'abril de 2002. L'Estatut va entrar en vigència l'1 de juliol del 2002.

El 28 d'octubre de 2005 Mèxic va ser el centèsim país en ratificar l'Estatut.

Estructura[modifica]

L'Estatut s'estructura de la següent forma:

  • Preàmbul
  • Part I: De l'establiment de la cort (Articles 1-4)
  • Part II: De la competència, l'admissibilitat i el dret aplicable (5-21)
  • Part III: Dels principis generals de dret penal (22-33)
  • Part IV: De la Composició i administració de la cort (34-52)
  • Part V: De la investigació i l'enjudiciament (53-61)
  • Part VI: Del Judici (62-76)
  • Part VII: De les Penes (77- 80)
  • Part VIII: De l'Apel·lació i la revisió (81-85)
  • Part IX: De la cooperació internacional i l'assistència judicial (86-102)
  • Part X: De l'execució de la pena (103-111)
  • Part XI: De l'Assemblea dels estats parts (112)
  • Part XII: Del finançament (113-118)
  • Part XIII: Clàusules finals (119-128)

Referències[modifica]

  1. ↑ García Sotelo, Gilda M. Razones y sinrazones sobre las niñas soldados. 1e ed. Madrid: Sepha, 2006, p. 114. ISBN 84-934837-4-5. 
  2. ↑ García Sotelo, 2006, p. 118.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estatut_de_Roma&oldid=33194128»