Estela de Madrid
_01.jpg) | |
| Tipus | obra escultòrica  |
|---|---|
| Mètode de fabricació | baix relleu |
| Material | roca volcànica |
| Museu d'Amèrica (Madrid) | |
L′estela de Madrid és una escultura de pedra volcànica, que està datada entre els anys 600-800, que sustentava un tron d'un palau construït per la cultura maia a Palenque, situada en el que avui és l'estat mexicà de Chiapas, a prop del riu Usumacinta. La peça s'exposa de forma permanent en el Museu d'Amèrica, situat a Madrid amb el número d'inventari 2608.[1]
Es tracta d'un baix relleu en el qual es representa a un jove Bacab (nom donat a les quatre deïtats prehispàniques que habitaven a l'interior de la Terra i en els seus dipòsits d'aigua, i que sostenien la volta del cel).[1] L'estela va ser trobada a l'any 1785 a la zona arqueològica de Palenque, durant l'excavació arqueològica portada a terme pel capità de Nova Espanya Antonio de Río, (ca. 1745- ca. 1789).
Característiques[modifica]
- Forma: estela funerària, baix relleu.
- Material: pedra volcànica.
- Època: Cultura maia.[1]
- Tècnica: baix relleu.
- Alçada : 46,5 centímetres.
- Ample: 29,5 centímetres.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Fitxa tècnica de la Estela de Madrid» (en castellà). Museu d'Amèrica a Madrid. Arxivat de l'original el 2017-04-22. [Consulta: 21 abril 2017].
Bibliografia[modifica]
- Robles Castellanos, Fernando José. Arquitectura e ideología de los antiguos mayas. Memoria de la Segunda Mesa Redonda de Palenque. Publicaciones del INAH, México, 2000. ISBN 970-18-2515-2.(castellà)
- Blom, Franz. Las ruinas de Palenque, Xupá y Finca Encanto. Colección "Biblioteca del INAH". Tercera edición. Publicaciones del INAH, México, 1991. ISBN 968-6487-92-1.(castellà)